La campanya electoral barcelonina ha començat... i n'hi ha que l'han començat amb més força que altres. Parlo de Xavier Trias i Ada Colau, evidentment. No penso en Jaume Collboni, que fa el que pot amb la seva poc àgil sortida de govern, ni en Ernest Maragall, que fa el que pot amb la seva dramàtica sortida de pla.
Xavier Trias va publicar fa quatre dies un vídeo sensacional en què, assegut en una terrassa i llegint l'enquesta favorable La Vanguardia, amb una tranquil·litat d'esperit realment icònica, animava la parròquia amb un missatge d'optimisme. Dies abans, a més, ja s'havia encarregat de començar a polaritzar la batalla electoral en aquell dinar gèlid (però càlid electoralment) amb Ada Colau.
Trias va fent la seva feina, sí. Però Ada Colau és encara més bona que ell en el noble art de les campanyes electorals. Sap quina tecla tocar en cada moment, domina la gestió de les emocions superficials com ningú, coneix tots els trucs per aprofitar les escletxes d'oportunitat que l'actualitat li posa en safata. Ho va demostrar en aquell mateix dinar amb el candidat convergent, és clar, però ja ha tret la poteta amb alguna altra intervenció d'aquelles tan reconeixibles, tan Colau.
Per exemple, dimecres passat. A Sálvame estaven parlant del cas Alves, i a l'alcaldessa li va faltar temps per aprofitar l'ocasió que li oferia el destí. De seguida va enviar un Whatsapp al seu aliat Jorge Javier Vázquez, que presentava el programa, per reivindicar el bon funcionament del protocol #NoCallem impulsat per l'Ajuntament. Ella i el seu equip sabien perfectament que hi havia moltes possibilitats que el badaloní llegís el missatge personal en directe. I així va ser.
Oye, una cosa. Me ha escrito un mensaje Ada Colau, la alcaldesa de Barcelona, que me gustaría leer. Dice que estaba en el Ayuntamiento, que ha puesto la televisión y que ha visto que estábamos hablando del caso Alves... y que dice que están orgullosas del protocolo que aplicó Sutton, que lo han impulsado desde su concejalía de Feminismos, y que ya se han sumado 39 salas de fiestas y festivales.
Colau arriba a targets diversos, i el que conforma l'univers Sálvame n'és un. Després de la fugida de Collboni -també susceptible de ser votat per l'audiència de les tardes de Telecinco- Colau rasca vots allà on sap que el socialista pot perdre'n, i els rasca de la manera més barata i terrenal possible: colant una falca gratuïta en què reivindica la bona feina feta, a la vegada que es ven com una persona normal i corrent, filla del Guinardó, que es pren un respir mentre és al despatx i que posa un moment el mateix programa lleuger que posa vostè, senyora Carmen.
D'aquí al maig, això serà un no parar. Colau i el seu equip estaran amatents a cada mínima presa fàcil que els passi per davant, i la resta de candidats hauran de perseguir l'alcaldessa com puguin. Perquè en això és la millor. En el porta a porta mediàtic no té rival, acumula massa anys d'experiència i de picardia. Malgrat el desgast evident, Colau continua sent la més llesta de la classe (política), a anys llum dels senyors que l'envolten.