Xavier Artigas és sociòleg, artista visual i fundador de la productora Metromuster. Juntament amb Xapo Ortega són els directors de 'Ciutat Morta', una pel·lícula documental que denuncia un cas de corrupció policial que té el seu origen el 4 de febrer del 2006 amb un desallotjament d'una casa okupada al districte de Ciutat Vella.

Nou detinguts (quatre a presó), un guàrdia urbà víctima d'un impacte que el deixa en estat vegetatiu i un suïcidi, el de Patrícia Heras, l'homenatjada en aquesta cinta, després de gaudir d'un permís penitenciari.

El film s'ha passejat i triomfat per festivals com el de Màlaga, Sant Sebastià, el MiradasDoc de Canàries o el DocLisboa, entre molts altres del planeta. Pensat per tenir una durada inicial d'uns 20 minuts, aquest "monstre", com diu Artigas, ha destapat unes pràctiques policials que esquitxen fins a altes esferes. Després de moltes reclamacions, arriba al gran públic aquest dissabte 17 de gener a les 22:25 al Canal 33. 

- Quan veieu que podeu començar a estirar del fil?

- Tant el Xapo com jo ens hem especialitzat en temes de repressió policial, perquè érem membres de la comissió audiovisual del 15-M. El cas 4-F el coneixíem des de feia anys i arrel del suïcidi de la Patrícia Heras, dues setmanes abans que esclatés el 15-M, era un tema pendent. I es va donar la coincidència que dos dels policies que van torturar els detinguts del 4-F eren els mateixos que van apallissar el fill de l'ambaixador de Trinitat i Tobago a Noruega. Això es va saber l'octubre de 2011 i vam dir: "Ara és el moment". I entre fer el guió i començar amb les entrevistes, hi vam estar un any i mig. Fins una setmana abans de la preestrena, el juny del 2013 al clausurat Palau Cinema de Barcelona, estàvem fent modificacions, i tot i així després també n'hi va haver més.

- Ja està tancat del tot?

- Si fos un software ara seria el moment de canviar de versió. Una cosa totalment diferent. La història del 4-F ja està molt ben explicada a través d'aquest documental i ara hi ha molts temes que van més enllà, que toquen les polítiques, les dinàmiques i la pròpia màfia de la ciutat que donarien per fer un treball nou. 

- Com per exemple?

- Les jubilacions daurades dels policies que hem descobert després de tot aquest procés. Els policies que tenen condemnes per tortures o fals testimoni en judicis són sistemàticament jubilats, tinguin l'edat que tinguin i, a més, reben sous vitalicis. El mateix que ha passat amb aquests dos policies condemnats pel 4-F.

- Aquest era l'objectiu de 'Ciutat Morta'?

- El primordial era denunciar el suïcidi de la Patrícia, les tortures als detinguts, les falses condemnes... però, de seguida, ens vam adonar que era un monstre. És a dir, podíem parlar de la gentrificació a la ciutat, de la col·laboració del poder polític amb la impunitat dels cossos policials o com interessa que existeixi aquesta impunitat. Hi havia molts tentacles i vam decidir que els tocaríem. Mai no haguéssim dit que faríem un treball de dues hores, perquè en principi era de vint minuts.

- Quan contacteu amb els testimonis, quina reacció tenen? Un d'ells desisteix aparèixer per no rememorar-ho.

- Al principi va ser de prudència. Era molt difícil desenterrar-ho per treure'n alguna cosa positiva. La sensació inicial és que causaríem més dolor a la gent que ho havia patit i que no tindria repercussió en l'opinió pública. Ens va costar convèncer-los que tindríem el suficient potencial per fer aflorar aquest cas; donar a conèixer que eren innocents i a la vegada informar, perquè estava absent de l'agenda mediàtica. No existia.

  - A mesura que avança la investigació i descobriu més irregularitats. Us costa mantenir distàncies?  

- Ens bullia la sang des del minut zero perquè coneixíem els antecedents. Mai no ens hem amagat d'on veníem: som activistes. Però crec que hem sabut mantenir el cap fred, malgrat la ràbia, per ser rigorosos en aquest tema i hem descartat tota informació que no és pogués demostrar. Corrien molts rumors sobre la festa a l'edifici del 4-F, com ara que el fill de l'alcalde era a dins i per això es va dir que van detenir gent del carrer. Però no hi havia manera de provar-ho, i per tant es va quedar fora de la pel·lícula. 

- Avui dia, amb les xarxes socials, mòbils intel·ligents... podria donar-se un altre 4-F? 

- Estan passant constantment a Barcelona perquè, com denunciem al documental, té molt a veure amb el perfil de la persona que pateix el muntatge policial i la tortura. És algú vulnerable, que no té mitjans ni una comunitat al voltant que ho puguin donar a conèixer. En el cas de Yuri [fill de l'ambaixador caribeny] t'adones que no va ser un fet aïllat. Però la pregunta és: "Quants se'n torturen abans fins que no topen amb el fill o familiar d'algú important?". Hi ha una normalització en el tracte a gent d'origen africà. 

- Heu rebut amenaces o pressions per aquesta pel·lícula? 

- Al principi, pel context en el qual ens trobàvem, el 15-M i demès, ens sentíem vigilats d'una forma molt evident. Últimament, sí que hem rebut certes pressions per part d'alguns membres d'algun cos policial. 

- Un dels testimonis diu al documental: "El nostre error va ser confiar en la Justícia".  

- Home! Hi ha coses que s'han aconseguit gràcies a la Justícia. Per exemple, la condemna d'aquests dos policies. Però el que queda clar a la cinta és que tenim un sistema judicial totalment desigual per a segons qui. No és el mateix defensar davant de tortures de la policia el fill d'un policia que un sud-americà qualsevol i que a més té estètica punk. Hi ha un dret penal de l'enemic i un dret penal de l'amic. El testimoni d'un policia sempre tindrà més valor que el d'un ciutadà qualsevol. Queda molt clar que no funciona com hauria de funcionar en un estat de dret. 

- Una de les crítiques a 'Ciutat Morta' és que no se li dóna veu a la versió oficial.

- No vam tenir resposta. Potser és una visió parcial del tema. Hi puc estar d'acord en certa manera, però aportem aquella part que ha estat silenciada. Implícitament, hi apareix la versió oficial. Està representada, no apareixen testimonis, però hi ha la sentència judicial i les notícies dels mitjans.   

- I ara, després de moltes queixes, s'emetrà per Televisió de Catalunya. Per què tanta insistència? 

- Fins i tot els ho vam oferir de forma gratuïta, perquè volíem i volem que la gent a Catalunya conegui com funcionen les seves institucions, els seus polítics, la seva policia... que conegui com funciona Barcelona més enllà de la postal turística. Se'ns ofereix una imatge idíl·lica, molt sana, que probablement també existeix, però també hi ha les clavegueres. Al cap i a la fi és una televisió que paguem entre tots, és correcte que hi hagi una pluralitat en els discursos i més en un context de construcció d'un nou país, millor. Espero que ho vegi molta gent i generi un debat públic sobre quina ha de ser la funció dels nostres cossos de seguretat, com han d'actuar els polítics i el sistema judicial al respecte. No hauríem de tenir por que es generés aquest debat per donar peu a una situació millor.