Per a gustos, els colors. I per l'amor, la teoria dels cinc tipus. Tot i que existeixen moltes maneres diferents d'expressar allò que sentim, el popular escriptor estatunidenc i assessor matrimonial Gary Chapman va decidir classificar-les en cinc llenguatges diferents, segons la manera com els humans l'experimenten i expressen als altres:

1. Paraules de reafirmació: la comunicació és la base d'aquest tipus d'amor. Es basa en les paraules per recordar als altres que els estimes, per destacar què t'agrada d'ells o bé per agrair-los tot allò que fan per tu.

2. Temps de qualitat: demostrar l'estima reservant temps de connexió amb l'altra persona, sense distraccions ni interferències externes.

3. Regals: tot i que sembla superficial, Chapman defensa que els regals són una mostra clara d'estima i que, fins i tot, poden ser senzills i poc materials.

4. Actes de servei: els comportaments de cura cap a les altres persones comprenen un ampli ventall. Des de preparar un àpat, ajudar a resoldre un problema, preparar una sorpresa, fer un massatge... són només algunes accions que denoten amor.

5. Contacte físic: Potser és el tipus més evident, ja que un petó, una abraçada o una carícia difícilment es faran a algú a qui no aprecies.

Aquests són els cinc love language que Chapman descriu en el seu llibre Els cinc llenguatges de l'amor (1992), on assegura que tothom té un llenguatge primari i un altre de secundari. També creu que les persones tendim a expressar l'amor de la mateixa manera que preferim rebre'l.

De totes maneres, Chapman no basa la seva teoria en el mètode científic perquè va escriure el famós llibre des de la seva experiència com a assessor matrimonial en una església baptista de Carolina del Nord (Estats Units) durant la dècada dels 80.

L'opinió de la ciència

Hi ha investigadors que opinen que aquest concepte pot ser útil a l'hora de classificar l'amor i que, fins i tot, pot tenir certa validesa psicomètrica, la disciplina que s'encarrega de mesurar i quantificar les variables psicològiques de l'ésser humà.

Però n'hi ha molts d'altres que argumenten que la teoria no se sustenta en estudis empírics rigorosos. Sobretot, qüestionen que tothom tingui un llenguatge d'amor primari, que n'hi hagi cinc tipus i que la relació entre parelles vagi millor si les parts implicades 'parlen' el mateix idioma amorós. Aquests científics opten per pensar que les nostres expressions varien en funció del context.