La política internacional no entén de principis ni de valors. Només d'interessos. I si pel mig hi ha diners encara més. És el que li passa a Espanya amb l'Aràbia Saudita. Tant li fa que sigui una dictadura teocràtica acusada de finançar el gihadisme, que fomenti la guerra del Iemen o que al seu consolat d'Istambul s'hi esquarterés el periodista Jamal Khashoggi. L'oposició volia que, com ha fet Alemanya, Espanya els deixés de vendre armes. Però el PP i el PSOE, segurament amb la mirada posada en les històriques bones relacions entre la Zarzuela i Riad, van votar ahir en contra de fer-ho. Cs es va abstenir. Avui hi ha ple al Congrés. Pedro Sánchez compareixerà per donar comptes sobre el darrer consell europeu i també respondrà per les peticions de compareixença de Podem i ERC sobre aquest tema. 

El sistema polític espanyol del 1978 fa anys que emet seriosos signes d'esgotament. El cas català n'és un dels exponents, però l'obsessió dels partits "d'estat" per protegir la corona i els seus negocis i per no prendre cap mesura arriscada comença a ser malaltissa. Sobre el comerç d'armes amb Aràbia Saudita us aconsello aquest tema de dades de Roger Tugas. Les xifres no us deixaran indiferents. I en relació a l'esgotament de l'anomenat règim del 78 i l'ascens dels populismes extremistes no us perdeu l'entrevista de Pep Martí a José María Lassalle, que va ser secretari d'Estat amb Rajoy i és una de les poques veus moderades que queda a la dreta espanyola. Es fa escoltar però fa molt menys soroll que José María Aznar i Pablo Casado que ahir van protagonitzar un acte d'exaltació dretana.   

Tensió oficialitzada als comuns. L'espai dels comuns no ha deixat de tenir tensions des que es va constituir. Entre els partits que el conformen (Podem, ICV i EUiA) però també entre les personalitats independents que hi van fer cap. En l'anterior legislatura i en aquesta el grup parlamentari no ha estat gens aliè i ha viscut en una crisi permanent. Ara ja tenen formalment constituït un sector crític, que es reclama sobiranista i que té com a cares visibles Elisenda Alamany, al seu dia promoguda per Xavier Domènech i que és encara portaveu al Parlament, i Joan Josep Nuet. Ahir es van presentar, amb alguna assistència notable com la de l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, i aspiren a portar de corcoll Ada Colau i el seu entorn mentre assenyalen el partidisme d'ICV com el principal factor de conflicte dins l'espai polític. Sara González va ser a la presentació, que va rebre ràpida rèplica de la direcció. 

El preu el posa el jutge. Bon Preu és una de les empreses punteres del nostre país. L'expansió del grup ha conviscut en els darrers temps amb les tensions entre els dos germans propietaris, Joan i Josep Font. El segon va oferir al primer que li comprés les accions i, a l'hora de taxar quan valia l'empresa, es va desencadenar l'enfrontament. Han acabat als tribunals perquè està en joc centenars de milions. Avui hi ha judici a Barcelona, al que ells no pensen assistir. Carles Fiter explica la història del distanciament entre els germans pel preu de la popular cadena de supermercats, que ha destacat per fomentar els productes de proximitat i l'etiquetatge en català.

Vist i llegit

Start-up no sempre equival a feina suggerent. I la majoria de les vegades tampoc a condicions dignes. És el cas del neobanc anglès Revolut, que busca un responsable de negoci a Espanya. Li posa, però, una condició: que abans de començar (i cobrar) busqui 200 clients que obrin un compte amb, com a mínim, 10 euros. Suposo que se'n diu tenir molta cara. Ho explicava a eldiario.es Analía Plaza en aquesta informació. L'empresa es vanta de fer horaris maratonians i treballar també el cap de setmana.

 El passadís

La previsible elecció de Josep Sánchez Llibre per presidir Foment del Treball -les eleccions són el 5 de novembre- es cobrarà una primera víctima: la fundació que volia crear el president sortint, Joaquim Gay de Montellà. Aquesta va ser una iniciativa de Gay que va anunciar i que va agafar tota la casa per sorpresa, ja que mai va quedar clar quin era l'objectiu. En els àmbits empresarials es va donar per fet que responia al seu intent de romandre en una posició de força dins de l'estructura de la casa. No estava tampoc clar qui la presidiria i en algun moment l'encara president de Foment va insinuar el nom de Joan Rosell, que no sabia res de la proposta. Però tot indica que Gay pensava, lògicament, en ell mateix. Ara sembla que la iniciativa quedarà aparcada. A Foment temien que la fundació suposés una depesa afegida i la idea de Gay va afegir encara més desconcert al tram final del seu mandat.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1971, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, el músic vendrellenc Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de mans del secretari general U Thant. El seu discurs (el popular "I'm a catalan") va ser un al·legat en favor de la pau i de la identitat nacional de Catalunya, aleshores sota el jou franquista. Aquí el teniu sencer (la part més cèlebre comença als 4'35").

 L'aniversari

Precisament Pau Casals va ser un dels intel·lectuals de referència i més respectats de l'exili. Li van oferir presidir la Generalitat i ho va sospesar, però va optar per dedicar-se de ple a la seva carrera de violoncel·lista. El càrrec el va ocupar Josep Irla, que va néixer tal dia com avui de l'any 1874. Irla, que des de 1938 era president del Parlament, va assumir el càrrec executiu a l'exili després que els franquistes afusellessin Lluís Companys i s'hi va estar fins al 1954. El va substituir Josep Tarradellas, que va poder restituir la institució el 1977. Irla, industrial deu suro nascut a Sant Feliu de Guíxols, va morir el 1958 a França. La fundació del seu partit, ERC, du el seu nom. El 30 minuts de TV3 li va dedicar aquest documental.
 

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi