Barcelona combatrà amb una «cadena de recursos» l'anul·lació de la Zona de Baixes Emissions

Ajuntament i Generalitat presentaran els arguments contra la sentència del Suprem en 30 dies i els seguiran els altres municipis

Publicat el 23 de març de 2022 a les 13:07
Actualitzat el 23 de març de 2022 a les 14:23
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres que combatrà amb una "cadena de recursos" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·la la Zona de Baixes Emissions (ZBE). D'entrada, el consistori i la Generalitat presentaran de forma conjunta un recurs de cassació al Tribunal Suprem –tenen un termini de 30 dies per fer-ho– i, després, actuaran de la mateixa manera els altres quatre municipis afectats a mesura que vagin rebent les sentències contra les seves ordenances.

"La ZBE és vigent i la defensarem", ha afirmat la tinenta d'alcaldia d'Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, després d'una reunió amb la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El consistori diu que el recurs és la seva prioritat i que de moment no estudia alternatives. Els serveis jurídics de l'Ajuntament i del Govern es van reunir aquest dimarts per la tarda per tal de consensuar la resposta jurídica a la sentència. I és que l'executiu català també ha defensat l'aplicació d'aquesta mesura que impedeix que els vehicles sense etiqueta d'impacte ambiental puguin entrar a la zona delimitada per les rondes de Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Esplugues i Cornellà.

La resposta al TSJC ha estat anunciada per la tinent d'alcaldia d'Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz; la regidora de Mobilitat, Laia Bonet; el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia; el director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Marc Sanglas; i el director de l'Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Joan Maria Bigas. Els representants de les tres administracions han defensat "unitat d'acció" i estan treballant en la resposta conjunta a la decisió judicial, que encapçalaran, d'entrada, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Tot i això, han subratllat que la Zona de Baixes Emissions,aprovada pel ple de Barcelona el desembre del 2019, continua vigent en aquests moments i han defensat que s'ha d'evitar que la sentència sigui ferma perquè consideren que va en contra del sentit comú i la legislació europea.

"Incorpora més elements polítics i ideològics que jurídics", ha lamentat Sanz, que ha insistit en les incoherències de la sentència i ha refermat que ni Barcelona ni els ajuntaments metropolitans veïns es quedaran sense aquesta mesura per defensar el dret a la salut dels veïns. Bonet, per la seva banda, ha recordat que tots les instàncies han defensat la necessitat d'anar "compassant aquestes mesures" perquè no tinguin impacte en les persones amb pocs recursos a l'hora de fer front a les restriccions. En aquest sentit, ha considerat que no és el moment perquè els vehicles amb etiqueta groga (B) s'incloguin a la ZBE.

Per part de la Generalitat, Sanglas ha insistit en què es tracta d'una "eina útil i necessària" per disminuir la contaminació i protegir la salut dels ciutadans i ha assegurat que des del Govern es continuarà treballant en aquesta línia. En cap cas, ha dit, és una "imposició", sinó que la mesura està plantejada perquè no es perjudiqui persones amb situació socioeconòmica compromesa. Sobre la sentència, ha assenyalat com a preocupants alguns paràgrafs que van "en contra del que indiquen les autoritats europees" i ha confiat que el model de mobilitat sostenible seguirà sent avalat a aquest nivell.

[noticia]232053[/noticia]
El TSJC considera que la ZBE no està prou motivada, que és excessiu l'àmbit geogràfic en què s'aplica -95 quilòmetres quadrats, excloent la Zona Franca, Vallvidrera, les Planes, el Tibidabo, la ronda de Dalt, la ronda Litoral i la resta d'autopistes- i que té deficiències en la seva elaboració. Per exemple, els jutges posen en dubte que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017. La decisió judicial també recrimina a l'Ajuntament que els informes amb què va sostenir la ZBE no tenen en compte els perjudicis per a les empreses que havien de renovar la flota per poder continuar treballant, i també al·lega que la mesura obviava els problemes de les classes socials més baixes per canviar de vehicle.

La sentència encara no és ferma i, per a l'Ajuntament de Barcelonai la Generalitat, la ZBE continua sent plenament vigent fins que el TSJC no especifiqui el contrari. Per tant, per ara, els vehicles contaminants encara no poden entrar a Barcelona sense risc de ser multats. Fins ara només podien accedir a la ZBE deu cops l'any, amb autoritzacions especials, i en el cas de les furgonetes van rebre una moratòria fins a l'abril del 2021 que els magistrats veuen insuficient. En qualsevol cas, la decisió judicial es pot recórrer al Tribunal Suprem, que serà qui tindrà l'última paraula. El recurs, això sí, no paralitza l'anul·lació del veto als vehicles més contaminants.