D'aquí a l'estiu, s'aniran coneixent la majoria d'aspirants a la Casa Blanca que competiran en les eleccions de novembre del 2024. De no patir cap entrebanc seriós de salut -no descartable en un home de la seva edat-, res impedirà que sigui el candidat nominat dels demòcrates. La majoria de les grans figures del partit avalaran la seva candidatura. Avui mateix, l'expresident Barack Obama ha saludat Biden pel seu "lliurament al país" i li ha desitjat la reelecció. Què implicarà l'anunci de Biden dins i sobretot fora del seu país?
1.- Una batalla per "l'ànima de la nació"
Fa quatre anys, Biden va presentar la seva candidatura com una lluita per salvar "l'ànima de la nació", els valors que han conformat Amèrica, amenaçats per Donald Trump i el moviment de dreta extrema MAGA (Make America Great Again) que lidera l'exmandatari i que és, de moment, la força més poderosa dins del Partit Republicà. Segons el president, aquesta batalla encara no ha acabat i la democràcia continua amenaçada. "Llibertat" és la primera paraula del vídeo d'anunci de campanya. "La gran pregunta per als propers anys és si hi haurà més llibertats o menys, més drets o menys", assegura Biden, que d'aquesta manera intenta emmarcar la campanya. Una campanya que tindrà tints populistes. El president demòcrata ha invocat el suport de les classes treballadores, a les quals s'ha adreçat en atacar als conservadors amb aquest raonament: "Peels retalls de la seguretat social que has pagat tota la vida mentre baixen els impostos per als més rics". Populisme i molta cura de dues bosses de vot crucials: la comunitat negra i la hispana. Una dona hispana, Julie Chávez, filla de coneguts activistes, dirigirà la campanya.
2.- Un "remake" de Biden versus Trump?
L'escepticisme sobre la robustesa d'una campanya de reelecció de Biden ha anat cedint terreny a mida que la figura de Trump, lluny de diluir-se, s'ha fet més present mentre agafaven cos els problemes judicials de l'expresident. Després que el magnat hagi comparegut davant el jutge per un suposat suborn a una actriu porno -un dels diversos casos que l'empaiten-, la seva popularitat entre les bases republicanes s'ha revigoritzat. A les enquestes apareix molt per davant del governador de Florida, Ron DeSantis. Els altres aspirants, com l'exambaixadora Nikki Haley, l'exvicepresident Mike Pence -que encara ha de fer l'anunci formal- o Tim Scott, conservadors més tradicionals, semblen ara més endarrerits. Si Trump és el candidat, Biden veurà més justificada la seva campanya. Si és un altre, el factor de la renovació generacional jugarà en contra seva.
3.- El pols amb la Xina no es relaxarà
La continuïtat de la tensió amb la Xina per l'hegemonia tecnològica no experimentarà modificacions sensibles. L'administració Biden, liberal progressista en termes de política interior, s'ha manifestat com a dura en política exterior, més bel·ligerant del que dona a entendre la seva retòrica. El president ha fet de l'estret de Taiwan un dels punts estratègics de la geopolítica nord-americana, just en el moment en què el règim de Xi Jinping es disposa també a encerclar (una mica més) el règim de l'illa.
4.- Un president en guerra que la vol guanyar
Biden vol mantenir la continuïtat en la política seguida per la seva administració al món. Un anunci de retirada hauria pogut afeblir la posició nord-americana en el conflicte ucraïnès. Després de la sortida precipitada de l'Afganistan, Washington ha vist amb la invasió russa d'Ucraïna l'oportunitat per recuperar posicions i desmentir les anàlisis d'un declivi de l'imperi nord-americà. És difícil que un president que es troba en el crepuscle de la seva vida política pugui revertir un canvi de cicle en la correlació de forces internacional. De moment, Biden pot mostrar alguns asos a la màniga: ha reforçat l'OTAN, ha cohesionat els aliats occidentals i ha contribuït a aturar, si més no, les tropes russes en el fangar ucraïnès.
5.- Un aliat d'Europa... que la vol subordinada
La guerra d'Ucraïna ha mostrat també un altre fet: els Estats Units han refermat la seva condició de líders d'Occident i han posat Europa en la tessitura d'haver de decidir si s'abraçava a ells per protegir-se de Moscou o intentava una complicadíssima acció diplomàtica amb Vladímir Putin. La decisió del Kremlin d'envair Ucraïna va torpedinar les vies diplomàtiques propugnades per París i Berlín. L'explosió que va deixar malmès el Nord Stream va ser un altre fet que va deixar tocat de mort el camí cap a una represa dels canals diplomàtics amb els russos. Qui va perpetrar l'atemptat? De moment, només se'n sap a qui ha beneficiat.Els Estats Units són, fins ara, els guanyadors d'un conflicte i del pols sempre desigual amb els seus aliats europeus. Una realitat que no experimentarà gaires canvis si a Biden li queda corda. Malauradament per al projecte europeu, si tornen els republicans, les coses poden ser pitjor.
