L'any passat van ser internades un total de 7.855 persones (98% homes i 2% dones), entre les quals hi havia 89 menors d'edat reconeguts, segons xifres del Ministeri d’Interior, que han complementat l'estudi. Malgrat això, l'autor del treball, Josep Buades, apunta que la xifra més probable de menors serien de 93, dels quals 42 són al CIE de la Zona Franca de Barcelona segons han visitat els encarregats de fer l'estudi. L'any 2017 els menors dins dels CIE van ser 48. Així doncs, i partint de les dades del mateix ministeri, entre el 2017 i el 2018 el nombre de menors estrangers als CIE ha augmentat un 46%.
Al CIE de la Zona Franca, el grup de visites de la Fundació Migra Studium -encarregat de fer l'estudi- va visitar durant el 2018 un total de 156 interns. Marga De la Fuente, també autora de l'estudi, ha explicat que en total es van fer 235 peticions de visita, però dels 156, 92 no tenien familiars o amics que els visitessin, 76 tenien barreres lingüístiques per comunicar-se, 18 tenien problemes físics i quatre, trastorns o malalties mentals, nou tenien por de patir maltractaments si eren retornats al país d’origen i dues persones se sentien vulnerables per una qüestió d'identitat de gènere.
De la Fuente ha afegit que el 50% de les persones visitades van ser detingudes a l'arribar en pastera, i 42 es va declarar aleshores menors d'edat. El Ministeri d’Interior només en va reconèixer 20 d'aquests. "Dins dels CIE hi ha moltes persones indefenses, que no tenen recursos per articular i activar qualsevol mena de defensa jurídica", ha dit el responsable jurídic de la fundació, José Javier Ordóñez. La fundació va dur a terme 124 accions jurídiques l'any 2018.
“El que és increïble és que hi hagi 20 menors dins dels CIE i que només els puguin detectar quan són a punt de ser expulsats d'Espanya”, ha afegit, "això posa de manifest que existeixen llacunes en la determinació de l'edat".
Els drets vulnerats: intèrprets, servei mèdic i habitacions compartides
Els drets que es vulneren al CIE, segons l'estudi, són l'absència d'intèrprets, un servei mèdic deficient i l'existència de menors compartint habitacions amb adults. “La vulneració de casos en menors, un dels temors més manifestats pels joves té a veure amb la situació de patir intimidació per adults, una realitat que vam constatar quan vam veure que compartien habitació”, ha dit De la Fuente.
També segons l'estudi, ha augmentat també el nombre de sol·licituds de protecció internacional fetes des d'aquests centres, que van arribar a les 1.776 el 2018, de les quals només una tercera part van ser admeses a tràmit. La xifra total d'expulsions i devolucions forçoses va augmentar en un 22%, arribant a 11.384, el que es tradueix en 31 persones al dia durant el 2018.
Un membre de salvament marítim observa un dels menors que han rescatat. Foto: Sergi Cámara
Una discriminació d'origen, segons la fundació
L'any 2018 es van registrar 7.855 internaments en els CIE. D'aquests, 2.801 són persones de nacionalitat marroquina (el que es tradueix en un 36% dels internats) i 2.511, d'algeriana (el 32%). "Aquestes xifres posen de manifest que és una discriminació d'origen, ja que sumen dues terceres parts de totes les persones sotmeses a internament, que en conjunt registren 90 nacionalitats diferents", ha sostingut Buades.
Pel que fa als motius de l'internament, el 70% (5.502 persones) són per entrada il·legal en pastera (article 58.3B de la LO 4/2000), el 16% per estada irregular, i la resta de motius ja no superen el 3,6% dels casos, que va des de l'expulsió perquè les persones han estat condemnades (3,58%), per raons d'ordre públic (0,59%) o per entrada il·legal de vehicles (0,17%), per exemple.
Pel que fa a les dones, l'any 2018 se'n van internar 179 (11 a Las Palmas, 114 a Madrid, 16 a Tenerife i 38 a València). Les dones, segons dades publicades a l'estudi, han anat disminuint la seva presència dins dels CIE: el 2012 n'eren 715, i el 2018, 179. Segons el país d¡origen, el 15% són d'Argèlia, el 14% de Guinea, el 7,3% de Colòmbia, el 6,7% del Marroc i un 5% de Costa de Marfil.
La duració mitjana dins dels centres es manté estable respecte anys anteriors, concretament, en 26 dies. Malgrat això, hi ha territoris que s'hi ajusten més que altres: a Aglesires, per exemple, la mitjana està als 16 dies, són 30 a Barcelona, 25 a Las Palmas de Gran Canària, 25 a Madrid, 23 a Múrcia, 28 a València i 34 a Tenerife, que sempre ha estat la que registra més dies de mitjana. "És difícil saber per què", ha dit Buades, que confia que en estudis successius puguin aprofundir en aquest estudi.
Creixen les devolucions i expulsions forçoses
Una altra de les dades rellevants segons els autors de l'informe té a veure amb les devolucions i expulsions forçoses. L'any 2009 es van efectuar 13.278 expulsions i 7.526 devolucions. El 2018 van ser, respectivament, 4.181 i 7.203. Però si bé és cert que respecte fa deu anys han disminuït, és des del 2015 (quan es va registrar el mínim de devolucions) que no ha parat de créixer el número d'aquestes actuacions: en concret, un 48%. Pel que fa a les expulsions, han baixat sempre en número fins al 2017 (4.054). Entre el 2017 i el 2018, les expulsions han crescut un 3%.
El 47,3% de les expulsions executades van tenir com a motiu l'estada irregular. El 17,7% van ser imposades per jutges en substitució de penes de privació de llibertat superiors a sis anys. I el 17,4%, per una condemna penal anterior. En el cas de les devolucions, el 52% va ser per l'entrada il·legal en pastera, el 31% per l'entrada il·legal amb altres mitjans, i un 11% per haver incomplert la prohibició d'entrada per una expulsió administrativa.
