[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

ERC no ha aconseguit a la taula de diàleg que el PSOE i Podem acceptin negociar l'amnistia per als encausats independentistes. I, per ara, i si no és que les coses no canvien molt en els pròxims mesos, no sembla que l'autodeterminació tingui possibilitats de prosperar. És cert que el PSOE parlava el 2019 de compliment íntegre de penes i que va acabar concedint els indults i que la sedició era intocable i ara es derogarà. Però l'autodeterminació implicaria obrir el meló de la sobirania, i això, a Espanya, no ha passat mai. No és en cap previsió dels socialistes i menys encara dels populars.     

Per contra, sí que s'ha assolit, en el marc per la reforma del codi penal, suprimir el delicte de sedició. S'ha reformat, a més, el de desordres públics. El debat entre juristes és ben viu en aquest darrer, i de la lectura que en facin els jutges sobre la desobediència civil, el grau de violència de les protestes o la intimidació, en dependrà si la reforma haurà estat o no un autogol pels moviments socials i polítics que s'expressen al carrer. El tarannà de la carrera judicial no convida a l'optimisme. El que no va quedar resolt en la negociació va ser la reforma del delicte de malversació per la qual van ser jutjats els membres del Govern i que és una acusació que encara pesa sobre exiliats com ara Carles Puigdemont. Un delicte que el 2015 el govern del PP ja va reformar pensant en el procés independentista. Va ser una reforma ad hoc que ara s'hauria de revisar.

ERC i Podem volen reformar-lo en el tràmit d'esmenes i el PSOE afirma que està disposat a parlar-ne. Seria una bona mostra de voluntat que el govern de Sánchez estigués disposat a afinar-lo, entre altres coses perquè el Suprem no va poder acreditar el cost econòmic que, per a la Generalitat, hauria tingut organitzar l'1-O. La voluntat de passar pàgina i desescalar el conflicte conviu amb el fet que en qualsevol país desobeir la llei o gastar els diners per una activitat que la justícia declara "il·legal", com ja va ser l'1-O i la posterior declaració d'independència, està penat en major o menor grau. El que tothom vol evitar si es reforma el delicte, però, és que això acabi beneficiant els acusats de malversar en casos de corrupció com el cas Palau de CDC, la trama Gürtel que ha castigat el PP o el dels ERO que ha condemnat dirigents del PSOE. Trobar l'equilibri serà difícil, però no hauria de ser impossible i és un pas previ necessari per abordar d'una vegada per totes el conflicte polític.

» Avui hi ha reunió del Govern -encara no s'hi presentaran els pressupostos, que Pere Aragonès espera que puguin votar els seus antics socis de Junts encara que ja ha obert diàleg amb el PSC- i estarem també pendents del Parlament. La mesa ha de decidir avui si amonesta o multa el diputat de Junts Francesc de Dalmases per haver intimidat una periodista del FAQS de TV3, tal com van recomanar el PSC, ERC, la CUP i els comuns. El cas ha generat una forta polèmica en els darrers mesos i també ha incomodat molt a dirigents de Junts, que no comparteixen ni les seves formes ni les de la presidenta del partit, Laura Borràs, per mirar de protegir-lo. És una mesura sense precedents la que prendrà la mesa del Parlament i per la que no hi ha un barem clar. Però és evident, i així ho han acreditat diversos testimonis i l'informe intern del seu partit, que el diputat va contravenir el codi de conducta.
 

---

Avui no et perdis

» Ara, la malversació: per què és important (i complicat) modificar aquest delicte?; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «La impossibilitat de celebrar victòries?»; per Pep Martí.

» Qui són els magistrats que jutjaran Laura Borràs?; per Bernat Surroca.

» La CUP posa rumb a les municipals amb l'objectiu d'aconseguir un país més «lliure i igualitari; per Irene Montagut.

» Opinió: «Encara no hem tocat fons»; per Jordi Borràs.

