[inicicentrareport]
Paisatges Barcelona són les comarques de l'Anoia, el Bages, el Moianès i Osona. Estan situades just al centre de Catalunya, tan lluny com a prop de la costa, a només una hora del Pirineu i de la gran Barcelona. Els quatre territoris comparteixen entorn, història i caràcter.
[nointext]
L'entorn de Paisatges Barcelona és un mosaic format per muntanyes emblemàtiques, espais naturals de gran valor i un paisatge agrícola divers, que treballa el cereal i el farratge, la vinya i l'olivera, l'horta i les pastures.

La història ha distribuït la població d'aquest territori en ciutats mitjanes, pobles petits i masos. Els seus habitants sempre han treballat la terra, han estat artesans i comerciants. Se'ls coneix per animats mercats i per productes agroalimentaris de qualitat, però també per una indústria que aprofita els recursos del territori: mineria, tèxtil, adoberies, papereres, transformació dels aliments…

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JOZVzXozpHI[/youtube]
El caràcter està forjat pels camins, per ser comarques de pas i de cruïlla. Històricament estan acostumats a rebre viatgers, els agrada acollir. Tot i que, de vegades, hi ha hagut visites hostils i ha calgut defensar-se. Unes circumstàncies que han llegat per la posteritat monestirs, castells, claustres i muralles.

Paisatges Barcelona és sinònim de paratges singulars, de capitals que marquen el batec de les seves comarques, de pobles únics, miradors, de grans espais històrics però també de cultura popular, esdeveniments imperdibles i terra d'aventures.

[indexpaisatgesbarcelona]



Us proposem un viatge que, en realitat, en són quatre. 10 propostes per cadascuna de les quatre comarques. 40 idees per descobrir i viure Paisatges Barcelona.

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

1. Paratges singulars

Fa quaranta milions d’anys el territori de Paisatges Barcelona estava colgat sota les aigües d’un gran mar càlid, similar al del Carib. En aquella època res era on és ara. Sant Llorenç del Munt i Montserrat eren deltes que rebien la força de rius desbocats. Tot el Pla de Bages era un món submarí. Al Moianès, sota aigües netes i clares, s'hi havia format un gran escull de corall. Més al nord i a l'oest, tot era mar profund. Fins que la terra, amb la lenta parsimònia de la geologia, es va anar movent.

Van créixer les muntanyes i l’aigua es va anar enretirant. Es va formar un llac salat interior, que finalment també es va assecar. El vent, la pluja i els rius van acabar transformant les restes d’aquest mar antic en el paisatge que veiem ara, de serres baixes, planes fèrtils i alguns esvorancs. Amb paratges únics com les agulles de Montserrat, el cim del Montcau, la vall salina de Cardona o infinitat de coves i balmes com les coves del Toll i les Teixoneres del Moianès i l'abric Romaní, el parc prehistòric de Capellades. Bona part d'aquests tresors geològics formen part ara del Geoparc de la Catalunya Central, reconegut per la Unesco i membre de la xarxa mundial de Geoparcs.

I no s'acaben aquí els espais singulars de les comarques de Paisatges Barcelona: cingles i cims emblemàtics, salts d'aigua i gorgs profunds, turons que fan de mirador, boscos antics i plens de fauna. La llista és llarga: les cingleres de Rupit i Tavertet o les de Bertí, el massís del Montseny, el Collsacabra, els salts d'aigua de Cabrera d'Anoia, l'embassament de Sau, la fageda de la Grevolosa, la riera del Carme, els cims del Matagalls o del Puigsacalm, entre altres.


[paisatgesbarcelona01]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

2. Caps de comarca

Igualada, Vic i Manresa tenen entre 38.000 i 75.000 habitants. Moià, molt més petita, uns 6.000. Són els caps de comarca del territori Paisatges Barcelona. Ciutats d'una mida assequible, prou grans per no avorrir-se i prou petites per no estressar-se. Històricament atreien la gent perquè tenien el mercat més important, l'església més gran i la plaça on es decidien els assumptes del territori.

