L’Audiència de Barcelona ha absolt el mosso d’esquadra jutjat per donar un cop de porra al cap a un manifestant independentista a Barcelona el 2018. L’agent ja havia estat absolt en un primer judici, però el TSJC va ordenar repetir-lo. Ara, l’Audiència conclou que el cop de porra es va donar, però no veu demostrat que fos l’acusat qui el va fer. Per això, la sentència obre la porta a la interposició d’una reclamació patrimonial per part de l’afectat, en tant que sí que fixa que la lesió del Francesc va ser causada per una actuació d’un funcionari públic, la responsabilitat subsidiària del qual recau sobre la Generalitat.

Els fets es van produir el 2018 durant la protesta contra la presència del rei a Barcelona. Un agent va propinar un cop de porra a l’afectat de dalt a baix i al cap. En el cas del Francesc, li va causar una ferida que va requerir set grapes de sutura. Al primer judici, celebrat al febrer, l’Audiència va absoldre l’agent, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acceptar el recurs d’Irídia, dictant que la valoració de la prova feta pels magistrats era “objectivament errònia, irracional i clarament incompleta”.

[noticiadiari]2/263087[/noticiadiari]
Per això, fa poques setmanes s’ha tornat a repetir el judici amb un tribunal amb una composició diferent. Aquest nou tribunal ha validat la denúncia del Francesc, afirmant que efectivament un mosso va ser qui li va causar la lesió al cap amb un cop de bastó policial. Tot i així, no condemna l’agent argumentant que “no ha resultat provat que la lesió fos causada per un cop de la defensa de l’acusat”.

En concret, els magistrats interpreten que el testimoni donat pels dos periodistes que van presenciar els fets i van identificar des de l’inici a l’acusat com l’autor de l’agressió no és suficient per enervar la presumpció d’innocència. La sentència argumenta que el fet que tots els agents actuessin uniformats i amb casc i que tots “tinguin complexions físiques similars”, amb la circumstància que l’agressió va succeir quan ja era de nit i amb una il·luminació artificial, entre altres factors, no permet individualitzar l’autor, malgrat els testimonis. És a dir, el tribunal considera que no es donen els requisits establerts per la jurisprudència d’exactitud i fiabilitat de la identificació visual feta pels dos periodistes que van declarar com a testimonis.

[noticiadiari]2/251809[/noticiadiari]
Irídia posa de manifest, un cop més, les dificultats existents en els casos de violència institucional, en què el relat de l’acusació es troba parcialment contradit per la versió d’agents de policia. “El grau d’exigència respecte a la contundència de les proves quan es tracta de jutjar agents de les forces i cossos de seguretat és molt superior que en la resta de casos”, diu l’entitat en un comunicat. D’altra banda, Irídia destaca de nou el paper de la Fiscalia que demanava l'absolució al·legant l'eximent de compliment d'un deure. 

L'organització espera veure si, un cop ha quedat provat a la sentència que l’autor de la lesió va ser un agent amb el seu bastó policial, el cos de Mossos d’Esquadra actua per aclarir qui en va ser el responsable i activa algun mecanisme de depuració de responsabilitats. Cal recordar també que el 2018 encara no era obligatori que els agents anessin identificats amb el NOP per davant, per darrere i al casc: d’haver estat així sí que hagués estat possible confirmar-ne la identitat. En aquest sentit, Irídia conclou que mesures com la identificació 360 graus són necessàries i marquen la diferència, ja que ajuden a evitar la impunitat i fer efectiu el necessari retiment de comptes.