» Enèsim intent perquè Barcelona inclogui als seus carrers Guillem Agulló, Neus Català o l'U d'Octubre; per David Cobo.

» Com afectaran les eleccions nord‑americanes a la dreta espanyola?; per Pep Martí.

» Opinió: «Postcreixement: assumir la realitat»; per Jordi Mir.

» Els nous plans del conseller de Salut revolten professionals i gent gran: «No vull un estrany a casa»; per David Cobo.

» Opinió: «El repte de la salut auditiva»; per Marina Geli.

» Amazon es planteja acomiadar uns 10.000 treballadors; per Víctor Rodrigo.

» Troben una mà de bronze amb la inscripció més antiga en una llengua bascònica.
 

---

 El passadís

S'acosten les municipals i els alcaldes intenten millorar la seva imatge i aparèixer com més propers. Un dels que ha tingut un mandat curt i convuls és l'alcalde del PSC de Badalona, Rubén Guijarro, que s'haurà d'enfrontar al popular Xavier García Albiol. Ha optat per tirar de la seva mare i ha començat a difondre a xarxes la sèrie Comida con la mama. L'alcalde i la seva mare dinaran a diferents restaurants de la ciutat per donar-los a conèixer. El primer ha estat el pakistanès Tariq, del carrer Baldomer Solà, entre el Centre i Pep Ventura. A la mare de l'alcalde no la convencia massa la idea (la senyora és més de cuina mediterrània), però no en va quedar descontenta. Ho podeu veure aquí.

Vist i llegit

Ara farà dos anys que ens va deixar el periodista vigatà Toni Coromina, que era un habitual a NacióDigital i a la seva edició local d'Osona. A la col·lecció l'Accent, dels llibres de l'Avenç, han publicat un recull d'alguns dels seus articles, la majoria publicats al nostre diari i també a La Vanguardia, mitjà al qual va estar vinculat molts anys i on feia sàtira política. La selecció i edició és a càrrec de Jordi Puntí i l'epíleg de Quimi Portet, dos referents culturals de la comarca. Puntí explica a la introducció del recull Set homes i un lloro que la seva inclinació "per la facècia i la provocació" sempre va acompanyar aquest hippy de primera hora i va dotar-lo d'"una mirada sobre el món apresa durant tants anys de disfrutar anant contracorrent i mostrant les arestes de les convencions".    

 L'efemèride

No va ser fins a tal dia com avui de l'any 1995 a Espanya s'hi abolia de forma definitiva la pena de mort. La Constitució de 1978 ja l'havia proscrit, però encara era possible aplicar-la en cas de guerra. Vint anys després de les darreres condemnes a mort a Espanya (tres militants del FRAP i dos d'ETA) va decaure definitivament de l'ordenament jurídic.

 L'aniversari

Albert Rivera, l'expresident de Ciutadans, fa avui 43 anys. De la fornada del 1979, quan el líder del partit taronja va néixer Adolfo Suárez -a qui té com a referent- presidia el govern espanyol i pilotava la transició. Rivera va ser el primer líder de Ciutadans, partit nascut el 2005 com a resposta a la "deriva catalanista" del PSC, sobretot en matèria lingüística. Va aconseguir representació al Parlament el 2006 i va anar creixent amb un discurs espanyolista i de confrontació que defugia etiquetes ideològiques.

Va fer el salt a Espanya i ho va poder ser tot, però la seva ambició el va fer desaprofitar el moment i el va acabar castigant. El 2019 va quedar políticament atrapat pel PP i el PSOE i a les eleccions espanyoles el seu partit, que es presentava com a liberal, va ser víctima de l'ascens de Vox. Va deixar la política activa i ara freqüenta cercles propers al PP. Darrerament es dedica a formar líders. Si voleu passar una estona de cringe, que és com ara en diuen de fer passar vergonya aliena, podeu veure el Mi casa es la tuya que fa dos anys va gravar amb Bertín Osborne i on li explicava la seva vida. No era, però, casa seva.  

  ​ Fes clic aquí per rebre'l