Aquestes poblacions han anat creixent i creixent, sovint a batzegades. Quan han proliferat els tallers tèxtils, les adoberies i els obradors d’embotits. Amb l'arribada del tren. En el moment de créixer els polígons industrials. I quan han obert portes els hospitals o les universitats.

Són ciutats amb un casc antic històric i eixamples construïts en diferents èpoques. Poblacions que tenen una mica de tot i que intenten ser endreçades. I també on poder anar a peu a gairebé tot arreu, fer camí tranquil pels passejos vora del riu o aturar-se als parcs. Respirar fons, saludar qui passa, anar amb la pressa justa, no trobar embussos desesperants.

Tan semblants i cadascuna amb la seva personalitat. Vic és el punt de trobada de l'emblemàtic mercat dels dimarts i els dissabtes a la plaça Major, la inspiració de pintors, escriptors i músics. Sona a toc de campanes i fa olor a llonganissa curada. Igualada és cuir i punt, tèxtil al barri del Rec, llueix modernisme i no para de fer esport. Mai es cansa. Manresa és espiritual i artística, bullici al passeig de Pere III, sona a telers de cinteria i a aigua corrent pel rec medieval. Sovint la tossuderia li ha fet veure la llum. Moià, amb el seu patrimonial parc municipal, vigila l'altiplà, amb avionetes i drons d'última generació. Respira paisatge net, de gra i llana, i escampa les notes de Wagner arreu.


[paisatgesbarcelona02]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

3. Pobles fets a mida

Els pobles són els que millor defineixen i donen caràcter a Paisatges Barcelona. Són pobles antics, fundats fa molts anys, de mida mitjana o petita, i recollits al voltant dels carrers més vells. Sovint han crescut al costat d'una església, un castell o un camí ral. A les primeres cases hi solien viure artesans o petits comerciants que, junts, se sentien més segurs. Poc a poc se'ls van anar afegint gent de pagès, els que no eren hereus ni pubilles i s'havien d'espavilar aprenent nous oficis. 

Els tallers tèxtils, les fàbriques de paper, les adoberies o les mines van fer engrandir alguns d'aquests pobles. I d'altres van fer una estirada amb les cases maques de l'estiueig. Les distintes migracions també els han donat empenta i la majoria han sabut trampejar les crescudes immobiliàries de les últimes dècades. I digerir també el traspàs inevitable de gent que hi ha hagut dels masos als pobles, i dels pobles a les ciutats.

L'església, l'ajuntament i la plaça és la trilogia bàsica, on passa la vida. A partir d'aquí, cadascú ha procurat tenir o conservar escola, farmàcia, casal d'avis, forn de pa o camp de futbol. Alguns tenen mercat, altres bibliobús, els més grans tot alhora. Tot depèn de com ha evolucionat la demografia i les comunicacions.

Escollir quatre pobles imprescindibles és tasca titànica i, fins i tot, injusta. Posats a fer-ho val molt la pena conèixer Rupit, antiga vila medieval a la zona del Collsacabra. També val la pena visitar Rajadell, al Bages, tant per passejar pels carrers empedrats del nucli antic com per recórrer els senders de l'entorn. Collsuspina, per la seva banda, és un dels pobles més bonics del Moianès mentre que els nuclis del municipi de Pujalt, a l'Alta Anoia, conserva molts elements de l'època medieval.


[paisatgesbarcelona03]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

4. Grans espais històrics

Cada paisatge té la seva pròpia història: només cal fixar-se bé en l'escenografia. Les quatre comarques la comparteixen, és el que té el veïnatge. Comença a les nombroses coves i baumes properes als rius, aixopluc de les tribus prehistòriques. L'Abric Romaní i les coves del Toll i les Toixoneres tenen els arqueòlegs entusiasmats, estudiant restes humanes i d'animals, fogueres i estris diversos. 

