11
de gener
de
2021, 20:09
Actualitzat:
22:36h
La dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions per al 14-F ha posat fi a la legislatura, després que cap grup presentés una candidatura a la presidència un cop va ser inhabilitat el president Quim Torra. Una de les "víctimes" de la fi de la legislatura va ser la controvertida llei de Cambres. La iniciativa legislativa atorgava poder i recursos a les entitats camerals, però va ser vista com una greu intromissió pels agents socials majoritaris, que van moure's per tombar-la.
En les setmanes que van anar de l'admissió a tràmit de la llei a ser descartat el seu debat en lectura única en els darrers plens de desembre es va produir una veritable lluita de poder entre el Consell de Cambres, d'una banda, amb la Cambra de Comerç al davant, i patronals i sindicats de l'altra. El front unit format amb celeritat per patronals i sindicats es va demostrar eficaç per convèncer els partits de bandejar la llei. Però va ser el canvi efectuat per Esquerra -que va passar de donar-hi suport a bandejar-la- el que va acabar decidint la batalla. Segons fonts econòmiques, si hi va haver uns altres actors decisius en la coalició de forces que es va gestar van ser la patronal Foment del Treball i Comissions Obreres.
El 3 de novembre, la llei de Cambres va entrar a tràmit a la Cambra, amb l'aval de Junts i ERC, els partits que donen suport al Govern. La llei es va elaborar com un desplegament de la llei espanyola de Cambres. Era el segon cop que s'intentava en aquesta legislatura. Segons fonts de la Cambra, normatives similars s'han aprovat en pràcticament totes les comunitats autònomes, però "és a Catalunya on una entitat com Pimec té la presència que té aquí". Pimec ha estat la principal opositora a la llei. La pressió de la gran majoria de les tretze cambres catalanes per tirar endavant el projecte va ser enorme. Com ho era el lideratge de Joan Canadell, president del Consell i de la Cambra de Comerç de Barcelona i ara destacat candidat de Junts el 14-F, amb tota la seva capacitat d'incidir sobre la majoria independentista del Parlament.
Però el coneixement del text enviat al Parlament no va fer més que alarmar patronals i centrals sindicals. Val a dir, però, que les pressions ja venien de molt lluny, des d'inicis d'any. El preàmbul donava moltes claus: "La present llei valora la representativitat de les cambres derivada de la pertinença de la totalitat de les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats econòmiques, que fa de les cambres les úniques entitats que disposen d'aquesta potencial universalitat representativa", deia. L'afiliació a sindicats i patronals és voluntària.
El text normatiu especificava que "cal dotar les cambres, com a corporacions de dret públic amb funcions públiques, del finançament públic necessari per portar a terme les seves funcions público-administratives". Si es prenia literalment la lletra, volia dir que els comptes públics podrien finançar la prestació de serveis privats de les cambres, un terreny delicat, ja que hi ha altres organitzacions del sector privat que no reben ajudes públiques i es podrien veure afectades.
En alguns termes de la llei, la redacció tenia un beneficiari molt clar. Així, l'article 7 establia que els pressupostos de la Generalitat havien de destinar una partida per sufragar "els costos laborals, les infraestructures i els serveis necessaris per garantir el funcionament de l'entitat com a prestadora de serveis a les empreses en l'àmbit de les seves funcions públiques".
Un rerefons polític
L'1 d'agost, Pimec i Foment, per part de la patronal, i els sindicats CCOO i UGT ja s'havien pronunciat en contra de les línies generals del text que s'estava elaborant. Però a partir del novembre, es van mobilitzar. Una font empresarial ho explica: "Estàvem convençuts que a la llarga el Tribunal Constitucional donaria la raó als agents socials i anul·laria molts capítols de la llei, però això seria molt més endavant".
Fonts coneixedores dels moviments que es van produir entre novembre i desembre, assenyalen que va ser decisiu el paper jugat per Foment i per Comissions, que van fer causa comuna amb Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, que es veia especialment amenaçada per la possibilitat d'haver de competir amb les cambres per uns serveis pels quals no rebria cap ajut públic.
