La dona més gran de Catalunya, Angelina Torres, celebra aquest dimarts els seus 112 anys. La successora de Maria Branyas com a persona més longeva del país també ho és de l'Estat i ja se situa en la 57a posició a nivell mundial, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica dates de naixement i de mort. En una entrevista a l'ACN en motiu del seu aniversari, diu que desconeix la recepta de la seva longevitat. "Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat", expressa. A més, recorda que "Barcelona era un poble" quan ella era jove i que va veure "néixer la Sagrada Família".
Torres viu a un pis a tocar del temple d'Antoni Gaudí amb la seva única filla, una neta i un besnet, que expliquen que no té cap medicament pautat. Torres va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís, al Pla d'Urgell, i la seva mare era una mestressa de casa de Montblanc. El seu pare, un barber de Fondarella, va morir d'un accident de carro quan la seva filla era un infant. Com a conseqüència, la mare va haver de marxar a Barcelona per a treballar i els seus fills també es van anar mudant a la capital. Angelina, la cinquena de set germans, va anar a l'escola de les Salesianes, on l'ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.
També pel que fa al seu 112è aniversari, Angelina Torres no s'explica com ha arribat a ser tan longeva i, de fet, diu que "voldria saber" per què ha arribat tan lluny. "Per què soc tan gran, per què m'ha tocat a mi", reflexiona. Torres no només torna a complir anys, sinó que continua sense tenir malalties ni necessitar medicació regular, a banda "d'alguna aspirina" de tant en tant. "Els metges han hagut de fer bastant poca feina amb mi", diu. Un dels motius de poder haver complert tants anys podria ser genètic, ja que la seva mare va morir al llindar dels 100 anys i, una germana seva, va arribar als 93.
De fet, preguntada per com s'ho ha fet, comenta que "ni se n'adonava" del pas dels anys perquè tenia unes rutines molt clares, com ara endreçar la casa tan aviat com s'aixecava, esmorzar, anar a comprar, cosir o veure alguna pel·lícula a la televisió, uns hàbits que ara s'han vist reduïts amb la mobilitat actualment més limitada. Entre les aficions i hàbits que ha tingut al llarg de la seva vida, destaca "anar a comprar, treballar, parlar amb els amics i ajudar a qui no té", i expressa especial satisfacció i felicitat quan ha donat un cop de mà a algú.
