Aquests són els nous noms de dona que arriben als carrers de Barcelona

La Ponència del Nomenclàtor també acorda batejar un parc en memòria de les Tretze Roses, un grup de noies afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939

Nació
26 de març del 2024
Actualitzat a les 15:28h
Un carrer amb nom de dona a Barcelona
Un carrer amb nom de dona a Barcelona | Ajuntament de Barcelona
La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona suma nous noms de dona -Elvira Augusta Lewi, Dolores Ibárruri, Victòria Ruiz Rodríguez, Justa Freire i Leonor Ferrer- per a espais diversos de la ciutat i tira endavant amb la proposta per batejar un parc amb el nom de Parc de les Tretze Roses. Aquest recorda les 13 noies, algunes d'elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939. El parc s'ubica entre els carrers de Pontils, d'Arnes i d'Ascó.

A més a més, la ponència ha acordat una placa de memòria al carrer Bruc 49, a l'Eixample, que indiqui que hi va viure l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. Serà un reconeixement a petició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.
 

Més noms de dona

Des de finals de l'any passat i fins ara s'ha votat a favor d'incorporar 18 noms de dona més als carrers i places de la ciutat. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de l'activisme veïnal, polític i sindicalista o també de la cultura i de la ciència.

Els nous noms de dona que s'incorporen ara al nomenclàtor de Barcelona són diversos. A Sants-Montjuïc, el nou barri de la Marina del Prat Vermell és el que suma més noms de dona nous. S'aprova dedicar uns jardins a Dolores Ibárruri, la Passionària. S'ubicarà entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de Micaela Chalmeta, el nou espai en honor de la dirigent comunista, que va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista de l'Estat, nascuda a Biscaia el 1895 i que va morir a Madrid el 1989.

Al mateix barri, se situarà els jardins de la Benita, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, una activista veïnal que va morir el 1962. Veïna de les anomenades Cases barates del Prat Vermell, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931.

Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire a petició del Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de La Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil.

Al Poble-sec tindrà un carrer la primera dona delineant a Espanya, Leonor Ferrer. Es trobarà en un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. La proposta de recordar-la va sorgir de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A Les Corts es dedicarà un passatge a Elvira Augusta Lewi, escriptora nascuda el 1909 que va conrear la narrativa, el periodisme i la traducció, i va tenir una forta activitat sociocultural de caràcter feminista. El passatge amb el seu nom es trobarà entre el carrer de l'Aviació i el carrer Taquígraf Garriga.

A banda d'aquestes dones també s'ha aprovat a Sant Andreu, al barri de la Sagrera, que es dedicarà un carrer a l'etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi que va morir el 2009. Aquesta proposta ha sorgit del Districte de Sant Andreu i d'entitats que reconeixen el primatòleg català conegut popularment per portar el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona.

A Sant Martí, al nou espai entre la Rambla Guipúscoa i el carrer de Ca n'Oliva es bateja amb el nom de plaça del 25 de novembre. Aquest espai del barri de la Verneda i la Pau reconeix el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones a proposta del Consell de Memòria del Districte.

Al barri de la Bordeta, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló, se situa el Pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès. El Districte i entitats de memòria del barri van proposar donar el nom del vial que connectarà amb el nou parc, a l'anarcosindicalista santsenc que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre.
Arxivat a