La història ha estat testimoni d'incomptables conflictes bèl·lics sanguinaris motivats per diverses raons: territorials, religioses, geogràfiques, ideològiques... Però, si alguna cosa han tingut -i tenen- en comú els enfrontaments és que sempre els protagonitzen els éssers humans. Tanmateix, en la llista de conflictes bèl·lics hi ha una excepció que resulta insòlita. Entre el 1974 i el 1978, va produir-se la batejada com a Guerra dels 4 anys, que va enfrontar brutalment a ximpanzés del parc nacional de Gombe, situat a Tanzània. El detonant va ser l'assassinat d'en Godi, un petit ximpanzé al qual van agredir mentre berenava.
El primatòleg Richard Wrangham va explicar per la BBC que "l'atac va durar més de cinc minuts i, quan van acabar, en Godi gairebé no es podia moure". El brutal episodi va desencadenar una onada d'assassinats i violència entre els animals que mai més s'ha tornat a registrar.
Per entendre el conflicte s'ha d'aprofundir en el regnat d'en Mike, el mascle alfa de l'únic grup de ximpanzés que hi havia per la zona. El lideratge de l'animal estava a punt d'acabar, ja que estava envellit. L'equip científic que observava el ramat, liderat per la reconeguda primatòloga Jane Goodall, creia que es produiria una exhibició de força típica entre els mascles més joves per escollir qui lideraria al clan, cosa que no va succeir.
En comptes d'això, Hugh, Charlie, Sniff i Goliath, juntament amb tres ximpanzés mascles, tres femelles i les seves cries, van autoexiliar-se al sud del parc nacional. Els científics van considerar aquest fet el sorgiment del moviment de la resistència i van denominar-lo el clan Kahama. Els ximpanzés que van quedar-se al nord, en canvi, se'ls coneixia com a Kasakela.
Aviat van néixer en els dos grups les ànsies per conquerir l'altre territori i van emprar una violència desmesurada, caracteritzada pel segrest, la tortura i l'assassinat de mascles, femelles i, fins i tot, cries dels dos bàndols. Durant els quatre anys, un terç de les morts dels ximpanzés a Gombe van ser provocades per altres animals. "La situació va ser terrible", va afirmar Goodall en una de les documentacions.
En considerar-se un fet tan insòlit, en anys posteriors van sorgir diverses investigacions que analitzaven la guerra. El professor Richard Wrangham compartia la teoria de Goodall, que considerava que "els ximpanzés tenen una predisposició genètica a la violència, com els humans".
Això sí, la raó per la qual va finalitzar l'enfrontament no va ser esclarida. "Serà un misteri etern", va afirmar l'especialista en antropologia evolutiva, Joseph Feldblum. El que sí que ha quedat clar és que la necessitat de possessió i domini són trets evolutius que tenen -i mantenen- els primats abans que el món fos món.