El suport explícit a la llei expressat pel president Quim Torra i, després, els recels finals d'ERC davant de l'oposició frontal dels agents socials van donar un component molt polític al debat entorn la llei de Cambres. Molt més quan Joan Canadell va anunciar la seva candidatura a les primàries de Junts denunciant l'actitud de Pere Aragonès. Aquest desencontre amb ERC a compte de la llei ha tensat les relacions entre el president de la Cambra -i candidat al Parlament darrere de Laura Borràs- i els republicans.
Des de l'entorn del Consell de Cambres, es considera que "l'entitat més bel·ligerant contra la llei va ser Pimec. Després Foment, i els sindicats simplement van donar suport. Van pressionar molt la consellera Chacón primer i després ERC, i van anar demorant l'aprovació fins que al final va caure per manca de temps, però realment per manca de compromís d'Esquerra". Des de les cambres s'apunta també cap a Foment: "Van pressionar a les associacions territorials com la del Penedès, el Berguedà i l'Anoia amb coses queno eren certes, com que volíem reinstaurar el recurs cameral o que si donaven pressupost a les cambres, ells en perdrien". Aquesta batalla ha deixat ferides.
Sánchez-Llibre i Pacheco, a la una
El front d'empresaris i sindicats va ser prou fort per a decidir a Esquerra Republicana de desmarcar-se de la tramitació urgent de la llei de Cambres. Segons observadors d'aquest conflicte, en aquest i altres temes s'ha notat la sintonia entre el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i el secretari general de CCOO, Javier Pacheco. Una sintonia que lliga amb l'aposta feta des de la patronal per impedir com sigui la ruptura de la concertació social.
El temor a un increment de la conflictivitat enmig de la pandèmia ha estat una obsessió en àrees sensibles de la patronal. Un fet que explica que des de Foment s'hagi evitat un discurs de to neoliberal i que l'organització hagi defensat l'increment del salari mínim i s'insisteixi en polítiques keynesianes i l'increment del deute públic per afrontar la crisi pandèmica i els seus efectes socials.
Pel que als espais d'entesa entre Foment i CCOO, s'apunta també l'elecció de Toni Mora, de Comissions, com a president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), elegit amb el vot de Foment.
En les setmanes que van anar de l'admissió a tràmit de la llei a ser descartat el seu debat en lectura única en els darrers plens de desembre es va produir una veritable lluita de poder entre el Consell de Cambres, d'una banda, amb la Cambra de Comerç al davant, i patronals i sindicats de l'altra. El front unit format amb celeritat per patronals i sindicats es va demostrar eficaç per convèncer els partits de bandejar la llei. Però va ser el canvi efectuat per Esquerra -que va passar de donar-hi suport a bandejar-la- el que va acabar decidint la batalla. Segons fonts econòmiques, si hi va haver uns altres actors decisius en la coalició de forces que es va gestar van ser la patronal Foment del Treball i Comissions Obreres.
El 3 de novembre, la llei de Cambres va entrar a tràmit a la Cambra, amb l'aval de Junts i ERC, els partits que donen suport al Govern. La llei es va elaborar com un desplegament de la llei espanyola de Cambres. Era el segon cop que s'intentava en aquesta legislatura. Segons fonts de la Cambra, normatives similars s'han aprovat en pràcticament totes les comunitats autònomes, però "és a Catalunya on una entitat com Pimec té la presència que té aquí". Pimec ha estat la principal opositora a la llei. La pressió de la gran majoria de les tretze cambres catalanes per tirar endavant el projecte va ser enorme. Com ho era el lideratge de Joan Canadell, president del Consell i de la Cambra de Comerç de Barcelona i ara destacat candidat de Junts el 14-F, amb tota la seva capacitat d'incidir sobre la majoria independentista del Parlament.
