Les festes populars catalanes sempre van acompanyades d'un dolç típic. El tortell de Reis, els panellets a la castanyada, la mona de Pasqua, les orelletes de festa major... i la coca de Sant Joan per donar la benvinguda a l'estiu. De crema, de llardons, de nata, de xocolata o tradicional, n'hi ha per a tots els gustos. És per això que des de fa set anys la Federació de Gremis Flequers de Catalunya i el Gremi de Pastissers de Girona organitzen, juntament amb empreses del sector, el concurs de la millor coca de Sant Joan de Catalunya. 

Enguany ha estat un pastisser alsacià qui s'ha endut el premi a la millor coca tradicional, la que porta únicament fruita confitada i pinyons per sobre del brioix. La prepara a Morreig, un local discret del carrer Verdi de Barcelona, i guanyar el concurs l'ha catapultat a l'èxit. És dilluns 23 al matí, queden poques hores per a la revetlla, però l'obrador treu fum, en tots els sentits de la paraula. És hora d'enllestir les comandes d'última hora i es nota a l'ambient.

És un engranatge molt ben entrenat, penso. El telèfon no para de sonar. "De què la vol?", "encara es poden demanar, sí", "la pot passar a buscar a les sis de la tarda", respon una de les noies de darrere del taulell mentre l'altra reparteix coques i dolços als matiners que ja han anat a buscar la seva. Ningú es vol perdre la coca d'en Matthieu Atzenhoffer, el forner de l'Alsàcia instal·lat a Gràcia des de fa dos anys. Ens rep poc després de dos quarts de deu, jaqueta blanca -la de mestre artesà francès, títol entregat pel govern del país veí- i davantal posat.

Tinc moltes preguntes. Com pot ser que dos anys després de començar a fer coques de Sant Joan, un francès guanyi el concurs? "Sóc forner i la brioixeria l'he treballada durant molts anys, m'he format molt i tinc molta experiència amb les masses fermentades". La coca l'ha descobert a Catalunya, on viu des de fa una dècada, i se n'ha enamorat, igual que d'altres productes tradicionals de la cuina catalana: "Sovint són els més senzills, però molts cops són els que més m'agraden". 

Sorprèn trobar un pastisser francès en un local anomenat Morreig. Una paraula tan catalana i amb una connotació tan clara -segons el DIEC, "besar (algú) a la boca perllongadament"- que dona nom al paradís dels més llépols. "No sabíem quin nom posar al negoci, però teníem clar que havia de ser català", assegura en Matthieu. Una agència del barri els va proposar "Morreig" i, tot i no saber-ne el significat, li va agradar com sonava: "És un nom molt atrevit que ens dona molt joc, representa molt bé la unió entre brioixeria i gelats, els dos productes que elaborem durant l'any". 

Quan ens endinsem a l'obrador, tot funciona com una màquina. Música de fons que alguns taral·legen, l'Alexa sempre precisa avisant de temporitzadors i cadascú desenvolupant la seua tasca. Una membre de l'equip pinta la massa ja estirada amb ou -"li dona el color i ens ajuda a enganxar-hi els elements de decoració"-, i seguidament un altre hi posa les fruites confitades. Tres rodones de taronja, quatre retalls de meló -sí, el tros de fruita color verd radioactiu és meló- i unes quantes mitges cireres escampades als forats buits. 

"Estem obligats a posar-les, ho marquen les normes del concurs per a la coca tradicional. L'any passat la vam presentar només amb taronja i pinyons, però enguany ens hem hagut d'adaptar". En Matthieu lamenta haver-ho d'incloure, ja que a ell no li agrada afegir un producte tan ensucrat i que, a més, no preparen ells. "Les comprem, aquí no podem produir-les". Un cop col·locada la fruita, és el torn dels pinyons -"sempre del país, per descomptat"- i, finalment, el sucre. 

D'aquí, al forn. Deu minutets i llestes. A l'altra banda del vidre, un pastisser es dedica a cremar la crema de les coques farcides -perquè, a banda de les tradicionals, també n'han fet de crema i pinyons i de crema cremada. Una darrere l'altra, sense pressa però també sense pausa. Ding-ding-ding. L'Alexa avisa: ja es poden treure les últimes coques enfornades, torn per a una nova tanda de llandes amb tres brioixos a punt. Un brioix que, per cert, ha fermentat durant 48 hores abans d'estirar-lo per preparar la coca.

De llanda de tres en llanda de tres, Morreig ha elaborat i venut 800 coques aquest Sant Joan. I sort en tenen de la pàgina web que van inaugurar després de guanyar el concurs perquè la gent pogués fer les seves comandes: "Ja teníem pensat fer-ho per a dates assenyalades, però guanyar el concurs ha estat el pas definitiu", explica.