El nom d'una persona pot donar molta informació d'ella. No en marca la personalitat, però sí que dona indicis del lloc de naixement i de l'edat. Alguns noms són comuns arreu dels Països Catalans i d'altres són més presents a unes zones que d'altres, però allò que fa variar més la preeminència d'uns o altres és l'època en què es van decidir. Les modes canvien molt i alguns que eren molt presents durant algunes dècades, després poden quasi desaparèixer. El següent gràfic permet consultar els 50 noms més comuns a cadascuna de les províncies de Catalunya i el País Valencià i a les Illes Balears, així com els 20 més habituals per a les dones i homes nascuts a cada dècada.

[h3]Els noms més habituals als Països Catalans, segons la dècada de naixement[/h3]
Les dades que es mostren és la freqüència d'aquest nom per cada 1.000 persones, però clicant o passant el cursor per damunt de cada barra apareix el nombre absolut d'habitants que el tenen
 
[intext1]

Entre les dones, el nom més comú clarament és Maria (tot i que l'INE no té en compte els accents i, per tant, no permet diferenciar aquells noms que en català i en castellà es diferencien per un accent, com és el cas). Només se situa en segona posició a la província de València, per darrere de María Carmen, el qual és la segona opció a Tarragona, Alacant i Castelló, un lloc de plata reservat per a les Montserrats a Barcelona, Girona i Lleida i per a les Catalines a les Balears. I és a partir de la tercera posició on encara es veuen més clares les diferències entre territoris.

Tot i això, la primacia de les Maries no és homogeni en el temps. És habitual entre la gent més gran, fins a les nascudes als anys 1930 i, des de llavors, les tornes canvien, imposant-se les Montserrats a Catalunya, les María Carmen al País Valencià i les Catalines a les Balears, almenys fins als 1980. I aleshores, més canvis, tornant a agafar força el nom de Maria, però també emergint els de Laura, Cristina, Núria i, les últimes dècades, Paula, Júlia, Lucía, Martina o Sofia.
[intext2]

En el cas dels homes, també hi ha força diversitat. Antonio és el nom més habitual a Barcelona, Alacant i les Balears, Jose s'imposa a Tarragona, Castelló i València i Jordi guanya a Girona i Lleida. Vicente és el segon més comú, com no, a València, així com Manuel ho és a Castelló i Juan, a les Balears. En tot cas, cal tenir en compte que es tracta dels noms que consten als padrons i, per tant, molts d'ells es van castellanitzar durant el franquisme i després no s'han corregit. Si se sumen les xifres de Jose i Josep, el resultat és el nom més habitual a tot Catalunya.

I com en les dones, la diferència és evident al llarg de les dècades. Fins als nascuts a la del 1930, Jose és el més posat arreu excepte a les Balears i, mentre segueix sent molt habitual a Catalunya, a Castelló i València pugen després amb força d'altres com Vicente. I les dècades posteriors hi ha gran varietat, amb l'Antonio a l'alça, però també Ramon, Manuel, David o Jordi. La dècada del 1990 és per als Marcs a Catalunya i, al País Valencià i les Balears, són més habituals els Alejandros, tot i que Marc acaba imposant-se després a quasi tots els Països Catalans. Últimament, però, competeix amb Jan, Leo, Pol, Martín, Mateo o Pau.

[sopadedades]
[intext3]