Després la història s'enfila a molts turons, llocs segurs, on es coneixen poblats ibers com el de l'Esquerda de les Masies de Roda o el Cogulló de Sallent. En queden muralles, com a la fortificació ibèrica del Montgròs al Brull, tallers ceràmics i metal·lúrgics, alguns monuments funeraris. I arriben els romans, també en aquestes terres d'interior. Planten un bon temple a Ausa, l'actual ciutat de Vic. I una vil·la romana a l'Espelt, a Òdena. A Tona hi creix una petita població just en una cruïlla de camins, a l'espai del jaciment del Camp de les Lloses. I a Puig Ciutat, a Oristà, s'abandona un important assentament a corre cuita, probablement per un atac.

L'edat mitjana també és convulsa. Es fa fora els musulmans i la terra es repobla, vigilada per desenes de masos fortificats, torres i castells. A la Pobla de Claramunt, Tous, Cardona, Súria, Balsareny, Castellcir, Granera, Calders, Orís, Milany i tants altres enclavaments estratègics. Aquesta part de la història l'escriuen els comtes catalans més guerrers. Però també els monjos cultes i alguns religiosos influents, com el bisbe i abat Oliba. Funden espais d'estudi, treball i recés a Montserrat, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Casserres o Santa Maria de l'Estany, entre altres.

Probablement aquesta zona sigui de les més maltractades en els episodis del 1714, amb moltes vil·les cremades. Cardona va ser l'última població catalana a resistir. Per contra, un segle i mig després se signaven, a la capital del Bages, les Bases per a la Constitució Regional Catalana –més conegudes com a Bases de Manresa-, que pretenien recuperar l'autogovern pel país. 

La Guerra Civil també ens ha deixat cicatrius. A Pujalt, l'Exèrcit Popular hi va instal·lar un campament per reclutar i formar soldats, mentre que a Sant Julià de Vilatorta una ruta permet descobrir les restes d'un aeròdrom. Per tot el territori hi ha trinxeres i amagatalls, alguns arsenals sense detonar i unes quantes fosses.


[paisatgesbarcelona04]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

5. Gent de recursos: patrimoni industrial

Els rocs, al mig dels camps, fan nosa per cultivar. Cal apartar-los, però no llençar-los! Grossos o petits, són un gran material de construcció. Els paisatges d'interior n'estan plens d'exemples. Tot i que cal afinar la vista perquè la pedra es mimetitza amb el seu entorn, sense estridències, de la manera més natural.

La pedra s'ha fet servir sempre per fer els marges, els murs dels horts, les parets que delimiten les cledes del bestiar. I les barraques per guardar eines o els aixoplucs per pastor, les basses d'aigua, els safarejos, les rescloses dels molins, els canals i els pontarrons.

A vegades s'ha construït amb pedra seca, una pedra encavallada sobre l'altre, un roc que encaixa amb el del costat. D'altres cops s'ha fet servir argamassa per fer més sòlida l'obra. I a fe que el sistema funciona perquè encara ara s'aguanten fermes construccions centenàries i molt sofertes. Com les poues per guardar gel al Moianès, enfonsades al terra per conservar millor la temperatura. O les tines on es premsava el raïm, a tocar de la mateixa vinya. O la sèquia de Manresa que "només" fa 600 anys que porta l'aigua del Llobregat cap als horts de Manresa.

Tot allò que tenien a mà, s'aprofitava: la pedra i el fang, la fusta i la llana, l’aigua i el gel, el guix i la sal... En aquest territori hi han funcionat a totes hores els molins: de farina, de paper –com el de Capellades-, algun de pólvora. I els forns per coure calç, guix o totxos. També serradores, torneries i petits tallers de mobles. Algunes poblacions són especialistes en adobar la pell. I d'altres han viscut al ritme de la sirena que marca el canvi de torn, a les mines de potassa i a les colònies tèxtils del Llobregat, el Cardener i el Ter, un llegat que es recull per exemple al Museu del Ter de Manlleu.


[paisatgesbarcelona05]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

6.  Terra d'aventura

Hi ha qui corre perquè té pressa. Hi ha qui corre, perquè això el fa feliç. Les comarques de Paisatges Barcelona tenen un entorn excepcional on es poden practicar esports ben diversos i l'escenari és sempre agraït. 

