Per això, està previst que Gemma Montull confessi davant les preguntes d'Ulled i acabi incriminant, almenys, l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar, que també seu al banc dels acusats. El seu pare ja ha anunciat que ratificarà les paraules de la seva filla i queda per veure què farà Millet, que la setmana passada també va tantejar la Fiscalia per arribar a un pacte.
[blockquote]El fiscal situa l'espoli de la institució en 25 milions i els administradors del Palau en 34[/blockquote]
Però què poden arribar a confessar exactament? En el seu escrit d'acusació, el fiscal xifra l'espoli del Palau entre els anys 2000 i 2009 en més de 25 milions d'euros (els gestors de la institució en 34) i recorda que a partir del 2003 van comptar amb la col·laboració de Gemma Montull. Els fons van ser extrets de les tres principals entitats que conformen l'estructura jurídica i financera del Palau de la Música: l'Associació Orfeó Català i la seva Fundació, organismes de caràcter privat, i el Consorci del Palau, ens públic integrat per la Generalitat (45%), el ministeri de Cultura (27,5%) i l'Ajuntament de Barcelona (27,5%). Ara bé, els mètodes de desviament de fons i l'ús dels diners no sempre va ser el mateix malgrat que sempre passaven per les "àmplies butxaques", segons el fiscal, de Millet i Montull.
De l'Ametlla i Teià, a Kenya i les Maldives
D'acord amb el relat d'Ulled, un primer grup de diners van anar dirigits a pagar obres "sumptuàries" als domicilis de Millet i Montull a l'Ametlla i Teià a través de factures falses de suposats treballs en l'edifici del Palau. Amb aquest mètode, Millet es va fer obres a casa seva amb un valor d'uns 3 milions d'euros que es van facturar a la Fundació i al Consorci. Per la seva banda, els Montull també va fer obres a les seves respectives residències amb un cost de més de 300.000 euros.
Fèlix Millet sortint de la Ciutat de la Justícia el primer dia de judici del cas Palau Foto: Isaac Meler
Un milió d'euros més s'hauria desviat facturant serveis inexistents a societats controlades per les dones de Millet i Montull que, malgrat tot, no han hagut d'asseure's al banc dels acusats. En la majoria dels casos, aquestes tasques fictícies apuntades pel fiscal són estudis de mercat, control de cicles de concerts o estudis de l'impacte d'una campanya determinada. A més a més, dos d'aquestes factures falsejades van servir per "emmascarar la retirada per part de Millet i Montull del percentatge de comissió il·lícita que s'adjudicaven pels serveis" a la presumpta trama de finançament il·legal de CDC a base de comissions pagades per Ferrovial.
Un altre tipus de despeses de naturalesa "festiva" revelen segons Ulled "la desimboltura depredadora" de Millet i Montull. Es tracta de 164.000 euros que el 2000 i el 2002 van servir per pagar "descaradament" les cerimònies de matrimoni de les filles de Millet que van tenir lloc en dependències del Palau. Es van carregar treballs com un reportatge en vídeo (570 €), àpats (28.000 €), tarimes (més de 50.000 €), punts de llibre (més de 2.000 €) o dos cotxes de luxe amb xofer (uns 800 €).
En aquesta categoria "festiva" també s'hi inclouen 648.000 euros utilitzats per pagar viatges familiars a destins exòtics com Mèxic, la Polinèsia, Tailàndia, Egipte, Kenya, les Maldives o Dubai entre el 2005 i el 2008.
Un espoli en metàl·lic
El gruix de l'espoli de Millet i Montull detectat per la Fiscalia Anticorrupció, però, prové de la retirada de diners en efectiu dels comptes del Consorci, la Fundació i l'Associació del Palau. De fet, aquestes retirades en bitllets de 500 va ser el que va cridar l'atenció d'Hisenda el 2008. Del Consorci, van arribar treure 2,5 milions d'euros entre el 2000 i 2009, primer a través de transferències bancàries a comptes no comptabilitzats per l'interventor -des d'on després extreien l'efectiu-, i després amb xecs al portador pels quals Montull expedia rebuts falsos a nom de l'Associació.
[blockquote]La fiscalia eleva fins als 3,7 milions d'euros les comissions il·legals que, via Palau, hauria cobrat CDC. 2,9 més van arribar per convenis i factures irregulars[/blockquote]
A banda, amb un "entramat de comptes bancaris no comptabilitzats" i xecs al portador, Millet i Montull van arribar a obtenir 18.000.000 milions d'euros de l'Associació i la Fundació del Palau. En aquest sentit, el fiscal indica que els dos acusats es van veure afavorits pel fet que acumulaven els màxims càrrecs executius de les dues entitats. "La sortida de fons era disposada indistintament per Millet o Montull, i aquest últim en nom de l'entitat suposadament receptora era l'encarregat d'acreditar la recepció, que no existia. Així de fàcil", conclou Ulled.
Gemma i Jordi Montull arribant a la Ciutat de la Justícia el primer dia de judici del cas Palau Foto: Isaac Meler
D'aquesta última quantitat, el fiscal determina que Millet es va quedar 7 milions mentre que Montull 1,3. Tanmateix, 9,6 milions van desaparèixer sense deixar "cap rastre". Finalment, Ulled vincula 3,7 milions a les "conductes relacionades amb comissions il·ícites vinculades a l'adjudicació d'obra pública". Es tracta de fons que "van circular per l'estructura del Palau" per "dissimular la seva naturalesa i destí".
Comissions inconfessables
Precisament, l'últim extrem sobre el qual hauran de declarar Millet i Montull és la participació que van tenir en el presumpte pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC a canvi d'adjudicacions d'obres a Barcelona com la L9 del metro, la plaça de les Glòries, o l'avinguda del Paral·lel, entre d'altres. Ulled explica que la multinacional d'infraestructures suposadament pagava una comissió del 4% i que un 2,5% era pel partit mentre que Millet i Montull s'embutxacaven un 1,5% que, al seu torn, es repartien al 80% i 20%, respectivament. En aquest context, segons el fiscal, el Palau va servir per "dissimular" la naturalesa dels diners i el seu destí fent-los "circular" per la estructura financera de la institució musical.
Ulled detalla que Ferrovial va arribar a pagar fins a 11 milions d'euros entre el 2001 i el 2010 al Palau. Les aportacions de l'empresa es feien per la seva qualitat de "membre d'honor" de la Fundació i per al patrocini del cicle anual de concerts anomenat "Palau 100" i espectacles puntuals. D'aquest total, una part hauria anat a parar a CDC, segons el ministeri públic. Concretament, 3,7 milions s'haurien entregat als antics tresorers de Convergència, primer al ja difunt Carles Torrent i després a Daniel Osàcar.
L'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar sortint del judici del cas Palau Foto: Isaac Meler
Uns 630.000 euros es més s'haurien fet arribar a CDC a través de convenis falsos de col·laboració entre el Palau i la Fundació Trias Fargas (posterior Fundació Catalanista i Democràtica, la CatDem). Finalment, 2,3 milions més haurien finançat il·legalment l'antiga Convergència gràcies a factures falses contra el Palau fetes per empreses els responsables dels quals s'asseuen al banc dels acusats de la Ciutat de la Justícia. En total, uns 6,6 milions d'euros.
En el seu escrit d'acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled afirma "la lògica apunta" que els tresorers de CDC "devien comptar com a mínim amb l'assentiment d'alts responsables del partit, extrem que no ha pogut ser suficientment acreditat". A partir de dimecres, tota l'atenció se centrarà en si Millet o Montull, finalment, posen nom a algun d'aquests "alts responsables" de l'antiga Convergència.
