40 anys del primer cas de sida detectat a Catalunya

Un home va ingressar a l'hospital de la Vall d'Hebron amb lesions de pell i diverses infeccions oportunistes: va morir poc després i es va convertir en el primer pacient de VIH de tot l'Estat

Publicat el 08 d’octubre de 2021 a les 08:24
L'Hospital Vall d'Hebron va diagnosticar el primer cas de sida de l'Estat fa 40 anys, l'octubre del 1981. Un home de 35 anys havia ingressat amb diverses infeccions oportunistes i va morir poc després. A l'hospital, li van detectar el que semblava un tumor al cervell, però la biòpsia va revelar una infecció per toxoplasmosi. "Va ser un diagnòstic insòlit", recorda la doctora Carmen Navarro, aleshores cap de Neuropatologia del servei d'Anatomia Patològica, en un extens reportatge de l'ACN. L'actual cap de Medicina Preventiva, la doctora Magda Campins, destaca el "gran impacte emocional" per al pacient i les persones que podien estar contagiades. La sida és ara una malaltia crònica; entre els reptes, trobar-hi cura, reduir els contagis i atendre els pacients que es fan grans.

Un home de 35 anys va ingressar amb una història curta de mal de cap persistent i lesions de color púrpura que es van diagnosticar com un sarcoma de Kaposi, un tipus de càncer de pell provocat per un herpes virus (el VHH-8). Es tracta d'una malaltia que apareix quan el sistema immunitari està en baixa forma i que aviat es va associar al VIH. El pacient s'havia aprimat molt en els darrers sis mesos. A l'hospital, els mals de cap van anar en augment i una part del cos se li va paralitzar i, en un escàner, l'equip mèdic va identificar un tumor al cervell que es va interpretar com una metàstasi del sarcoma de Kaposi. El van operar d'urgència, però quatre dies després, va morir.

La doctora Carmen Navarro, que ara es troba jubilada, va ser l'encarregada d'analitzar el tumor i fer l'autòpsia neurològica. En lloc de cèl·lules tumorals, va identificar cèl·lules parasitades que va associar amb una toxoplasmosi. Aquest resultat els va sorprendre perquè aquesta era una infecció que només es donava en nounats. "Va ser un diagnòstic totalment insòlit", recorda la doctora Carmen Navarro en una entrevista a l'ACN. "Era absolutament raríssim. La toxoplasmosi no era habitual en els adults. Aleshores la vèiem, de forma poc freqüent, en nounats", afegeix.

En 40 anys, la sida ha causat la mort de 35 milions de persones. Cada any s'infecten 1,5 milions de persones i 38 milions de persones hi conviuen. Es calcula que a l'estat espanyol hi ha 3.000 noves infeccions cada any. A Catalunya, es diagnostiquen uns 600 casos de VIH, una xifra que representa de mitjana quasi uns dos diagnòstics al dia.

[h3]L'evolució dels diagnòstics i els fàrmacs, fonamental[/h3]
L'actual cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron, la doctora Magda Campins, va començar a treballar al servei fa 37 anys. "Cada vegada que es diagnosticava un cas, fèiem els estudis dels contactes. Eren temps en què el VIH era una malaltia estigmatitzada i comunicar als contactes i a la família era molt dur. L'associació de la malaltia els primers anys al col·lectiu homosexual i l'homofòbia van estigmatitzar els pacients i la desinformació i falta de resposta científica no va ajudar a frenar el rebuig social", reflexiona.

Comunicar un diagnòstic suposava un "gran impacte emocional" tant per als pacients com per a les persones que podien estar contagiades, evoca la doctora Campins. Tampoc era senzill el paper dels sanitaris quan no se sabia com es transmetia la malaltia, assenyala l'actual cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron. La doctora Campins recorda que durant els primers anys, per a la majoria de pacients, el diagnòstic era com "una sentència de mort". Hi havia alguns pacients que mantenien càrregues virals baixes del VIH, els anomenats 'progressors lents', però eren molt pocs .

"Fins el 1987, que va aparèixer el primer antirretroviral, AZT, un fàrmac que impedeix la replicació del virus, no podíem fer gaire per als pacients. Però tot i que semblava que en milloraria la supervivència, aquesta primera família d'antirretrovirals era molt tòxica. No va ser fins al 1996 que canvia la història i el pronòstic de la malaltia quan apareix un còctel de tres fàrmacs que reverteix la mortalitat", explica el doctor Vicenç Falcó, cap del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron i investigador del Grup de Malalties Infeccioses del VHIR.