L'Audiència Nacional ha obert judici oral contra Antoni Mas i 12 persones més per la presumpta estafa piramidal que va posar en marxa a partir del 2003 a través d'un entramat que simulava contractar espais publicitaris. La presumpta estafa s'eleva, segons els càlculs dels Mossos d'Esquadra, a 250 milions d'euros i, segons els perjudicats, a 1.081.
El fiscal reclama per a Mas 12 anys de presó per pertinença a associació il·lícita, estafa i falsedat documental, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ACN. Altres quatre imputats s'enfronten a penes de quatre anys de presó, i també estan processades 15 empreses.
La interlocutòria de l'Audiència Nacional també reclama als processats que dipositin fiances milionàries. A Mas, per exemple, li reclama 184 milions d'euros, i a CaixaBank, com a responsable civil subsidiària, 158 milions. L'escrit de la fiscalia sosté que Antoni Mas, amb "experiència en l'organització d'esdeveniments i el camp audiovisual" va concebre un sistema per apoderar-se "en benefici propi" de fons per resoldre els problemes econòmics que patia derivats de la seva activitat empresarial.
L'acusació sosté que va simular la contractació amb multinacionals molt conegudes al mercat. Tot i això, aquestes firmes anunciants "ni van conèixer, ni tenien cap relació" amb Antoni Mas o alguna de les seves societats. "L'acusat s'ha atribuït una suposada gestió de les mateixes que era inexistent", diu el fiscal.
Contractes de préstec amb grans marques
Per a la captació dels fons se signaven contractes de préstec acompanyats d'una suposada facturació de les empreses investigades en aquest procediment, "fingint" una relació contractual amb importants companyies del món audiovisual com Telefónica, Nintendo, Coca-cola o Nestlé, entre d'altres. Aquestes empreses mai van tenir relació amb les companyies vinculades a Mas, ni sabien que els processats deien haver signat contractes de publicitat amb elles, fet que mai va succeir.
Segons el fiscal, Mas va fer creure als perjudicats que la inversió consistia en el finançament d'una campanya publicitària que necessitava, atès al desfasament entre la compra de l'espai i el pagament de les empreses anunciants. A canvi, oferia el pagament d'importants rendiments que oscil·laven entre el 6% i el 18% mensual.
Inversos estafats de tot Europa
L'acusació precisa que "com que tot era un artifici per captar fons i enriquir-se els acusats", el que feien Mas i els seus col·laboradors era utilitzar els diners aportats per les víctimes per al pagament d'interessos i el retorn del capital invertit i d'altres simulant aquests pagaments com a rendiment del finançament.
Part d'aquestes quantitats se les van quedar els investigats i les empreses vinculades a la trama que van col·laborar en "la comercialització dels falsos contractes" pels quals s'atorgava "fictíciament" finançament per a la compra d'espais publicitaris. Entre els inversors estafats no només hi ha espanyols, sinó també residents al Regne Unit, Alemanya, Suïssa, Luxemburg i França.
