"El problema per Cuixart és que la llei penal no entén de filosofia moral, ni molt menys de desobediència civil, per la qual cosa apel·lar als santons de la no violència de poc servirà als processats", conclou Carlos Sánchez en una columna a El Confidencial on, almenys, li reconeix certa coherència a l’actitud de Jordi Cuixart, malgrat que en general el pinti com un il·luminat "mig soldat, mig monjo". 

Però com dèiem, Carlos Sánchez rebutja tota la retòrica política, car en un judici penal l’únic que compta són les proves. Unes proves de les quals, paradoxalment, ningú en parla a la premsa madrilenya –la digital, ja que per a la de paper el judici pràcticament ha deixat d’existir. Un, innocentment, creu que llavors les anàlisis se centrarien a parlar dels "mails", les botifarres i els tuits que la Fiscalia aporta com a proves irrefutables per a unes condemnes potencials de dècades de presó. Fins i tot una crítica –ni que fos constructiva- a aquesta mateixa Fiscalia per passar per alt el moll de l’os de tota la causa, el presumpte delicte de rebel·lió. Però no, els columnistes que segueixen el judici prefereixen centrar-se en la política d’un judici que s’entesten a definir com normal i corrent.

"Gens d’heroisme" titula sense cap mena de misteri Miquel Giménez la seva columna a Voz Pópuli. "Les heroïcitats que ens vengueren a l’estil de Bravehearth s’han quedat en un pur exercici de sobretaula de diumenge", escriu després de sentir dir –se suposa- a Cuixart allò de "el meu objectiu no és sortir de la presó". Andrea Mármol, companya de diari, afirma que Forcadell, és una "supremacista" que va "silenciar als diputats de l’oposició que rebutjaven situar als catalans en uns llimbs fora de la Constitució". A l’ABC, Ignacio Camacho li treu tota importància al que puguin dir els acusats que total han mentit "a gust i mesura" i a El Español, Jesús Nieto Jurado considera que [els acusats] "han convertit el Suprem en un circ on cada colpista o s’escaqueja o marca paquet nacionalista". 

Però llavors, de les proves què? Res? Ni una sola menció? Potser és pel que explica Nieto Jurado –qui es confessa avorrit del judici- que total tothom "recorda aquells fotogrames, els tumults, el senyal en directe... i diuen que no hi va haver violència aquella nit dels vidres trencats". Doncs això, que ell ja ho va veure... per la tele! Potser per això no ens avorreixen parlant de proves.