Aquest divendres fa 15 anys del 15-M, el moviment dels indignats que va ocupar les places i va provocar un canvi de cultura política a l'Estat. Les retallades, la corrupció i la desconfiança entre la ciutadania i els grans partits va provocar una onada de mobilitzacions, amb amplis suports socials, que amb el temps es va acabar traduint en una nova oferta política a les institucions. Podem, els Comuns, la irrupció de la CUP al Parlament, o dirigents com Pablo Iglesias, Ada Colau o Manuela Carmena beuen directament d'aquelles protestes. 15 anys després, tot ha canviat molt, i aquell malestar que la dècada passada va capitalitzar l'esquerra transformadora ara sembla decantar-se per l'extrema dreta, que pot arribar al govern espanyol. On són ara els protagonistes "polítics" del 15-M?
1. Pablo Iglesias
Pablo Iglesias va ser un dels principals impulsors de Podem el 2014, el principal projecte polític hereu de les mobilitzacions a les places. Va estar a punt de fer el sorpasso al PSOE el 2016, amb 71 escons i convertint-se en tercera força al Congrés. Iglesias va arribar a ser vicepresident del govern espanyol, amb Pedro Sánchez, abans de dimitir per intentar salvar el seu partit a Madrid, sense èxit. Des d'aleshores, la picabaralla interna, la fragmentació de l'espai polític i segurament una mala gestió de les expectatives han fet que el partit vagi perdent pes tot i mantenir un discurs dur a l'esquerra del PSOE. Iglesias viu apartat de la política institucional i fa de professor i tertulià.
2. Íñigo Errejón
Juntament amb Iglesias és un dels principals ideòlegs de Podem. Íñigo Errejón va tenir un paper destacat al Congrés i també en l'àmbit orgànic del partit. Amb els anys, es va anar distanciant d'Iglesias fins que va trencar amb Podem i va unir-se a Més Madrid, la plataforma de Manuela Carmena que va prendre l'hegemonia de l'esquerra a Podem a la capital espanyola. Després d'una etapa a l'Assemblea de Madrid, va presentar-se el 2019 a les eleccions espanyoles amb Més País, un intent de traslladar l'experiment madrileny a la política estatal. Els resultats van ser modestos, només dos escons, i més endavant es va integrar a Sumar, sota el lideratge de Yolanda Díaz. El 2024, Errejón va dimitir per les acusacions de violència masclista, i des d'aleshores viu apartat del focus polític i mediàtic.
3. Juan Carlos Monedero
Juan Carlos Monedero és considerat un dels ideòlegs del 15-M i de la seva transformació política. Col·laborador en diversos mitjans i assessor de governs d'esquerres de Llatinoamèrica, va ser un dels fundadors de Podem, però va durar-hi poc. El 2015 plegava, reclamant al partit que tornés als orígens, i crític amb la institucionalització del moviment dels indignats. Se l'ha acusat per assetjament sexual a alumnes, circumstància que ell nega. La Fiscalia ho va arxivar. Ara, fa de professor a la Universitat Complutense de Madrid.
4. Ada Colau
Ada Colau és una de les principals dirigents polítiques hereves del 15-M. Fa 15 anys era la cara visible de la PAH, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, una de les organitzacions més importants en les protestes dels indignats. Va ser una de les promotores de Guanyem Barcelona, embrió del que després seria Barcelona en Comú, i va arribar a l'alcaldia de Barcelona. Juntament amb Manuela Carmena, és una de les alcaldesses del canvi que van guanyar en ciutats rellevants de l'estat espanyol. Va governar Barcelona durant dos mandats, però en les passades eleccions ja no va poder revalidar l'alcaldia. El 2024 va renunciar a l'acta de regidora i ara combina l'activisme amb aparicions als mitjans. Continua sent el principal actiu dels Comuns i és partidària d'una candidatura unitària de l'esquerra a les eleccions espanyoles, com Gabriel Rufián.
5. Manuela Carmena
Manuela Carmena és també un dels rostres hereus del 15-M, tot i que no estava vinculada directament amb les acampades. Jutgessa progressista, va ser la gran referent, juntament amb Ada Colau, de les alcaldesses del canvi i va governar Madrid entre 2015 i 2019 amb Ara Madrid, candidatura impulsada per sectors vinculats a Podem i moviments activistes del 15-M, després de dècades de governs del PP. Quan va deixar l'alcaldia de Madrid es va apartar de la primera línia política.
6. Xavier Domènech
El 15-M va ser un moviment estatal, però també ha tingut traduccions catalanes i Xavier Domènech n'és un dels intel·lectuals principals. Vinculat a Podem, va ser cap de llista d'En Comú Podem a les eleccions espanyoles de 2015, on va ser la força més votada a Catalunya. Ha donat suport a Barcelona en Comú i va impulsar el projecte de Catalunya en Comú per a les eleccions de 2017. Va ser diputat al Parlament, però ho va deixar al cap d'uns mesos. Ara fa de professor, però continua sent una de les veus més escoltades en els àmbits progressistes.
7. Teresa Rodríguez
Dirigent estretament vinculada al 15-M, Teresa Rodríguez va ser secretària general de Podem a Andalusia fins que en va marxar per diferències estratègiques, sobretot pels pactes amb el PSOE. Diputada al parlament andalús i eurodiputada, i referent del corrent anticapitalista de la formació morada, el 2022 va deixar la primera línia política per tornar a fer de professora. Va ser líder d'Adelante Andalucía i hi continua vinculada.
8. Mónica Oltra
No directament lligada al 15-M, però sí una de les hereves en el vessant institucional. Mónica Oltra va ser portaveu i líder de Compromís, i va ser una de les cares visibles del canvi polític al País Valencià. Va ser vicepresidenta del govern valencià amb el pacte del Botànic, que posava fi als governs del PP, però la seva carrera política va quedar truncada per les acusacions d'ocultar un cas d'abús sexual de la seva exparella. Durant anys ha tingut un perfil públic baix i ha abandonat la primera línia, però ara fa unes setmanes va anunciar que tornava a la política per competir per l'alcaldia de València.
9. Alberto Garzón
Vinculat prèviament a Esquerra Unida, també va saber canalitzar políticament el sentiment del 15-M. Va ser impulsor de l'aliança amb Podem, diputat al Congrés durant més d'una dècada, i ministre de Consum del govern d'Espanya. El 2023, després de la investidura de Pedro Sánchez, va deixar la primera línia política, tot i el compromís de seguir col·laborant amb Esquerra Unida i Sumar. En el seu comiat, va reivindicar les mobilitzacions del 15-M i l'esforç per poder capitalitzar aquelles protestes. Fora de la política, manté un perfil baix amb col·laboracions puntuals en mitjans.
10. Joan Subirats
En els vincules del món acadèmic i el municipalisme sorgit del 15-M també té un paper destacat Joan Subirats. Vinculat als Comuns, va ser un dels portaveus de Guanyem Barcelona i promotor de Catalunya en Comú. Va fer el salt a la política institucional de la mà d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, abans de ser designat ministre d'Universitats del govern espanyol el 2021. No va repetir en l'actual legislatura i ha abandonat la primera línia política tot i que continua fent reflexions des d'una òrbita progressista en diversos mitjans.
