Cada vegada més joves, 6 de cada 10 segons estudis recents, els assalta l'angoixa quan projecten el món que hauran d'habitar en el futur. Conviuen amb una gran preocupació pels efectes que tindrà el canvi climàtic al món i a la societat. Davant d'això, experimenten una resposta emocional d'angoixa o de por davant pel futur seu i del planeta.
[nointext]
Sens dubte, aquest és un dels grans elefants a l'habitació que hem de mirar directament als ulls per evitar abocar les noves generacions al desànim i a la frustració. En el segon capítol de «l'Elefant», el nou pòdcast de Nació, desmuntem marcs mentals i prejudicis sobre l'ecoansietat, un concepte al voltant del qual encara hi ha molta discussió dins la comunitat científica i que es deriva de la crisi climàtica.



L'Àngel Serra, psicòleg i investigador de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ens ajuda a entendre millor el concepte i saber l'abast que té a nivell social. 

- Hi ha consens sobre la definició d'ecoansietat?

- L'Associació Americana de Psicologia (APA) defineix l'ansietat ecològica o ansietat climàtica, com "una por crònica a la mort ambiental". Però la categoria diagnòstica com a tal no figura al Manual de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5). I, per tant, no es considera diagnosticable.

- Com es manifesta? 

- Com una preocupació constant pel canvi climàtic. Apareixen sentiments de por, indefensió, impotència, fatalisme,... Algunes persones auguren un escenari apocalíptic sense sortida. Pot provocar insomni, nerviosisme, alteracions en l'alimentació, tensions musculars, i crisis d’ansietat en casos extrems.

- I a qui afecta? 

- Afecta persones que tenen consciència del medi ambient, especialment joves quan projecten el seu futur, professionals que depenen de les condicions medioambientals o persones que viuen en zones on forma freqüent tenen lloc desastres naturals com huracans, inundacions, els quals submergeixen a comunitats senceres sota les aigües, o els incendis forestals. Aquests fenomens arrosseguen a les poblacions cap a la inseguretat, i la pèrdua del lloc on viure i la seva cultura.

També pot afectar persones amb trastorns d'ansietat, agorafòbia o trastorn depressiu major, poden experimentar una ansietat més intensa cap als factors ambientals.

- Quin impacte té en la vida de les persones que la pateixen?
 
- L'ecoansietat en si no és dolenta, perquè predisposa a l'acció i pot mobilitzar a actuar. Quan aquesta ansietat ecològica s'experimenta en el moment adequat i en la mesura adequada, pot ajudar a preservar el nostre planeta.

Però una percepció pessimista, catastròfica i d'impotència de forma persistent acaba interferint la nostra vida quotidiana i pot causar un problema adaptatiu.

- Què podem fer en cas d'ecoansietat?

- En primer lloc parlar del què ens preocupa, compartir-ho. També valorar la intensitat i si aquesta ansietat interfereix en la vida quotidiana, buscar ajuda externa.

Per no frustrar-nos amb facilitat, convé regular les nostres expectatives i possibilitats per modificar el canvi ambiental. Ser realistes, però assumir la nostra petita part de responsabilitat.

I, finalment, autoregular el bombardeig constant de les males notícies dels mitjans de comunicació.

- I com a societat?

- Promoure l'educació ambiental per racionalitzar aquestes preocupacions amb les actuals i futures generacions. També generar canals d'incidència per combatre la frustració o la impotència fent valdre la proclama que allò "micro" pot transformar allò "macro".

Pots mirar i escoltar el segon episodi, coproduït amb la Universitat de Vic (UVic-UCC), a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.