Aldulkarim Omar: «L'objectiu de Turquia és eliminar el poble kurd en aquest segle»

Hi ha un territori a Síria on conviuen kurds, àrabs i assiris, les diverses religions cohabiten i la igualtat de gènere és visible. És la Rojava, al nord-est sirià. Abdulkarim Omar, cocap de la Comissió de Relacions Exteriors de l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, ha passat per Barcelona per entrevistar-se amb entitats i organismes institucionals, i explicar la situació que pateix el Kurdistan. També va ser al Parlament, l'únic que ha reconegut oficialment el territori de Rojava. Conversa amb NacióDigital a la seu del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l'organització que l'ha acollit. 

La guerra d'Ucraïna ha amagat molts altres conflictes de la realitat internacional. Un d'ells, i un dels més cronificats, és el que viuen els kurds, un poble fracturat en quatre estats (Turquia, Síria, l'Iraq i l'Iran) que encara lluita per obtenir un reconeixement a la seva realitat nacional i que és víctima d'una brutal repressió, especialment per part del règim de Recep Tayyip Erdogan. Abdulkarim Omar ens explica la situació del poble i l'experiència pionera a Rojava. 
 
- Expliqui'ns breument què és el territori de Rojava.

- El territori que ara s'anomena l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria és més del 30% del territori global de Síria. Hi viuen cinc milions de persones. Hi viuen kurds, assiris i àrabs. El 2014 vam crear l'autogovern en aquesta àrea, format per totes les ètnies que viuen a la regió. 

- S'ha dit que el seu projecte d'autogovern és una experiència pionera.

- El nostre projecte l'anomenem confederalisme democràtic i era inicialment kurd, però ara ja s'ha convertit en un projecte també d'àrabs i assiris. Estem junts en l'administració, defensem el territori junts i també donem junts la nostra sang. En les nostres Forces Democràtiques de Síria, la presència d'àrabs és gairebé del 50%. La dona hi desenvolupa un paper molt important i podem dir que en tots els organismes de govern la participació de la dona mai és menor al 40% i en els organismes hi ha un sistema de copresidència. Hi ha tres idiomes oficials: kurd, àrab i assiri. Funciona segons un Contracte Social. Cada religió s'expressa lliurement. Creiem que aquest pot ser un model per a tota Síria i podria ser una resposta per a tots els seus problemes. 

"A Rojava, kurds, àrabs i assiris estem junts en l'administració, defensem el territori i junts donem la nostra sang"

- Quin estatus internacional tenen? Qui els protegeix?

- L'únic parlament del món que ens ha reconegut és el Parlament de Catalunya. Però, de facto, el món sencer. Mantenim contacte i relacions amb tots els ministeris d'Exteriors de la Unió Europea. Tenim representació oficial en diversos països europeus i mantenim lligams amb els Estats Units, Canadà o Rússia.  
 

- Com és la relació actual amb el règim sirià d'Al-Assad?

- No tenim una bona relació amb Baixar al-Assad. El problema no és Al-Assad sinó amb el partit xovinista Baas. Però l'objectiu no seria canviar Al-Assad sinó canviar el sistema. 

- En aquests moments, la situació amb el govern de Damasc és d'alto-el-foc?

- Mai hem tingut una guerra seriosa amb Damasc. La força que tenim és per protegir el nostre territori. La nostra lluita principal és amb l'Estat Islàmic. Quan les tropes de seguretat del govern sirià ens han atacat, hem respost. Però nosaltres volem resoldre el conflicte amb Damasc políticament, no militarment. 

- Vist des d'Europa, el personatge Baixar al-Assad és molt enigmàtic. Creu factible que ell pugui ser agent d'un acord?

- Fa deu anys que estem en crisi a Síria. El règim encara no està disposat a donar una sortida política a aquesta crisi. Vol recuperar el control total que tenia abans i continuar amb la seva dictadura. Però no és possible que Síria torni a abans del 2011. Però el nostre problema no és amb les persones sinó amb els sistemes. 

- L'Estat Islàmic està realment derrotat?

- Com a força que controli espai, no existeix en el nostre territori. Però continua tenint influència. Hi ha cèl·lules somnolentes i exerceix influència ideològica en els llocs on ha estat durant anys. Hi ha un suport molt directe de Turquia a l'Estat Islàmic. Sobretot, en les zones ocupades per Turquia hi ha els caps de Daesh. Per nosaltres, el perill més gran existent és la pervivència d'Estat Islàmic en els camps de refugiats, especialment en el camp d'al-Hol. Hi ha 57.000 persones. És un lloc molt perillós. Només el darrer any hi ha hagut 44 assassinats dins del camp. S'està formant els nois ideològicament dins del camp.  