Per començar és ple de camins i corriols, una xarxa extensa on s'hi practica l'excursionisme, el running en les seves diverses modalitats, la BTT, les sortides amb bicis elèctriques i les rondes amb cavalls. Hi ha senders per a tots els gustos. I moltes rutes marcades. Algunes són locals, altres volten tota una comarca o un parc natural, i n'hi ha que creuen tot el territori.

La singular orografia ha convertit la zona en terra d'aventura. Envoltats de muntanyes, cingleres, balmes, coves i avencs. I pels més agosarats això és irresistible. El massís de Monterrat té innumerables vies d'escalada però també hi ha parets i bulders a Sant Llorenç del Munt, la Tossa de Montbui, Moià, Savassona i el Collsacabra.

De fet, tots els elements hi ajuden. La roca, de múltiples formes, també atrau els aficionats a les vies ferrades i els espeleòlegs. L'aigua dels rius, embassaments com Sau o espais com el Parc de l'Agulla permeten esports nàutics com el caiac i el barranquisme. I l'aire o, millor dit, el cel, convida paracaigudistes, pilots de globus i avionetes a desafiar la gravetat, per exemple a l'aeròdrom de Sant Fruitós del Bages o a l'entorn d'Igualada.


[paisatgesbarcelona06]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

7. Terra de mercats, fires i esdeveniments

El tòpic diu que les comarques com les de Paisatges Barcelona es viu a un ritme tranquil, amb un dia a dia previsible. Fins i tot tediós, a vegades. I aquest tòpic, com la majoria, no s'ajusta massa a la realitat,  ja que hi ha un bon nombre d'esdeveniments que omplen les agendes.

Segurament tot comença amb els primers mercats, pensats per vendre el producte del territori i atraure forasters. Encara ara n'hi ha de famosos: els de Vic i Calaf, per exemple. Després s'han especialitzat amb fires de tot tipus: comercials, culturals, esportives.

N’hi ha de prehistòriques i de medievals. De bruixes i de forjadors. Cada temporada té el seu producte: avets, formatge, plantes, cargols, palmes, patates de bufet, tomàquets, bolets. I també energies renovables, paper, jocs, cotxes de segona mà, esquís, productes eco, outlets de roba.

I també esdeveniments que trenquen esquemes! N'hi ha alguns de multitudinaris que amb l'actual context s'han hagut de reiventar: format més petit i, fins i tot, amb part de la programació online. Uns quants exemples: el Rec.0 Experimental Stores d’Igualada, a l'antic barri de les Adoberies; el Mercat de Música Viva de Vic; la fira d'espectacles de cultura popular Mediterrània, a Manresa; el Giracirc de Collsuspina; la Mostra d'Igualada de teatre infantil i juvenil; el Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló i l'European Balloon Festival d'Igualada. Són esdeveniments originals i ambiciosos, autèntiques apostes d'èxit.


[paisatgesbarcelona07]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

8. Paisatge gormand

Venim d'on venim. Una part important dels habitants de la regió tenen arrels a pagès. O, si més no, provenen de pobles petits. Per això estan acostumats a tenir el rebost ple d'aliments que abasten gairebé només estirant un braç.  

Fa poques generacions gairebé tothom tenia un hort. Als masos es criaven conills i aviram, i quatre cabres. Munyien vaques, es matava el porc i potser tenien alguna arna. Algunes cases es feien el vi i l'oli, d'altres el blat per fer pa. Això segons el clima. Del bosc n'extreien fruits i bolets, i alguna llebre o perdiu. I tot plegat es conservava amb llard, sal o gel.
 
Actualment se segueix produint, més o menys, el mateix que aleshores. Encara que més a l'engròs i adaptat a les noves tecnologies de producció i comercialització. Segons la climatologia, el tipus de terreny i la tradició, hi ha àrees especialitzades en un o altre producte. Les llegums es fan bé a l'Alta Anoia i l'horta de Manresa cultiva tot tipus de verdures i hortalisses. 