Però el coneixement del text enviat al Parlament no va fer més que alarmar patronals i centrals sindicals. Val a dir, però, que les pressions ja venien de molt lluny, des d'inicis d'any. El preàmbul donava moltes claus: "La present llei valora la representativitat de les cambres derivada de la pertinença de la totalitat de les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats econòmiques, que fa de les cambres les úniques entitats que disposen d'aquesta potencial universalitat representativa", deia. L'afiliació a sindicats i patronals és voluntària.
El text normatiu especificava que "cal dotar les cambres, com a corporacions de dret públic amb funcions públiques, del finançament públic necessari per portar a terme les seves funcions público-administratives". Si es prenia literalment la lletra, volia dir que els comptes públics podrien finançar la prestació de serveis privats de les cambres, un terreny delicat, ja que hi ha altres organitzacions del sector privat que no reben ajudes públiques i es podrien veure afectades.
En alguns termes de la llei, la redacció tenia un beneficiari molt clar. Així, l'article 7 establia que els pressupostos de la Generalitat havien de destinar una partida per sufragar "els costos laborals, les infraestructures i els serveis necessaris per garantir el funcionament de l'entitat com a prestadora de serveis a les empreses en l'àmbit de les seves funcions públiques".
Un rerefons polític
L'1 d'agost, Pimec i Foment, per part de la patronal, i els sindicats CCOO i UGT ja s'havien pronunciat en contra de les línies generals del text que s'estava elaborant. Però a partir del novembre, es van mobilitzar. Una font empresarial ho explica: "Estàvem convençuts que a la llarga el Tribunal Constitucional donaria la raó als agents socials i anul·laria molts capítols de la llei, però això seria molt més endavant".
Fonts coneixedores dels moviments que es van produir entre novembre i desembre, assenyalen que va ser decisiu el paper jugat per Foment i per Comissions, que van fer causa comuna amb Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, que es veia especialment amenaçada per la possibilitat d'haver de competir amb les cambres per uns serveis pels quals no rebria cap ajut públic.
El suport explícit a la llei expressat pel president Quim Torra i, després, els recels finals d'ERC davant de l'oposició frontal dels agents socials van donar un component molt polític al debat entorn la llei de Cambres. Molt més quan Joan Canadell va anunciar la seva candidatura a les primàries de Junts denunciant l'actitud de Pere Aragonès. Aquest desencontre amb ERC a compte de la llei ha tensat les relacions entre el president de la Cambra -i candidat al Parlament darrere de Laura Borràs- i els republicans.
Des de l'entorn del Consell de Cambres, es considera que "l'entitat més bel·ligerant contra la llei va ser Pimec. Després Foment, i els sindicats simplement van donar suport. Van pressionar molt la consellera Chacón primer i després ERC, i van anar demorant l'aprovació fins que al final va caure per manca de temps, però realment per manca de compromís d'Esquerra". Des de les cambres s'apunta també cap a Foment: "Van pressionar a les associacions territorials com la del Penedès, el Berguedà i l'Anoia amb coses queno eren certes, com que volíem reinstaurar el recurs cameral o que si donaven pressupost a les cambres, ells en perdrien". Aquesta batalla ha deixat ferides.
Sánchez-Llibre i Pacheco, a la una
El front d'empresaris i sindicats va ser prou fort per a decidir a Esquerra Republicana de desmarcar-se de la tramitació urgent de la llei de Cambres. Segons observadors d'aquest conflicte, en aquest i altres temes s'ha notat la sintonia entre el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i el secretari general de CCOO, Javier Pacheco. Una sintonia que lliga amb l'aposta feta des de la patronal per impedir com sigui la ruptura de la concertació social.
El temor a un increment de la conflictivitat enmig de la pandèmia ha estat una obsessió en àrees sensibles de la patronal. Un fet que explica que des de Foment s'hagi evitat un discurs de to neoliberal i que l'organització hagi defensat l'increment del salari mínim i s'insisteixi en polítiques keynesianes i l'increment del deute públic per afrontar la crisi pandèmica i els seus efectes socials.
Pel que als espais d'entesa entre Foment i CCOO, s'apunta també l'elecció de Toni Mora, de Comissions, com a president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), elegit amb el vot de Foment.