El DECat, a diferència del DIEC i del DCVB, és una digitalització de l'obra original. És a dir, les cerques que s'hi fan remeten a les pàgines del diccionari, però en format PDF. Aquest sistema ha sorprès més d'un curiós, però responsables de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Fundació Pere Coromines han explicat els motius d'aquesta decisió a Nació. Tot i això, no hem d'oblidar que el més important de tot plegat és que aquesta fita demostra que el català és una llengua de cultura avançada.
Joan Coromines i el tresor de les paraules
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) és un dels lingüistes catalans per excel·lència i un dels romanistes més importants del segle XX. Així doncs, "és una figura cívica i lingüística de primera magnitud que va dedicar tota la seva vida a la llengua catalana en un sentit íntegre i complet: va recórrer tot el domini lingüístic a la recerca de paraules i maneres de dir, va estudiar moltíssims documents antics i de diferents èpoques i va aprendre moltes llengües per poder interpretar millor els orígens de la nostra", declara Carles Duarte, lingüista i president de la Fundació Pere Coromines, en una entrevista amb Nació. "El seu pare, Pere Coromines, va escriure a La vida austera que calia donar un sentit a la pròpia vida i destinar totes les energies a un propòsit, i en el cas del fill, aquest propòsit va ser l'estudi i la defensa de la llengua catalana", afegeix el president de la fundació.
Joan Coromines és un dels lingüistes catalans per excel·lència Foto: IEC
El que poca gent sap, però, és que Duarte va tenir el privilegi de treballar amb Coromines entre el 1979 i el 1989 com a col·laborador del DECat, quan encara era estudiant de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Recorda, sobretot, que "era una persona amb una dedicació absoluta i total" i que "va ser emocionant col·laborar-hi perquè era com un mite, un home del qual tothom parlava, però que ningú no coneixia de debò". Per Duarte, Coromines "no només era un erudit, sinó que també era intuïtiu i tenia una intel·ligència molt il·luminada". Per tant, considera que és "un gegant", "per l'obra que va crear, per les energies que va concentrar en la defensa i els estudis de la llengua" i perquè "el seu treball és perdurable i no pas efímer en el temps".
Josep Martines, filòleg i president de la Comissió de Lexicografia de l'IEC, corrobora les paraules de Duarte sobre Coromines: "És un homenot per a la nostra cultura. Juntament amb Pompeu Fabra i Antoni Maria Alcover, és un dels pilars fonamentals del redreçament de la llengua catalana. La seva tasca va més enllà de tot això, és una mica el que va plasmar Salvador Espriu en un dels seus versos, viure per salvar els mots", diu en conversa amb aquest diari. Amb tot, "els seus diccionaris són dipòsits vius de la història del país, perquè a través de la història de les paraules podem reconstruir la història del nostre propi país", conclou Martines.
La Fundació Pere Coromines i l'IEC, peces clau
La Fundació Pere Coromines —que porta el nom del pare per voluntat del fill— i l'Institut d'Estudis Catalans han tingut un paper important en el procés de digitalització del DECat. Gràcies a la signatura d'un conveni de cooperació entre les dues institucions, avui dia és una realitat disposar d'aquest recurs lingüístic tan singular, complet i incomparable a internet.
La idea del projecte sorgeix, principalment, d'una necessitat: "El DECat són molts volums, no té sentit obviar el context en què vivim i anar reeditant l'obra en paper constantment, és una inversió enorme que seria un luxe sense cap mena de justificació", diu el president de la fundació. D'altra banda, l'equip del'Oficina d'Onomàstica de l'IEC afegeix que la proposta té l'origen en la digitalització prèvia de l'Onomasticon Cataloniae (OnCat), també de Joan Coromines: "Com que havíem fet la digitalització l'OnCat, juntament amb la Comissió de Lexicografia vam veure que en podíem aprofitar l'estructura tècnica informatitzada per fer la del DECat".
Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, i Carles Duarte, president de la Fundació Coromines Foto: IEC
Amb tot, remarca Duarte, "la relació de la fundació i l'IEC és molt natural, perquè Coromines va ser membre de la Secció Filològica, i el seu pare, cofundador de l'IEC". Per això, segons Mila Segarra, actual vicepresidenta de la Secció Filològica, la digitalització del DECat "és una mena de rescabalament, de restitució, de recuperació". Al capdavall, per la fundació, l'IEC també és l'interlocutor idoni perquè té uns mitjans i una estructura molt més complets: "Volíem que es fes ben fet, i no per part d'una empresa de tecnologia que no tingués la preparació, ni el criteri, ni la solvència ni la confiança que comportava la col·laboració amb l'IEC, que per nosaltres és absoluta", deixa clar el president.
