Amb el telescopi Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), un equip d'astrònoms ha descobert l'absència d'una estrella massiva inestable en una galàxia nana. Els científics creuen que això podria indicar que l'estrella es va tornar menys brillant i va ser parcialment enfosquida per la pols.

Una explicació alternativa és que l'estrella va col·lapsar en un forat negre sense produir una supernova. "De ser cert, seria la primera detecció directa d'una estrella monstruosa d'aquest tipus que acaba així la seva vida", afirma el líder de l'equip i estudiant de doctorat Andrew Allan, del Trinity College de Dublín (Irlanda). Entre 2001 i 2011, diversos equips d'astrònoms van estudiar aquesta misteriosa estrella massiva, situada a la galàxia nana Kinman, i les seves observacions van indicar que estava en una etapa tardana de la seva evolució.

Allan i els seus col·laboradors volien saber més sobre com acaben les seves vides les estrelles molt massives i l'objecte d'aquesta galàxia nana semblava ideal. Però quan van apuntar el telescopi cap a la llunyana galàxia el 2019, ja no van poder trobar ni rastre de l'estrella. "En lloc d'això, ens va sorprendre descobrir que l'estrella havia desaparegut", confirma Allan, que va dirigir un estudi sobre l'estrella publicat aquest dimarts a la revista' Monthly Notices de la Royal Astronomical Society '.

Situada a uns 75 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació d'Aquari, la galàxia nana Kinman està massa lluny perquè els astrònoms vegin les seves estrelles individuals, però poden detectar petjades d'algunes d'elles. De 2001 a 2011, la llum de la galàxia va mostrar evidència constant que allotjava una estrella "'variable lluminosa blava" unes 2,5 milions de vegades més brillant que el Sol. Les estrelles d'aquest tipus són inestables i mostren ocasionals canvis radicals en seus espectres i brillantor.

"És possible que haguem detectat la mort d'una de les estrelles més massives de l'univers local", apunta José Groh, membre de l'equip, també del Trinity College de Dublín, que adverteix que el seu descobriment no hauria estat possible sense l'ús dels potents telescopis de 8 metres, la seva instrumentació única i el ràpid accés a aquestes instal·lacions després del recent acord d'Irlanda per unir-se a ESO.