Que el moment dolç del Barça hagi portat molts barcelonins a sobreocupar terrasses, menjadors i sales de bars els dies de partit té derivades insospitades. Una d'aquestes conseqüències és que emergeixin nous mètodes de reserves entre els establiments amb televisors per veure el futbol. Així, hi ha bars que han arribat a demanar a qualsevol grup de comensals que s'interessés per reservar-hi una taula que acceptessin prèviament tarifes per persona, despesa mínima i un pagament inicial destacat que hauria de fer la primera persona que arribés al local.
"Per a la comoditat de tothom, la reserva tindrà un cost de 15 euros per persona, un preu que servirà com a pagament de consumició mínima que serà descomptat en el tiquet final. La primera persona a arribar haurà d'abonar la suma total dels comensals de la reserva", establia el missatge automàtic que arribava al WhatsApp dels clients interessats a reservar una taula d'un local amb diverses pantalles a l'Eixample, el dia que s'enfrontaven Barça i Inter de Milà a la tornada de la Champions. Sent el partit a les 21h, també s'afegia com a condició arribar-hi més d'una hora abans. "Les taules seran reservades fins a les 20h. En cas de no haver arribat a aquella hora, es perdrà la taula".
El més curiós d'aquest sistema és que, d'entrada, la primera persona que arribi al bar haurà de pagar 15 euros per avançat multiplicat pel nombre de persones per a les quals està preparada la reserva. Si la taula que s'ha encomanat és per a vuit persones, el primer del grup que arribi al bar haurà d'abonar 120 euros ni que només hi vagi per mirar el futbol i sopar un entrepà. Després, la idea és que es descompti aquesta quantitat ja pagada del compte final de la taula.
Una de les incògnites, però, és què passa si no s'arriba a la quantitat mínima de 15 euros per persona al tiquet definitiu. El local que va emetre aquest missatge, el bar Karamba, un dels espais especialment sol·licitats a l'Eixample barceloní en dia de partit, no ha volgut fer declaracions, en ser contactat per aquest diari. Ni es detalla què passa si no s'arriba a la despesa mínima imposada, ni s'explica com és de freqüent aquest sistema, ni es matisa el motiu que els va portar a implementar aquest funcionament.
Aquestes noves exigències se sumen a estratègies d'altres negocis privats que, quan tenen assegurada la demanda, plantegen noves condicions per maximitzar beneficis i augmentar el nombre de clients atesos. Recentment, es va fer pública una altra modalitat de condicions aplicades als consumidors. En aquest cas, afectaven els clients que paressin a la terrassa d'un local de la Barceloneta. Es tracta d'unes tarifes que apugen el preu del cafè o la infusió segons els minuts que es trigui a acabar la consumició. Així, una document enganxat a les taules de l'exterior d'aquest bar -en anglès i en castellà, només- explica que un cafè sol val 1,30 euros, però que si el client s'hi està més de 30 minuts a la taula, el preu evoluciona fins als 2,50 euros. I si supera l'hora, fins als 4 euros.
Els responsables del local Cafè Perfetto, a la plaça de la Barceloneta, tampoc van voler explicar el fons de la proposta, tal com va explicar la televisió pública de Barcelona, betevé, després de contactar-hi.
A la Barceloneta si vols un cafè te l’has de prendre en menys de 30 minuts. pic.twitter.com/kJd0dsXjVv
— Maria (@maria_lostia) May 4, 2025
Les pràctiques que no deixen de sorprendre els barcelonins, però, són variades. L'any passat, aquest mateix diari ja informava de l'auge de les tècniques restrictives pel que fa al temps de què es disposa als bars i restaurants de la ciutat, o a les condicions per obtenir-hi lloc. Aquests mecanismes van des de la instal·lació de missatges que diuen "El límit de temps per a la terrassa és de 30 minuts" -com passa a la superilla de Sant Antoni- fins a la negativa d'oferir cafès a partir de certa hora de la tarda, on ja es busca encaminar el client cap a begudes que facin més caixa.
Els límits i el debat de l'espai públic
Ara, fonts de l'Agència Catalana de Consum destaquen a Nació que "la clau és la informació clara i prèvia de les condicions" i que, a la pràctica, això deixa un ampli marge als locals per decidir quina política apliquen en el seu negoci. El que penalitzaria els establiments és no haver comunicat amb anterioritat algunes d'aquestes exigències. Tanmateix, si s'avisa, existeix un paraigua que blinda, en termes generals, l'acció de l'empresa. Ara bé, també es recorda que en el cas que els consumidors es consideressin agreujats i tramitessin una denúncia a l'estament públic, es recorda que són els empresaris els que han de provar que sempre informen correctament de totes les condicions que plantegen en la relació amb els clients.
Si bé darrerament també s'han introduït nous sistemes de peticions de propines a diversos establiments, un fet que Consum ha analitzat amb més preocupació, en el cas de les condicions sobre l'ús de les taules i el tipus de servei l'única gran exigència és la de la informació clara i prèvia. Ho assumeix el mateix Ajuntament. "Més enllà que pugui no agradar a la mesura, no hi ha cap normativa o llei que ho impedeixi", establien fonts municipals sobre aquest mateix assumpte, mesos enrere.
Per la seva banda, Pere Mariné, representant de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) deixava una reflexió afegida, sobre els tempos que s'imposen sobretot a les terrasses: "Molts d'aquests comportaments es produeixen a les terrasses, que són espai públic que cedim a canvi d'una taxa baixíssima i que hauria de comportar que no et cronometrin durant 30 minuts mentre fas un cafè. Sobretot perquè després diuen que les terrasses són clau per crear vida social". De moment, però, la inventiva continua manant al sector, davant la convicció que sempre hi haurà algú que acceptarà.