La digitalització, una finestra al món
Per al procés de digitalització, la Fundació Pere Coromines va facilitar els volums ja digitalitzats a l'Oficina d'Onomàstica, expliquen des de l'equip. I, a partir d'aquí, el servei informàtic va crear tota la infraestructura amb la base de dades perquè el DECat fos una realitat. Amb tot, revelen que és per qüestions pressupostàries i tècniques que no s'ha pogut fer amb el mateix sistema del DIEC o el DCVB: "La quantitat d'informació del diccionari en dificultaria la codificació a l'hora de passar-lo per un OCR, perquè no en detectaria bé tots els elements, com ara la transcripció fonètica i els símbols del llatí". Alhora, però, aclareixen que també s'ha optat per la digitalització perquè "és una manera de mantenir-se fidels a l'obra original".
Mila Segarra, Teresa Cabré, Carles Duarte i Enric Ribes a la presentació Foto: IEC
Malgrat que reconeixen que queda molt camí per recórrer, com per exemple disposar de la cerca intertextual, consideren que com a punt de partida era important "posar el DECat al servei de la cultura catalana i la societat". Tot plegat permet "multiplicar la capacitat d'incidènciadel diccionari i que la gent d'arreu del món el pugui consultar", exposa Duarte. Avui dia, com bé indica Martines, "si no surts a internet, és com si no existissis", de manera que és important que sigui accessible a la xarxa. Al final, la digitalització del DECat serveix per "reivindicar la llengua catalana, però també la intel·ligència, la humanitat i el llegat cultural que recull i projecta l'obra", conclou Duarte.
Un diccionari diferent
El DECat té una sèrie de peculiaritats que el diferencien de la resta de diccionaris clàssics, per això tampoc no es pot comprar amb el DIEC ni el DCVB. En el cas del diccionari de Coromines, "no se'ns explica què signifiquen les paraules, sinó d'on venen: amb qui ha tingut contacte el nostre país, i amb quines altres llengües i civilitzacions", aclareix Martines. Com bé indica el nom del diccionari, és etimològic perquè explica l'origen i l'evolució dels mots, i és complementari perquè dona informació dialectal, toponímica, documental, fonètica, gramatical i històrica de cada paraula. A més, aporta tota la informació que els diccionaris de llavors, que eren el Fabra i l'Alcover-Moll, no havien donat.
Duarte va una mica més enllà i en destaca la part documental i testimonial: "Hi surten moltes vivències personals, fins i tot hi inclou poemes seus; és un retrat de la seva vida". Per això, diu, "en el fons és una biografia de la llengua catalana, però també una autobiografia de Coromines". D'altra banda, remarca que Coromines també era un escriptor i que la seva feina era recopilar tota la documentació que havia aconseguit sobre una paraula i la seva família derivativa.
Mila Segarra, Carles Duarte, Teresa Cabré, Montserrat Garrido i Enric Ribes Foto: IEC
Finalment, un altre element que caracteritza el diccionari és l'estructura de les entrades. L'equip de l'Oficina d'Onomàstica detalla que a l'índex original hi ha 281.934 referències localitzables. Tot i això, aclareix que aquestes referències no són mots diferents, sinó que un mateix terme surt en diferents llocs de l'obra. Per exemple, al DIEC i el DCVB, cada paraula té una entrada. En canvi, al DECat, hi ha una entrada principal —que apareix en majúscula—, i després, totes les paraules que deriven de la primera. És a dir, les agrupa etimològicament. No es tracta de trobar la paraula per ordre alfabètic, sinó l'arrel. Així doncs, la interfície de consulta permet accedir als articles originals del diccionari, que es poden consultar a través del llistat alfabètic que reprodueix l'índex de l'obra original, o bé per les cerques a l'índex, que es poden fer per mot sencer o per segments, mitjançant les claus de cerca "conté", "comença per" i "acaba en". Així mateix, també es poden consultar el prefaci, la bibliografia, la notació fonètica i les abreviatures de l'obra.
El DECat, la cirereta
La digitalització del DECat, sens dubte, ha estat la cirereta del pastís. Ja només faltava el diccionari de Coromines per tenir en línia les tres obres lexicogràfiques de referència en llengua catalana —la de Coromines, la de Pompeu Fabra i la d'Alcover i Moll—. De fet, per Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, aquesta tríada demostra que "el català és una llengua de cultura avançada, ja que, a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica". A part, remarca que "és una fita que fa país", perquè "molt poques llengües tenen un diccionari tan complet com aquest".De cara al futur, Duarte revela que els agradaria "incorporar so i cartografia al diccionari". A més, considera que "no ens trobem en una fase final d'un procés que es tanca, sinó en una fase avançada que es nodreix de les que s'han produït en altres obres anàlogues en el passat i que ens ofereix unes possibilitats molt grans avui". Per això, la intenció de la fundació es pugui mantenir viu el diccionari i el pugui anar actualitzant, corregint i ampliant. En definitiva, tenir un diccionari etimològic que no sigui una obra d'interès arqueològic, sinó que tingui una utilitat plena.