Avui, Dia Internacional contra la violència masclista, és un bon dia per recordar que ja hi ha hagut nou dones assassinades a Catalunya en el que va d'any. Les morts només són la punta de l’iceberg: segons les xifres que facilita el Departament d’Interior, en el conjunt del 2017 s’han atès a 9.954 dones que han patit violència masclista en l’àmbit de la parella. En el conjunt de l’Estat, la xifra és de 44 dones mortes.

Avui és un bon dia per recordar que una altra cara de la mateixa moneda són les agressions sexuals que augmenten any rere any. A Catalunya, durant el 2016 es van denunciar un total de 743 casos als que se li han de sumar els 1.099 per abusos sexuals que van augmentar un 43,47% respecte el 2015 segons el Balanç de seguretat i d’activitat policial elaborat el 2016. Un cada 8 hores sense comptar els que no s'arriben a denunciar. El 100% dels agressors són homes, el 92% de les víctimes són dones, el 22% menors d’edat. Més del 64% dels casos es concentren en l’àmbit metropolità: una de cada tres agressions sexuals ocorregudes a Catalunya es produeix a la ciutat de Barcelona. Una de cada tres dones de la ciutat comtal han patit fets de violència molt greus al llarg de la seva vida. Una de cada tres. Avui és un bon dia per recordar que les agressions sexuals no ens haurien de deixar dormir. Aquests dies en tenim una bona mostra amb el judici contra els cinc nois acusats d’una violació múltiple a una noia de 18 anys durant els San Fermines de 2016. La noia ha hagut de sentir-se dir que com que no va cridar prou fort i no va dir que no explícitament, aleshores és que hi estava d’acord. Ha hagut de demostrar, ella, que és innocent. Ha hagut de constatar que hi ha qui veu factible el seu consentiment i la seva aprovació a tenir sexe amb els cinc nois quan ella va acabar mig despullada, sola en un banc, sense el telèfon que li havien robat mentre ells seguien la seva festa tan alegrement. La noia ha hagut de veure com se li feia un judici paral·lel on mitjans com La Razón o El Español qüestionaven la seva versió. Ha hagut de veure’s investigada pels seus agressors i acusada de “fer vida normal” després d’un fet traumàtic, cosa que, segons la defensa, li resta credibilitat.
 
A més de ser violades les dones han d’actuar com a tal? Qui diu què és normal i què no és normal després d’haver estat maltractada, vexada, violada i gravada en un portal tornant de festa? Què esperaven que fes els qui l’acusen de fer “vida normal” exactament? Precisament, les ganes de passar pàgina i de fer com si no hagués passat res són un punt en comú en moltes de les persones que han patit una violació. Ho explicava aquesta setmana mateix l’activista en defensa dels drets dels animals i creadora i editora del blog El caballo de Nietzsche, Ruth Toledano: “Después de ser violada sin resistirme en un piso de la Ronda de Atocha de Madrid mi vida siguió siendo en apariencia exactamente igual que antes”.

També aquesta setmana el col·laborador del programa d’Andreu Buenafuente a La Sexta, Bob Pop, assegurava que després de la violació que va patir va plorar, va vomitar i li fa fer molt fàstic. “Pero al día siguiente y a los siguientes días me reía y salía con amigos y hacía cosas porque había un subidón, además del dolor. Porque cuando crees que te van a matar y sigues vivo está de puta madre”. El judici, però, també ha fet que milers de dones i també d’homes hagin donat suport a la víctima utilitzant l’etiqueta #yositecreo o bé #Lamanadasomosnosotras i a concentrar-se davant de les diferents delegacions de Justícia d’arreu de l’Estat per un procediment que en alguns casos hi ha qui l’ha vist qüestionable. Ha estat tal el rebombori que, fins i tot, la defensa ha decidit retirar del sumari l’informe dels detectius sobre la noia just després d’haver estat violada.

Avui és un bon dia per recordar que vivim en una societat masclista on impera la cultura de la violació. “Ja se sap quan una dona vol” ha estat una de les frases pronunciades per un dels agressors del cas de violació múltiple. I és que estem en una societat que riu amb frases com “quan una dona diu no, és que vol dir sí”. Vivim en una societat que tolera bé el masclisme en sèries com la de Merlí, que de manera molt més suau i subtil, contribueix a perpetuar estereotips i rols de gènere com bé expliquen l’Andreu i l’Eric Arnau a la Revista Zena, que en una de els seves publicacions escrita per Irina Cruz i Marta Roqueta també assegura que en la segona temporada de la sèrie de TV3 mor el feminisme. Una societat que riu amb programes com l’Hormiguero de Pablo Motos on l’excepció és que un dia no faci apologia del masclisme, un “machito” que entre jiji i jaja és capaç de fer-li un petó en directe a una cantant o preguntar a una actriu que va al seu programa a parlar de feina si sap “perrear”.

Una societat on queden totalment impunes comentaris com el que Javier Cárdenas, que a més de tenir la brillant idea d’entrevistar el segrestador de Maria Àngels Feliu des d’Hora Punta de TVE, també va gosar preguntar-li si s’havia enamorat d’ella i posteriorment fer la reflexió de que “ves a saber quina olor feia” després de no dutxar-se durant els 492 dies que va durar el seu captiveri.  Algun dia caldria plantejar-se fins on arriba la llibertat d’expressió. Algun dia caldria plantejar-se que potser convindria sancionar aquelles persones, generalment homes -quina casualitat- que es dediquen des de la seva posició de poder i de projecció pública a fer comentaris masclistes que contribueixen a aquest caldo de cultiu que afavoreix el càncer del masclisme. Sinó probablement els i les joves seguiran perpetuant comportaments i relacions tòxiques, possessives i de control tal com suggereix el Baròmetre 2017 del ProyectoScopio, del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que determina que el 27,4% dels joves d’entre 15 i 29 anys creu que la violència de gènere és una conducta “normal”. 

Avui és un bon dia per recordar totes aquestes dades. Seria encara millor no oblidar-les la resta de l’any i actuar en conseqüència.