La immensa majoria dels catalanoparlants creu que per ser realment català és molt important saber parlar la llengua catalana. Així ho indica l'informe sobre la salut del català, publicat aquest dimecres per Plataforma per la Llengua i que podeu consultar al final d'aquesta informació, que apunta que un 78,1% dels catalanoparlants inicials considera central ser capaç de parlar la llengua pròpia del país. Aquest percentatge puja fins al 94,3% si incloem aquells catalanoparlants que creuen que és "important en certa mesura". Ara bé, les dades baixen de manera rellevant en els castellanoparlants: només un 44,8% creu que per ser català és molt important saber parlar català mentre que un 22,5% considera que no és rellevant. Pel que fa als ciutadans que es troben en "altres situacions", un 45,3% sosté que és molt important parlar català per ser català, i un 18,9% creu que no té gens d'importància.
L'InformeCat de 2024 de Plataforma per la Llengua recull anualment cinquanta dades sobre l'estat del català. La dada sobre la importància de parlar català per ser realment català és rellevant, segons els impulsors de l'estudi, perquè evidencia una "forta identificació entre la identitat de grup i la llengua catalana". Ho han detallat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la directora de l'entitat, Rut Carandell, i el responsable tècnic de l'informe, Miquel Gil. "Això és un actiu de primer ordre", han reivindicat des de l'entitat, tenint en compte el context complicat que viu la llengua, que segons Plataforma és "d'emergència lingüística".
Hi ha motius per a l'optimisme, però també algun hàndicap. El marc legal va en contra de la llengua, perquè obliga a saber castellà però no català. En l'àmbit de la justícia, per exemple, l'Estat no respecta els drets dels catalans i la gran majoria d'escrits es fan en castellà. Això suposa un incompliment constant de la carta europea de les llengües regionals. Alhora, un altre problema és que un 80% dels catalans canvia de llengua, a vegades sense necessitat. Per contra, hi ha elements positius, com ara la "vitalitat i l'estima" dels catalans cap a la llengua. La majoria vol que s'ensenyi a les persones nou vingudes i que sigui oficial a Europa. A més, també s'ha creat 3Cat, amb un gran èxit d'audiència, i el català és una llengua forta a la Viquipèdia o a CommonVoice.
Els orígens importen poc
També sobre identitat, l'informe presenta més dades. Els catalanoparlants creuen que és molt important "sentir-se català" per ser català. Hi posen un 8,8 sobre 10. Posen un 8,6 al fet de parlar en català, i un 7,4 a respectar les institucions polítiques i les lleis de Catalunya. En canvi, tenir avantpassats catalans o bé haver nascut a Catalunya es considera poc rellevant, amb un 4,1 i un 5, respectivament. Tenir l'estatus legal de ciutadà es valora amb un 6. En el cas dels castellanoparlants, les dades varien. El més important per ser català és sentir-se'n, amb un 6,9. Després, amb un 6,6, és respectar les institucions i les lleis, i en tercera posició, amb un 6,4, hi ha el fet de saber parlar la llengua. En el cas de les persones que es troben en altres situacions, guanya pes la importància de tenir l'estatus legal de ciutadà i de respectar les institucions i les lleis (6,7), lleugerament per sobre de saber parlar la llengua (6,6).
En canvi, sobre la importància del castellà, les dades són diferents. Tant els que parlen català com els que parlen castellà, així com els que es troben en altres situacions, consideren que el més important per ser espanyol és saber parlar castellà. Els catalanoparlants hi posen una nota de 6,1, els castellanoparlants, un 7,5, i la resta, un 8.
Un 47,1% dels joves fa servir el català habitualment
Només un 12,1% dels joves d'entre 15 i 34 anys parla únicament el català com a llengua habitual, segons l'Enquesta a la joventut de Catalunya de 2022. Un 13% diu que parla més català que castellà; un 16,1% diu que parla les dues llengües. Un 22,4% diu que parla només castellà, i un 22,4%, més castellà que català. En global, segons l'enquesta, un 47,1% dels joves parla català habitualment mentre que el 71,7% parla castellà habitualment. A Catalunya, en català és la llengua inicial del 37,3% dels joves i el castellà ho és del 53,7%.
Clar consens fer garantir l'ensenyament de català a migrants
Entre les dades que inclou l'informe, es mostra també un consens clar sobre la necessitat de fer polítiques per garantir l'ensenyament del català a les persones migrants. Segons la tercera onada del 2023 de l'enquesta òmnibus del CEO, el 86% de la població és favorable a fer aquestes polítiques i no hi ha diferències gaire rellevants en funció de la llengua.
Més del 80% vol que el català sigui oficial a Europa
Junts va pactar amb el PSOE l'oficialitat del català a la Unió Europea. La mesura, que necessita la unanimitat dels 27 estats membres, encara no s'ha fet efectiva. Segons dades de 2023, un 81,4% dels catalans dona suport a l'oficialitat, vint punts més que l'any 2022. La carpeta ha quedat aparcada sine die al Consell Europeu, ara sota la presidència d'Hongria.
Problema a la sanitat: tres de cada deu metges no parla català
Plataforma per la Llengua va denunciar fa uns mesos que l'Institut Català de la Salut havia fet exàmens falsos per acreditar el C1 de català a metges que, en realitat, no tenen aquest nivell. L'informe presentat avui recull dades de Col·legi de Metges i apunta que tres de cada deu facultatius que treballa a Catalunya no parla català i un de cada deu no l'entén. Per contra, aquest problema no existeix en castellà, ja que més del 99% dels metges l'entén i el sap parlar.
En la mateixa línia, un de cada tres catalanoparlants té problemes per expressar-se en català als restaurants de Catalunya, segons dades de l'Enquesta sobre els hàbits de consum a Catalunya de 2022. Un 29,2% dels catalanoparlants diu que el seu dret a ser atesos en català es veia vulnerat als restaurants, un 21% afirmava que sovint no troba ningú que el pugui atendre en la seva llengua. Entre els castellanoparlants, els percentatges baixen radicalment, fins al 4% i el 3,7%, respectivament.
Les denúncies per vulneració de drets lingüístics no prosperen
Aquesta són només algunes de les dades que aporta l'informe de Plataforma per la Llengua, però n'hi ha més. A Catalunya, el 52,3% dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina. Un 69,9% de la població de Catalunya considera força o molt important l'etiquetatge en català a l'hora de comprar un producte. Malgrat la tasca de Plataforma a l'hora de fiscalitzar el respecte als drets lingüístics, el cert és que cap de les vuit denúncies presentades per vulneració d'aquests drets han suposat l'obertura d'un procés sancionador per depurar responsabilitats.
A les Illes Balears i al País Valencià, amb governs de PP i Vox, la llengua té dificultats però encara manté espais d'ús. A les Illes, segons dades de 2021, només un 27,3% de la població declarava que parlava sempre en català amb la família, mentre que més de la meitat, el 54,2% utilitzava sempre el castellà. Un 46,9% declarava que mai no utilitzava el català i només un 17,6% deia que mai no utilitzava el castellà. Al País Valencià, la llengua encara reté espais d'ús que inclouen no només els parlants familiars. Un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que l'utilitza de tant en tant amb els amb els amics.
Informe CAT 2024 by Naciodigital on Scribd