L'ordre de desallotjament havia estat interposada com a mesura cautelar de la denúncia per les ocupacions interposada per la propietat, la immobiliària del grup Reale. En l'escrit del jutjat, al qual ha tingut accés NacióDigital, el jutge deixa a "consideració estratègica" dels Mossos d'Equadra.⚠️ ATENCIÓ⚠️
— Llenguadoc74 (@llenguadoc74) July 9, 2021
Després de 2 setmanes d'angoixa la jutgessa ha admès a tràmit el recurs interposat i atura temporalment el desallotjament cautelar fins que el resolgui.
No és cap victòria però és una pausa en el patiment que suposa no saber si a l'endemà estaràs al carrer. https://t.co/kHZl0kNTCY
Segons els ocupants, els Mossos d'Esquadra han instat les persones que viuen al pis sobre el qual pesa l'ordre que abandonin l'immoble el 21 de juny, ja que està previst executar el desallotjament entre el 22 de juny i el 5 de juliol.
La decisió del jutge arriba quan el pis fa un any que està ocupat i després que la propietat requerís als jutjats al maig desallotjar el bloc "amb caràcter d'urgència". En l'escrit al jutge, enviat al maig al qual també ha tingut accés aquest diari, la propietat argumenta el risc que suposa per a la finca la manipulació dels subministres bàsics per part dels ocupants.
La propietat va traslladar la seva petició al jutjat després que els Mossos d'Esquadra fessin arribar al jutge el seu informe sobre el bloc el 22 d'abril. La policia repassa la història recent del bloc i assegura que el 2020 hi havia cinc pisos ocupats per membres del "col·lectiu antisistema".
En l'escrit al qual ha tingut accés NacióDigital, els Mossos recorden que el gener del 2021 es van desallotjar tres pisos i que a l'abril es van produir noves ocupacions fins arribar als sis immobles ocupats actuals. La policia, però, relata que els ocupants no van permetre als agents accedir a la finca per comprovar quants habitatges s'havien ocupat. Dies més tard, expliquen, van poder comprovar que eren un total de sis. En el seu escrit als jutjats, els Mossos consideren "convenient" que el desallotjament dels pisos es faci el mateix dia de manera conjunta.
La defensa dels afectats que viuen al pis sobre el qual pesa l'ordre ha presentat un recurs contra el desallotjament. El text al·lega que la propietat no ha especificat quins perills suposa l'ocupació per a l'immoble, ni tampoc quin ús estava donant o tenia previst donar a l'habitatge. El recurs també recorda que els afectats disposen d'un informe de vulnerabilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
[h3]Quants pisos ocupats hi ha a Barcelona?[/h3]
L'ocupació dels sis habitatges a l'abril va ser coordinada pel Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu i altres col·lectius del barri. Els pisos estaven buits i les persones que hi han entrat a viure reivindiquen l'ocupació com a eina per accedir a un habitatge i com a reivindicació política contra l'especulació.
Segons les darreres dades fetes públiques per l'Ajuntament, a Barcelona hi ha més de 10.000 pisos buits. La creixent situació de crisi de l'habitatge fa que cada cop més gent vegi l'ocupació com una alternativa per accedir a un pis. Només entre el 18 de gener i el 28 de febrer d'enguany, l'Ajuntament va tenir constància de prop 170 casos d'ocupacions d'habitatges, segons confirmen fonts oficials municipals. La xifra només representa els casos en què va intervenir el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i/ Ocupacions del consistori.
