Cinc tortugues babaues –Bowie, Ona, Sami, Donatello i Lluna- han "tornat a casa" aquest diumenge al matí a la platja del Prat de Llobregat, recuperades gràcies a un conveni de col·laboració entre la Generalitat i la Fundació CRAM. Es tracta de quatre exemplars trobats a principi d'any, tres prop del delta de l'Ebre i l'altre a Llançà (Alt Empordà), i un cinquè localitzat a la platja de Tarragona ara ha fet 10 anys.
Dos dels quelonis duen dispositius de seguiment via satèl·lit per poder observar les rutes que realitzin i obtenir dades molt valuoses sobre aquesta espècie vulnerable. Quatre d'aquests cinc vertebrats marins van resultar ferits després de quedar atrapats en xarxes de pescadors. En l'acte d'alliberament, que s'ha fet enmig d'un públic familiar, hi han participat tècnics del CRAM, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull i l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor.
La platja del Prat de Llobregat ha sigut escenari aquest matí d'un acte públic d'alliberament de tortugues, titulat 2Torna a casa", i que aquest any coincideix amb el 20è aniversari de l'entitat. Es tracta de quatre exemplars trobats a principis d'aquest any ¬–tres prop del delta de l'Ebre i l'altre a Llançà (Alt Empordà)– i un cinquè localitzat a la platja de Tarragona ara ha fet 10 anys. Aquest darrer exemplar, que no ha mostrat mai interès per l'home, ha seguit un programa específic d'enriquiment ambiental que ha de permetre un alliberament exitós, tot i la seva llarga estada en captivitat.
Dos dels quelonis duen dispositius de seguiment via satèl·lit per poder observar les rutes que realitzin i obtenir dades molt valuoses sobre aquesta espècie vulnerable. Precisament un dispositiu similar està permetent la detecció en continu d'altres exemplars, com el localitzat a Castelldefels just abans de la passada revetlla de Sant Joan, que es troba ara davant la costa algeriana. També s'ha confirmat que les dues tortugues alliberades el 31 d'agost a la platja Llarga de Tarragona s'han mogut cap al litoral barceloní, aigües endins.
El conseller Rull ha volgut agrair la feina que fa la fundació comentant que "en aquest camp, la Generalitat fa un esforç molt gran a través de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, i el CRAM n'és una peça molt important" i ha qualificat d'orgull de país" el treball per recuperar les tortugues.
El principal perill, les xarxes
En els darrers cinc anys, la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha gestionat la recuperació de 35 tortugues babaues recollides a platges catalanes. D'aquestes, 31 s'han pogut reintroduir amb èxit al mar. Les principals causes d'ingrés en centres de recuperació han estat les ferides causades per estris de pesca –xarxes i fils– o amb embarcacions d'esbarjo; la ingesta de plàstics, tovalloletes de paper, i d'altres residus provinents de l'activitat humana; i les hipotèrmies i malalties infeccioses, sobretot els mesos d'hivern.
De les 279 tortugues localitzades durant aquest lustre, 244 eren mortes, 28 de les quals s'han pogut necropsiar, fent un estudi del cos per esbrinar les causes de la mort. La principal ha estat l'arrossegament amb xarxes de pesca que els produeixen accidents baromètrics, descompressions, com passa amb les persones que fan immersió i pugen de cop.
Més presència a les nostres costes
La tortuga babaua, com la resta de tortugues marines, viu tot l'any al mar, però entre els mesos de maig i agost les femelles surten a les platges per fer la posta. En els últims anys s'ha observat un increment de nius detectats a la Mediterrània occidental. L'any passat se'n van detectar a Almeria i Alacant, a més d'un intent fallit a Eivissa.
L'any 2014 es van localitzar dos nius a les platges de Tarragona, un a Alacant, un altre fallit a Almeria i dos possibles intents més entre el Maresme i la Selva.
El conseller Rull ha avisat que "Catalunya cada cop estarà més acostumada a veure tortugues a les platges, bàsicament per efecte del canvi climàtic" i ha afegit que aquest fet demostra "una qualitat de les platges cada vegada més alt".
Les platges de Tarragona i Barcelona presenten unes condicions òptimes per a la reproducció de tortugues, tant per la composició de la sorra com per la temperatura i la presència de posidònies mar endins.
Tècnics i conservadors insisteixen a fer una crida a la col·laboració ciutadana. És molt important que, en cas de trobar un exemplar, no es manipuli i s'avisi de seguida a través del telèfon d'emergències de Catalunya (112). Les tortugues que surten a pondre són molt vulnerables i qualsevol interferència –soroll, fotografies amb flaix, manipulació– pot fer que tornin a l'aigua i perdin la posta. Per això és clau mantenir-se a distància mentre s'espera l'arribada dels especialistes. Les tortugues marines s'alimenten en bona part de meduses, i ajuden a contenir-ne les poblacions. Per garantir-ne la conservació, cal no llençar plàstics ni tovalloletes pel clavegueram, ja que, si arriben al mar, creuen que són meduses i se les mengen. La seva ingesta els pot arribar a produir la mort per obstrucció intestinal.
Alliberen cinc tortugues babaues a la platja del Prat de Llobregat
Dos animals duen dispositius de seguiment via satèl·lit per poder observar les seves rutes
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 18 de setembre de 2016 a les 15:27
Et pot interessar
-
Societat El temps del cap de setmana del 30 i 31 d'agost: torna el sol d'estiu... però no per gaire temps
-
Societat Reobre un hotel emblemàtic de Barcelona que ha allotjat des d'Ernest Hemingway a Barack Obama
-
Societat Alerta per ciberestafa bancària a través d'accessos falsos al teu compte
-
Societat Desapareixen sis fotografies del mural del petó del Gòtic
-
Societat Què fer aquest cap de setmana a Barcelona i Catalunya: 30 i 31 d'agost
-
Societat Denuncien un cas de catalanofòbia a un bar d'Altea: «Per què parles valencià? Ací es parla castellà»