#Ana, #Mia: L'anorèxia a la xarxa

"Perdre pes o guanyar salut?". A la xarxa hi ha quatre milions de publicacions amb etiquetes com #Ana per referir-se a l'anorèxia i #Mia per parlar de la bulímia. Hashtags que agrupen consells i experiències per perdre pes. La Núria Vilademunt i en Jordi Figuerola han viscut l'anorèxia amb aquest el detonant comú de les xarxes socials, però des de diferents punts de vista.

Un bombardeig d'informació sobre hàbits alimentaris circula per Internet. Amb setze anys, en plena adolescència, la Núria Vilademunt no parava de veure influencers extremadament primes. "Jo veia cossos molt prims relacionats amb èxit i vides ideals. Inculcar aquesta idea a una nena de setze anys que està creant la seva personalitat, és molt perillós. En el meu cas, va afectar".

Ell ho va viure com "una via d'escapament". En els homes costa més veure els trastorns de conducta alimentària. Segons el coordinador de la unitat de trastorns alimentaris de l'Hospital de Bellvitge, un de cada deu malalts d'anorèxia són nois. "Les xarxes socials em van donar eines ràpides que van empitjorar la meva malaltia", afirma Figuerola, que fa vint anys que conviu amb la malaltia i actualment utilitza Instagram per divulgar coneixement sobre els TCA.

"Jo vaig arribar a l'hospital i vaig respirar. Hi havia gent que m'entenia", diu Figuerola. En Jordi i la Núria coincideixen que la societat no coneix com funcionen les seves malalties. "Costa molt com a persona recuperada viure en una societat que encara no s'ha recuperat", afirma Vilademunt.

Els estereotips a la xarxa estan molt presents i els cossos prims regnen la punta de la piràmide. El documental "#Ana #Mia. L'anorèxia a la xarxa" s'emmarca en la sèrie audiovisual "Els límits de la tecnologia" de Nació, produïda per Ben Mirat amb el suport de la Generalitat de Catalunya.