L'olivera i sobretot el cep donen grans resultats al Pla de Bages i a les Valls de l'Anoia, on tot els cellers tenen vinyes pròpies. Osona té castanyes i tòfones, vaques de llet i molts productes del porc. L'altiplà del Moianès sembra cereal i cria aviram, xais i vedells. A les quatre comarques hi ha productors de confiança que elaboren embotits, formatges, melmelades, mel. O productes més específics, com pasta, xocolata o ratafia. 

I això on es troba? Doncs als mercats locals, sempre ben assortits. Als  taulells de les botigues de poble. A les cases de pagès i als obradors dels elaboradors que venen directament els seus productes i n'expliquen  l'origen. I a les cuines de la majoria dels nostres restaurants. El secret de l'èxit està en el producte collit i menjat. 


[paisatgesbarcelona08]

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

9. Miradors amb bones vistes

En el territori Paisatges Barcelona, tant ondulat, en sobresurten uns quants cims. Quan s'hi puja, les vistes són espectaculars. Són els vigies d'aquestes comarques i les ajuden a fer créixer l'horitzó.

 Sant Jeroni de Montserrat (1.236 metres) És el sostre del Bages i un dels cims catalans més estimats. Part de la ruta per arribar-hi, que comença al monestir, es pot cobrir amb el funicular de Sant Joan. Als seus peus, tot el massís de Montserrat i els pobles del Bages i de comarques properes.

 Santuari de Bellmunt, Sant Pere de Torelló (1.246 metres) El santuari, un dels cims més emblemàtics d'Osona, està construït sobre la pedra viva i s'adapta a la cinglera. Té dos miradors que dominen tota la plana de Vic, els cims del Pirineu i zones properes. En dies clars es pot arribar a veure el golf de Roses.

 La Costa de la Creu (832 metres) Uns senders de plantes aromàtiques porten fins la creu de ferro, un mirador privilegiat de Moià. La vista passa per mig Moianès, i al fons pel Montseny, el Montcau i Montserrat.

 La Tossa de Montbui (627 metres) És el punt culminant de la Serra de Miralles-Queralt i un balcó sobre tota la conca d’Òdena, el sector central de la comarca de l'Anoia. És en plena frontera de la reconquesta, per això està protegida per un castell carener.

[ficentrareport]
[inicicentrareport]

10. Paisatges i camins

Les distàncies es fan curtes, quan hi ha bones vies de comunicació. Les poblacions de Paisatges Barcelona sempre han estat ben connectades per una extensa xarxa de camins rals i senders. Alguns s'han convertit en camins històrics que val la pena recórrer íntegrament o cobrint-ne algunes de les seves etapes.

 Camí català de Sant Jaume (470 km). Travessa tot Catalunya, des del Cap de Creus fins Alcarràs, passant pel monestir de Montserrat. Se sol fer caminant, en bicicleta o a cavall. A les nostres comarques hi ha albergs i punts per tramitar les credencials de pelegrí.

 Camí Ignasià (655 km). L’any 1522 el cavaller Ignasi de Loiola va deixar casa seva per fer un llarg pelegrinatge. Es va aturar a Manresa, on va viure un regenerador procés espiritual. Aquesta ruta recrea el seu viatge, des d’Azpeitia, a Guipúscoa, fins a la Cova de Sant Ignasi.

 Camí Oliba (200 km). Sender de gran recorregut, GR-151, que porta el nom del bisbe i abat que va sembrar la Catalunya vella d'esglésies i monestirs. La ruta, entre Montserrat i els Pirineus, té vocació de museu a l'aire lliure, perquè passa per desenes d'indrets emblemàtics de l'art romànic català.

 Itineraris Serens (160 km). És un itinerari que enllaça els tranquils paisatges rurals del Moianès, el Lluçanès, la Vall del Ges, el Bisaura i el Collsacabra. Està pensada per fer-la amb calma, recorrent antics camins rals i ramaders, utilitzats per comercialitzar el gel, la fusta o la llana.

[ficentrareport]
[superfoto] [senseminutaminut] [noautor] [sensepubli]
[credits-paisatges-barcelona]