Una de les claus és la guerra d'Ucraïna i la crisi de l'energia posterior, però encara s'han de tenir en compte els efectes de la pandèmia, adverteixen des del sector social. Tot plegat ha deixat una situació que ha dut els agents socials a fer fins a 3,18 milions d'atencions a persones en situació de vulnerabilitat social o econòmica durant el 2022, una xifra que fins ara no s'havia comptabilitzat mai. Aquesta dada és superior a la de persones ateses perquè una persona pot acumular diverses assistències diferenciades, segons el seu cas.
Entre els principals col·lectius que han rebut atenció per part de les entitats socials hi ha gent gran, persones amb discapacitat, infants i persones pobres, per aquest ordre. I la major part de l'actuació de les entitats, segons l'informe presentat, va destinada a educació en el lleure i el reforç escolar (20%), en l'àmbit cultural (18%), en l'atenció psicosocial i rehabilitació (14%) i en la cobertura de les necessitats bàsiques (9%) per a les famílies.
Urgències als governs locals i deutes pendents
Davant aquesta situació, si poguessin demanar a les administracions locals algun canvi en el pròxim mandat, una àmplia majoria de les organitzacions (85%) reclamen més recursos destinats a l'atenció social. Alhora, dues de cada tres entitats del sector social considera que també caldria canviar l'abordatge social municipal i implementar el model d'atenció centrar en la persona i d'àmbit comunitari. Les entitats socials tenen una relació de continuïtat amb l'administració per diversos motius. D'una banda perquè més de la meitat del finançament d'aquestes organitzacions és públic (56%), però d'altra banda perquè sovint assumeixen les situacions precàries d'usuaris que l'administració no arriba a cobrir. En l'àmbit econòmic, però, els poders públics sovint van tard amb els seus compromisos amb les entitats. Així, el baròmetre resol que "el deute de l'administració pública amb el tercer sector afecta el 36% de les entitats catalanes, un fet que genera greus tensions de tresoreria". En alguns casos, això porta les organitzacions a a recórrer a pòlisses de crèdit de les quals després n'han d'assumir els interessos generats.