Primera sessió del judici contra l'extennista catalana Arantxa Sánchez Vicario, acusada d'un presumpte delicte d'alçament de béns. Vicario ha admès els fets, però culpa al seu exmarit, Josep Santacana, d'haver amagat tot el seu patrimoni per evitar que li embarguessin a causa d'un deute bancari. Després de ser condemnada per un deute amb Hisenda, un banc de Luxemburg que l'havia avalat li va reclamar els diners, però l'esportista i la seva parella, van vendre nombroses propietats immobiliàries a empreses seves ubicades a l'estranger. La fiscalia els hi demana quatre anys de presó, 8.640 euros de multa i 6,17 milions d'euros d'indemnització a un banc. 

El deute d'Arantxa Sánchez Vicario amb l'Agència Tributària va ser avalat i pagat per un banc espanyol, que alhora va rebre, l'abril i l'octubre del 2010, un total de 5,2 milions d'euros d'un banc de Luxemburg, que alhora li va demanar els diners a l'extennista. Com que no va cobrar, aquest segon banc va interposar una demanda el març del 2011 contra l'esportista, que va acabar amb una sentència d'un jutjat d'Esplugues de Llobregat, el setembre del 2013, que condemnava Sánchez Vicario a pagar el deute. La jugadora no va pagar i una interlocutòria del gener del 2014 va fer executar la sentència per valor de 7,5 milions d'euros, tenint en compte els interessos.

[noticia]222122[/noticia]
Segons la fiscalia, per evitar l'embargament de comptes i propietats, Sánchez Vicario i el seu aleshores marit, Josep Santacana, juntament amb altres cinc persones, van idear un pla per descapitalitzar-se i frustrar l'execució de la sentència. Van buidar tots els comptes bancaris, van desaparèixer totes les quantitats que havia cobrat en procediments judicials contra els seus pares i altres persones, i fins i tot els diners cobrats, alguns de forma opaca, de part de mitjans de comunicació o en concepte de drets d'autor d'un llibre del 2010.

Santacana administrava diverses societats propietat de l'extennista, empreses que bàsicament gestionaven patrimoni immobiliari. El matrimoni va decidir traspassar una vintena d'habitatges, places d'aparcament, terrenys i locals situats a diversos punts de Catalunya com Bellver de Cerdanya, Sant Feliu de Guíxols, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Barcelona o Premià de Mar, i també Formentera. Les propietats van passar a una societat uruguaiana.

Els altres cinc acusats van actuar com a testaferros o mitjancers en aquestes societats i van facilitar el traspàs de les propietats a altres empreses fora d'Espanya. Per tot això a quatre d'ells els hi demana tres anys i mig de presó i 7.560 euros de multa com a cooperadors necessaris, i dos anys i nou mesos de presó i 7.200 euros de multa per al cinquè investigat.

Els altres quatre acusats haurien d'indemnitzar l'entitat bancària amb un total de 12,3 milions d'euros. També les set empreses relacionades amb els fets haurien d'indemnitzar el banc, com a responsables civils subsidiàries, amb un total de prop d'11 milions d'euros.