Baltasar de veritat

«Un dels temes que més ens ha de preocupar, són aquells reis negres que tenen la cara pintada»

Publicat el 05 de gener de 2020 a les 15:15
Fa un parell de setmanes reclamava, en l'article 'Què menja el vostre tió?' que ens poséssim una mica d'acord en la gestió màgica de les festes nadalenques. El que va passar després de la publicació de l'article ha estat simplement, la comprovació què la màgia pot amb tot. Pot amb cagar tions de cases diferents i seguir ritus del tot variats. Pot amb enganxades de les mans sota la manta. Pot amb tràfic de tiquets regals davant les criatures. Pot amb comentaris sobre la compra dels regals en veu alta i sense dissimuladament.

Però prou de troncs. Avui continuem amb la nissaga, però canviant d'afer màgic, perquè la gestió del Pare Noel i els Reis d'Orient, també tenen tela.

Per començar: perquè hi ha cases on passa el Pare Noel i d'altres per on no es deixa caure? Com li fas entendre a la teva criatura que a casa no feu carta al de la barba blanca i el vestit vermell mentre els seus amics parlen dels regals rebuts?

Però m'agradaria centrar-me en la nostra aventura més imminent: l'arribada dels tres reis. Em sorgeixen milers de preguntes: com pot ser que hi hagi tantes cavalcades a tants llocs alhora? Com pot ser que sempre creiem que en Melcior, el Gaspar i el Baltasar siguin els que hem vist nosaltres, i que la resta del món compti amb imitacions de patges de segona?

Sobre les cartes tampoc ens hem posat gaire d'acord: hi ha llocs on les recullen els patges, gent que les llença a les bústies convencionals i nens que la porten a la cavalcada. A veure: creieu que els reis tenen marge de preparar-ho tot, si els hi porteu les cartes a la cavalcada? La màgia és màgica, però no ens passem de peticions a darrera hora, o hi haurà un error en el sistema. Vaticino ben aviat cartes via Whatsapp o Telegram, que això del correu postal, ja sabem que a vegades no funciona prou a l'hora. I menys alhora encara quan aquest espectacle esperpèntic s'acompanya de patges amb vestits de poca monta, cares mal pintades i barbes mal enganxades, que donen molt poca confiança.

Però anem al tema cabdal: el logístic. Com carai s'ho fan per entrar a totes les cases de tots els nens del món? A més, sense rastre de vidres trencats ni panys de casa forçats. Ara fa un any, postcavalcada, la nostra filla ens va dir preocupada: "tanqueu bé la porta, que no vull que entri ningú a casa". De fet, té raó la mossa: quina por que algú se't coli i faci el que vulgui, no?

Les preguntes vinculades a ses majestats, són infinites. Perquè hi ha fires on la gent va a comprar, per Nadal, si els reis són els que gestionen els regals? I perquè a la cavalcada he reconegut al veí fent de patge? Té una doble vida? Per més inri: perquè hi ha campanyes de recollida joguines per altres nens? Els reis no són màgics? Com que no porten regals per tothom? Perquè carai els hem d'ajudar?

Però un dels temes que més ens ha de preocupar, són aquells reis negres que tenen la cara pintada. Ho denuncia l'encertada campanya Baltasar De Veritat, en la que es demana que les cavalcades es deixin estar de pintures, i portin Baltasars de veritat a fer feliços als més xics. És un clam a la justícia i dignitat, com tot el que fa el col·lectiu Casa Nostra Casa Vostra. I també un clam a la màgia; no hi ha res més horrorós (i fals) que un rei pintat de negre. Esperem que aquesta nit, no ens trobem amb aquestes vergonyes a les nostres cavalcades.
 

Però amb l'arribada dels regals, tampoc ens hem posat d'acord. Hi ha reis que un cop arribats de la cavalcada, ja han deixat els regals a les cases. Hi ha d'altres criatures que han d'anar a dormir i trobar-se al matí tota la parafernàlia. N'hi ha que es troben de nit a patges enfilant-se amb escales fins als balcons per dur-los el carregament de joguines.

I tot i això els petits ho creuen, perquè hi ha una força superior a tot això. La mateixa força que ens fa a tots creure en uns reis vinguts d'orient, i amagar la nostra dèria republicana per una nit, i una bona causa. Així que potser no cal que ens posem d'acord, només que sigui el que la màgia vulgui.

PD: Ànims a tots els que passareu unes hores d'aquesta nit fent bricomania perquè les feres s'ho trobin tot muntat. Això també té mèrit.