"La solució del problema kurd i la llibertat d'Ocalan estan íntimament vinculats"

- Com els ha afectat la guerra a Ucraïna? La causa kurda ha perdut visibilitat?

- Ucraïna ha tingut un enorme impacte sobre el món sencer. També sobre nosaltres. La nostra regió ha estat oblidada. Això farà que el nostre conflicte s'allargui molt més. Recep Tayyip Erdogan ho ha aprofitat per intensificar els seus atacs contra la nostra regió. Ha intentat una ofensiva per terra, però Rússia i els Estats Units no han permès que penetrés. Tot i així, fa continus atacs per aire. Perquè russos i nord-americans han deixat obert l'espai aeri. Han assassinat molts membres de la nostra administració. Fins i tot amb l'ingrés de Suècia a l'OTAN, Turquia ha condicionat la seva acceptació al lliurament de refugiats polítics. Fins en aquest cas s'han fet càlculs a costa nostra.
 
- En aquest sentit, la invasió d'Ucraïna ha enfortit Erdogan?

- Erdogan ha guanyat força, com també l'Estat Islàmic. 

- Turquia és el seu principal enemic?

- Qui ens veu més com un perill és Turquia. Turquia té un objectiu: eliminar el poble kurd en aquest segle. Utilitza totes les seves armes contra nosaltres: ens bombardeja, dona suport a l'Estat Islàmic, ens talla l'aigua potable. I intenta impedir tota relació nostra amb Al-Assad. Ocupa el Kurdistan iraquià. Empra armes químiques. I al Kurdistan del nord, a Turquia, gairebé ha detingut tots els alcaldes kurds. Hi ha milers de kurds a les presons turques. Som un poble en quatre estats: Turquia, Síria, l'Iran i l'Iraq, i encara que tinguis molts problemes entre ells, quan es tracta dels kurds, sempre estan units. A l'Iran, una dona kurda ha estat assassinada per no voler donar vel. La zona del Kurdistan iranià també està revoltada contra el règim de Teheran. Estem en una regió que és molt important estratègicament.   

- No tenen la sensació de ser una carta en mans de les grans potències?

- Les grans potències es mouen segons els seus interessos. L'expresident nord-americà Donald Trump, amb un tuit, va donar dues de les nostres ciutats als turcs. També, com dèiem ara, Suècia, i Finlàndia, per entrar a l'OTAN han fet negoci amb nosaltres. I encara que nosaltres hem fet un gran sacrifici en la lluita contra l'Estat Islàmic, donant 12.000 morts, el món sencer fa negoci amb nosaltres.

- La sortida d'escena de Trump els va ser favorable?

- Sí, el canvi als Estats Units va ser positiu, però la nostra relació essencial es redueix a la nostra contribució a la lluita contra el terrorisme. 

- Quines són les principals urgències que afronta el seu poble? 

- Aquí voldria agrair al parlament de Catalunya per haver estat el primer a reconèixer el nostre autogovern. Enfortir la cooperació amb les entitats catalanes és important per nosaltres. Hem vingut per explicar les nostres necessitats. És important que el poble i les institucions catalanes ens donin suport políticament i econòmica. Nosaltres afrontem urgències en formació, en salut i en tractament d'aigua potable. Patim un embargament molt fort des de fa anys i les ajudes exteriors que han d'arribar des de Síria no ens arriben. Tenim centenars de milers de persones desplaçades per Turquia i demanem que les organitzacions catalanes treballin amb nosaltres. 
 
- Quina relació tenen amb el govern espanyol?

- No mantenim cap relació oficial amb el govern espanyol. Esperem millorar també en aquest aspecte. 

"La solució del problema kurd i la llibertat d'Ocalan estan íntimament vinculats"

- Què saben de la situació del líder del PKK, Abdullah Ocalan, presoner a l'illa d'Imrali?

- No tenim informació directa des de fa molt de temps perquè es troba en situació d'aïllament. 

- Veuen possible a l'horitzó un alliberament per part del govern turc?

- Voldríem que el govern turc reprengui les negociacions amb el lideratge kurd. Per resoldre un dia el conflicte kurd, el govern d'Ankara ha de negociar amb Ocalan. La solució del problema kurd i la llibertat d'Ocalan estan íntimament vinculats. Com a govern autònom, no tenim un contacte directe amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) d'Ocalan, que és actiu sobretot a Turquia. Però el fons de la nostra revolució, el que diem el confederalisme democràtic, són les idees del president Ocalan. Per nosaltres, és un referent.