La infiltració policial de dues agents en una assemblea de docents de Barcelona continua portant cua. Aquest dijous, el sindicat CGT ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament d’Interior i Seguretat Pública per “vulneració de drets fonamentals” pel cas de l'assemblea de l'Institut Pau Claris. En aquest recurs, però, el sindicat va un pas més enllà i exigeix informació i documentació sobre les infiltracions policials en moviments socials i sindicals fetes en els darrers deu anys.
El recurs signat per la lletrada Mireia Salazar, al qual ha tingut accés Nació, concreta que, de forma específica, va adreçat directament a la direcció general dels Mossos d'Esquadra. En aquest sentit, la també advocada del sindicat Mireia Bazaga ha dit que s’ha reclamat a la comissària general d'informació de la policia catalana informació sobre les infiltracions dels últims deu anys en resposta a les explicacions ofertes dimecres per la consellera d'Interior, Núria Parlon, i Josep Lluís Trapero en seu parlamentària. Bazaga considera que tenen “dret a conèixer aquestes circumstàncies” i ha subratllat per saber què “prioritza” el cos davant “l’activitat legítima” del sindicat.
En aquest sentit, i en la mateixa línia que la roda de premsa de dimecres a la tarda, la secretària general d'ensenyament del sindicat, Laura Gené, ha expressat “molta preocupació” per les seves paraules, en reconèixer que va ser “un error per la inèrcia”. La sindicalista ha criticat que s’alerti de què passarà “si arriba l’extrema dreta", però considera que "amb el PSC gairebé ja la tenim”. Més enllà de les explicacions ofertes per la conselleria d'Interior, que a parer dels sindicats van deixar més preguntes que respostes, des de la CGT justifiquen el recurs per a “la protecció i defensa dels drets de reunió, de sindicalitzar-se i el legítim dret de protesta”.
La infiltració en l'assemblea docent, el detonant
Salazar ha detallat que l’actuació policial, duta a terme el passat 6 de maig a l’Institut Pau Claris de Barcelona amb dues agents de paisà, ha violat els drets de vaga i de llibertats sindical i d’expressió dels assistents a l’assemblea. La jurista ha precisat que en el contenciós han reclamat “qui va ordenar l’operatiu, sota quines condicions, i entenent quin era el risc”. Una petició que, segons ha apuntat, es podrà saber si “el Departament d’Educació hi té alguna cosa a veure”. De moment, la consellera Niubó compareixerà dimarts vinent davant el Parlament per donar-ne explicacions, tot i que des del primer moment ha deixat clar que no en tenia cap constància.
La lletrada ha insistit que en el fet que l’actuació de la policia catalana “plantegi que s’hagin de dur a terme actuacions preventives per tal de no ser fiscalitzades de manera il·legal, posa de manifest aquesta vulneració de drets”. La secretària general d’ensenyament de CGT no ha descartat fer una causa conjunta “més endavant” amb altres sindicats del sector. Tot i això, ha matisat que ara per ara necessitem temps perquè “la prioritat” és resoldre el conflicte que viu la docència amb el Departament d’Educació i FP. Un conflicte que, a hores d'ara, està enquistat, i més després que la trobada d'aquest matí amb la consellera Niubó no hagi arribat a bon port.
