La majoria de titulats universitaris en les àrees de medicina, disseny o tecnologia són de classe alta, situació que no es dona en llengües o intervenció social, segons un estudi d'AQU Catalunya. Així, en medicina i ciències biomèdiques hi ha un 58,5% dels titulats de classe alta, i només un 11,8% de classe baixa. En canvi, en titulacions d'intervenció social hi ha un 28,3% de classe alta i un 32,5% de classe baixa.
L'estudi mostra també que les diferències salarials i d'inserció entre classes socials s'expliquen més per aquesta tria en els àmbits d'estudi que no per l'estatus. Tot i això, conclou que l'ascensor social funciona, ja que un 42% dels titulats aconsegueixen feines de rang superior que les que tenien els seus progenitors.
L'informe Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats i graduades de les universitats presencials catalanes conclou que al sistema universitari català hi ha "estratificació horitzontal", segons ha apuntat el responsable del treball, Josep Lluís Mateos. Això significa que hi ha diferències entre les titulacions pel que fa al prestigi social, la qual cosa té un efecte en la composició de les aules. Així, les classes altes tendeixen a matricular-se en titulacions amb més bona inserció laboral o una nota de tall més elevada.
Les dades així ho demostren. En concret, a arts i disseny hi ha un 52,2% de titulats de classe alta i un 12,2% de classe baixa; i a tecnologies industrials un 50,7% de classe alta i un 15,3% de classe baixa. Aquesta major representació de la classe alta baixa en graus relacionats amb l'educació, amb un 35,7% de titulats de classe alta per un 25,3% de classe baixa; llengües i literatura -34,6% i 24,5%- i intervenció social -32,5%-. En aquests casos hi ha més equilibri en l'estatus social dels titulats.
Els centres metropolitans són més equitatius
L'estudi revela també que els centres públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana tendeixen a tenir un percentatge de classe alta inferior als dels centres privats d'aquest mateix àmbit geogràfic. Els centres no metropolitans, en canvi, tenen una distribució més equitativa de la població titulada independentment de la seva titularitat.
L'informe afegeix que són aquests centres metropolitans els que tenen més proporció de persones de classe baixa i, per tant, són els que afavoreixen més a l'ascensor social. Per exemple, el subàmbit d'intervenció social a les universitats públiques no metropolitanes és el que té més població titulada d'entorns menys privilegiats. En canvi, 8 de cada 10 titulats en estudis de medicina i ciències biomèdiques d'una universitat privada i metropolitana són de classe alta.
Les diferències d'inserció i salarials s'expliquen pels estudis escollits
Mateos ha destacat que de tot plegat es pot concloure que les diferències en la inserció laboral i salarial s'expliquen més per la tria dels estudis que no pas pels estatus socials. Així, s'apunta que no hi ha pràcticament diferències en els percentatges d'ocupació -tres anys després de graduar-se- a temps complet segons la classe social. En concret, la diferència entre la classe alta i la baixa només hi ha una diferència de 0,8 punts percentuals.
Pel que fa al sou, els titulats universitaris de classe social alta cobren fins a 206 euros més de mitjana que els de classe social baixa. En concret, els primers tenien el 2023 un salari mitjà de 2.463,8 euros, mentre que un company de classe social baixa percebia 2.257,4 euros. Tot i això, la classe social té un pes explicatiu "pràcticament nul" a l'hora d'entendre la diferència dels guanys i el què ho explica és l'àmbit de la titulació cursada. A més, haver-se graduat en una universitat metropolitana també explica certa diferència salarial: 170 euros més al mes en els graduats en centres metropolitans.
La universitat, ascensor social
L'informe ha permès també comprovar que la universitat continua sent un ascensor social però el president de l'AQU, Francesc Xavier Grau, ha dit que aquest ascensor "no arriba a les mateixes plantes". Les dades indiquen que el 42% dels titulats al sistema universitari català aconsegueixen feines de rang superior que les que tenien els seus progenitors. A més, els que es titulen en centres públics no metropolitans tenen encara més probabilitats de pujar aquest ascensor social, ja que els seus centres tenen una població titulada més diversa pel que fa al nivell ocupacional familiar.
Per subàmbits, aquest ascensor social s'observa especialment en titulacions d'intervenció social, on el 57,4% dels titulats aconsegueixen feines de rang superior a la dels seus pares, mentre que a arts i disseny la representen el 25,2%. Concretament, més de set de cada deu titulats al sistema universitari català ocupen feines de tècnics superiors -que requereix una titulació universitària-, mentre que només un terç dels seus progenitors ho són. Davant d'aquesta realitat, Grau ha fet una crida a establir un sistema de beques salaris que permeti trencar amb aquesta estratificació horitzontal i cobreixi el "cost" d'estudiar no només a la universitat sinó segons quines titulacions.