Com que als principatins (i als aficionats al balcòning, en general) ens agrada viatjar tant a les Illes Balears, em permeto el luxe de donar uns quants consells lingüístics molt bàsics.
Coses que has de saber si viatges a les Illes
L’article salat es fa servir només en registres informals (que sí, també en les cançons de Maria Jaume o d’Antònia Font). Hi ha noms que en tots els registres es fan servir amb article general, i no amb el salat. No cal anar dient “me’n vaig a ses Illes” per semblar més expert.
- Els noms de les hores: les tres.
- Noms que formen part d'expressions temporals: al punt, a l'hora de dinar, el mes que ve, l'any 2023, l'endemà.
- Noms importants com ara la mar, el cel, la casa, la seu, el papa.
- Els punts cardinals: el nord, el sud, l'est, l'oest.
- Noms que indiquen la manera com es fa alguna cosa o el lloc o direcció: a l'alça, a les fosques; a la dreta, a l'esquerra.
- Expressions marineres: pescar al fil, anar a la vela, anar a la deriva.
- Certs noms propis geogràfics: la Mola (Menorca i Formentera), la Marina (Eivissa), Maria de la Salut (Mallorca), la Clota (Menorca).
Actualment, el topònim oficial de la capital de l'illa de Mallorca és Palma, i no *Palma de Mallorca.
Els mots ametla, espatla, vetla o motle es pronuncien amel·la, espal·la, vel·la o mol·le, com una ela geminada. Practiqueu la ela geminada, que al Principat es va perdent.
L'article personal en/na hi ésen tots els casos: en Pere, n'Ivan; na Isabel, n'Antònia.
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll queno és a inici de mot que, per raons etimològiques, es pronuncien com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella.
Feu el favor de practicar la vocal neutra tònica. Practiqueu-la els del bloc oriental, que us anirà bé per fer la neutra del que exclamatiu, que hi va sense accent: Que bonic!, Que fort!
A les Illes, fins i tot, hi ha persones que confonen la varietat estàndard amb la varietat dialectal barcelonina. De vegades oralment hi ha periodistes que eviten formes com som per soc o tenc per tinc o pens per penso només perquè són les formes que utilitzen mitjans de gran impacte social que emeten des de Barcelona. Gran error. Això passa perquè hi ha un desconeixement generalitzat del que vol dir estàndard.
Sabíeu que...
A Menorca, el català va rebre una quantitat considerable d'anglicismes al segle XVIII. Per què? Va pertànyer a l'imperi britànic pràcticament durant tot el segle XVIII i durant uns trenta anys del segle XIX els nord-americans van establir al port de Maó la seva primera base naval a l'estranger. Hi ha una empremta lingüística important. Alguns d'aquests anglicismes encara es mantenen vius avui dia i, fins i tot, s'han adaptat gràficament al català. I sí, formen part del parlar menorquí.
No podeu anar de vacances a Menorca i no saber aquests mots:
Xel
- Mol·lusc bivalve de l'espècie Pecten jacobaeus. Petxina de pelegrí
- De l'anglès shell, ‘petxina’; és un mot introduït a Menorca durant la dominació anglesa.
Blec: Ull blec
- Ull inflat o congestionat per un cop violent.
- Fon.: úј blέ̞k
- Etim.: de l'anglès black.
Boínder
- Balcó tancat de vidrieres pels tres costats.
- Fon.: buíndəɾ o buíndi
- Etim.: de l'anglès bow-window, mateix significat.
- Paraula reconeguda d'ús comú arreu de l'illa, ja que és un element que forma part del paisatge urbà de Menorca, i que no sol ser substituïda amb freqüència per altres mots com galeria, mirador o balconada.
Esquèndil i esquendilada
- Diarrea i diarrea abundant, respectivament. Anar d’esquèndil: tenir diarrea.
- Fon.: əskέndil, əskəndiládə
- Etim.: de l’anglès scandel, ‘vergonya, escàndol’.
- Es poden considerar termes actualment vius.
Dèvel
- Dur es dèvels o agafar uns dèvels: estar molt irritat.
- Etim.: possiblement de l'anglès devil, 'dimoni'.
- La locució encara forma part del lèxic comú però el seu ús no està estès de la mateixa manera arreu de l'illa.
Xumeca, xumèquer
- Sabater, de l’anglès shoe-maker
Bòtil
- Que deriva de bottle, i que significa botil, una ampolla de vidre o pedra. Molt emprat, el coneix el 99 % dels parlants, i es fa servir a tota l’illa.
Tornescrú: tornavís
- Eina per caragolar i descaragolar els perns.
- Fon.: toɾnəskɾú, toɾnəskɾús, toɾnəsklús
- Etim.: de l'anglès turnscrew, mateix significat.
- És una paraula ben viva als pobles de ponent de l'illa, no així a la resta. A llevant de l'illa és una paraula que fàcilment se substitueix pel castellanisme destornillador.
Ara sí, que vagi bé per les Illes i bon estiu!