La Barcelona turística mai no fa curt d'ironies. Una d'aquestes realitats fa que qui passegi per la superilla del barri de Sant Antoni pugui topar amb les taules d'un bar a un xamfrà i hi trobi un missatge estampat amb adhesiu que diu: "El límit de temps per a la terrassa és de 30 minuts". La clau de volta emergeix si es pregunta a la mestressa del local per la política de comptar els minuts que passen els clients al bar "El cafetó" i la resposta és automàtica: "Sí, és així, però només per als cafès". L'explicació s'allarga tot seguit. "Si és per fer una cervesa, tens deu minuts més. I si demanes una altra ronda, pots quedar-te més estona, esclar", enraona la petita empresària, com qui exposa unes condicions tan òbvies que no haurien ni de ser pronunciades.
Amb els àpats es fa més caixa, matisa la gerent del bar. En el fons, l'argument és un vell conegut. El missatge estampat amb adhesiu només certifica gràficament una tendència cada vegada més estesa, adverteixen des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) a Nació. Sobretot, això es produeix als barris amb més pressió turística. I, de retruc, aquesta tendència ha obert la porta també a noves exigències dels restauradors que els consumidors no tenen més remei que acceptar o marxar.
Hi ha condicions de tota mena, sempre amb l'objectiu de maximitzar els beneficis davant una demanda que mai no falta. Al cap i a la fi, són negocis, repeteixen uns i altres. Ja fa temps que es van instaurar amb normalitat la idea del doble torn que posa un cronòmetre al client en molts restaurants, tant al migdia com a la nit. Ara, però, es va més enllà. "Hi ha una sèrie de canvis en el comportament del restaurador que fa que quan un veí va a fer un cafè a mitja tarda això es converteixi en un problema. Per exemple, a la rambla del Poblenou cap a les sis de la tarda, molts establiments poden tenir les taules buides i si dius que vols fer un cafè ja et diuen que no, directament. És l'hora en què ja busquen estrangers que sopin", esmenta Pere Mariné, de l'associació veïnal del barri.
Fins i tot si decideixes menjar et pots trobar novetats més pròpies d'altres països -i que camina cap a la realitat dels Estats Units- que comencen a implantar-se a Barcelona. El nou camp de batalla està en les propines. Fa un parell d'anys que el restaurant La Barra -amb dos locals a Barcelona i un altre a Sant Cugat del Vallès- va implantar el seu sistema per normalitzar demanar propina i el cas va fer ressò: ho van engegar proposant al consumidor optar per una icona de la cara trista si no deixava cap afegit econòmic, una cara somrient per deixar un 5% més del preu del compte i una expressió encara més feliç si s'optava per un pagament extra del 10% del valor del tiquet.
Ara aquests mètodes arriben a més locals de la ciutat. "Aquí teniu el compte. I ara podeu marcar aquí si voleu deixar propina. Hi ha del 3%, del 5% o del 10%. Feu el que considereu, cap pressió". L'escena es produeix en un local de la Barceloneta, després d'haver sopat a una terrassa de la plaça del Poeta Boscà, recorda en David, un dels comensals. En un altre bar, també a Ciutat Vella, en aquest cas a tocar del Mercat de Santa Caterina, es viu una situació similar. "Vam sopar, teníem un compte de 300 euros i ens van demanar directament si voldríem deixar propina. En aquell moment, dius que sí, que endavant. Després ens vam trobar que van decidir ells la quantitat, que va ser del 10%. És a dir, 30 euros extra", detalla la Míriam, veïna del barri. Ja no hi ha tornat.
Taules i reserves per a un mínim de persones
Altres peticions particulars comencen amb la trucada prèvia per telèfon. Un restaurant concorregut del Poble-sec, al costat de la discoteca Apolo, explica clarament que si són tres, quatre o cinc els comensals no hi ha cap opció que els reservin una taula. "Només reservem a partir de sis persones", insisteixen des de l'establiment. La resta de persones que vulguin sopar hauran de presentar-se al local i fer cua l'estona que calgui a fora per optar a menjar-hi.
En altres casos també es compten els números, però fins i tot per seure-hi. "Mínim dues persones", fixa com a condició el text imprès sobre les taules d'un establiment del carrer Vallespir, a Sants. És a dir, que si una persona va sola a prendre alguna cosa, en principi, no podria seure i amb una taula com a suport si no té acompanyants. Hauria d'anar a la barra o seguir caminant fins a buscar un local amb unes condicions més laxes.
Consum, alerta però reconeixent el marge dels privats
El cert, però, és que en algunes situacions aquestes condicions es relaxen si no s'està en hora punta i hi ha taules buides. De fet, aquesta és una de les línies vermelles que marca el director de l'Agència Catalana de Consum, Albert Melià, en conversa amb aquest diari. El responsable de Consum remarca que legalment els establiments tenen un gran marge d'actuació al seu abast sempre que compleixin dos requisits clau: "que la limitació que s'introdueix estigui correctament i clarament informada" i "que sigui raonable". És a dir, Melià assegura que es podria incórrer en un "tracte abusiu" si un restaurador nega que un client es pugui prendre un cafè a una terrassa -o que pugui seure sol, sense afegir-hi més persones- quan hi ha vuit taules més buides. "En aquest cas s'hauria de fer una denúncia", rebla Melià.
El director de l'Agència Catalana de Consum detalla que les "limitacions" que presenten els restauradors s'estan veient sobretot a punts amb "molta afluència i molta demanda" i i això entra "en la lògica d'uns empresaris que volen oferir tants serveis a tants usuaris com puguin". Ara bé, existeix un element de preocupació on la posició de Consum és "més crítica". Es tracta de les propines. "Ens preocupa que el consumidor pugui sentir-se pressionat a donar propina, o a què se'l convidi a donar per assumit que n'ha de deixar", exposa Albert Melià. En aquesta línia, recorda que a Catalunya la propina sempre és voluntària i opcional. Per abordar aquestes noves formes, aposta perquè els bars que vulguin plantejar-ho tinguin un tràmit que quedi per escrit i sigui identificable en els tiquets, també, d'una manera similar als supermercats que ofereixen arrodonir el preu de la compra en favor d'una causa benèfica. "No val dir que hi ha hagut un plantejament verbal, només, perquè és difícil de perseguir llavors", remarca.
La via de la responsabilitat per ocupar espai públic
En aquest sentit, Pere Mariné, també membre de la junta de la FAVB, demana una reflexió més profunda que apel·la tant a l'administració com als amos dels restaurants. "Molts d'aquests comportaments es produeixen a les terrasses, que són espai públic que cedim a canvi d'una taxa baixíssima i que hauria de comportar que no et cronometrin durant 30 minuts mentre fas un cafè. Sobretot perquè després diuen que les terrasses són clau per crear vida social. Ja es veu", reflexiona el portaveu.
Fonts municipals, al càrrec d'aquestes realitats, detallen que, més enllà de les incomoditats que puguin crear aquestes decisions en el veïnat i els consumidors, opcions com la de limitar el temps d'estada en una terrassa s'emparen en la legalitat amb una fórmula similar a la del dret d'admissió. "Més enllà que pugui no agradar la mesura, no hi ha cap normativa o llei que ho impedeixi", estableixen des de l'Ajuntament. A banda, el Gremi de Restauració de Barcelona ha estat contactat per aquest diari per conèixer el posicionament del sector sobre les pràctiques limitadores, però ha preferit no fer declaracions al respecte.