El nivell de seguretat real i la percepció d'aquesta no necessàriament van de la mà. Ni tan sols la percepció de delinqüència i la d'inseguretat. Què és el que comporta que algú se senti segur o no en el seu entorn és un element que ha fet córrer rius de tinta entre els estudiosos en la matèria, i no necessàriament va vinculat a la residència a un barri més o menys segur o amb la presència d'una major o menor quantitat de policies. I en aquest sentit, la ciutat de Barcelona -i districtes com Ciutat Vella, en concret- és un camp d'estudi molt complex.

Les enquestes municipals assenyalen conductes aparentment contradictòries davant d'aquesta realitat, per part dels seus veïns. Des del 2013, el percentatge de barcelonins que afirmen haver estat víctimes d'algun delicte l'any anterior ha crescut del 20,8% al 25,6%, segons l'enquesta de victimització, mentre que la percepció de seguretat ha crescut del 6,2 al 6,4. I encara més, en el mateix període, el nombre de barcelonins que asseguren que la inseguretat és el principal problema de la ciutat ha caigut dràsticament, del 12,6% al 5,6%, segons l'enquesta de serveis municipals.

Un fet que no és novedós, atès que històricament aquestes variables no han anat massa lligades. Tot i que ara el nombre de ciutadans que afirmen haver estat víctimes de delictes se situa a nivells similars del 1984, llavors la puntuació en seguretat de la ciutat suspenia, amb un 4,5, dos punts per sota que ara. Des de poc abans del canvi de segle, a més, el nombre de delictes patits ha anat creixent i, en paral·lel, també ho ha fet la percepció de seguretat.
 
Aquesta evolució dispar encara és més curiosa si s'analitza a nivell de districtes. Els veïns de Ciutat Vella segurament tenen raó a l'hora de criticar l'augment de la criminalitat a prop de casa seva. Són ells els que, des del 2013, més han vist augmentar la quantitat persones víctimes de delictes (un 39,2%) i, encara més, aquesta ha estat reincident, ja que la quantitat de delictes patits l'any anterior a l'enquesta ha crescut molt més, fins a un 140,5%. Quasi dos cops i mig més en cinc anys i, paradoxalment, la percepció de seguretat s'hi ha mantingut inalterada.

En els altres districtes, el nombre de veïns que afirmen haver estat víctimes també ha crescut, amb nivells a l'entorn del 30% a Sant Andreu (32,5%) o Sant Martí (28,4%), però a tot arreu la percepció de seguretat ha crescut, excepte a Sarrià-Sant Gervasi -ha caigut del 6,9 al 6,8- i a Horta-Guinardó -on s'ha mantingut en el 6,3-. Les Corts és l'únic districte on menys veïns diuen haver patit delictes, però en els que ho han fet, ha estat per repetit, ja que el nombre de delictes total quasi s'hi ha duplicat. La sensació de seguretat, però, creix del 6,9 al 7,3.
 
Que la percepció de la seguretat creixi gairebé arreu no implica que no hi hagi unes enormes diferències entre els veïns dels diversos districtes que consideren que la inseguretat és el principal problema del seu barri. A Ciutat Vella, per exemple, ho afirmen un de cada cinc enquestats. No és d'estranyar, ja que la ràtio de delictes per cada 100 habitants hi va ser l'any passat de 122,9, segons l'enquesta de victimització. És a dir, més d'un delicte per cada veí, principalment robatoris i furts.

El segon districte amb una major ràtio de delictes és l'Eixample (44,1 per cada 100 habitants), però la inseguretat és la principal problemàtica tan sols per al 8% dels enquestats, probablement perquè altres qüestions com l'accés a l'habitatge amoïnen més. En canvi, un 18,2% de veïns de Nou Barris considera que la inseguretat és el principal problema, quasi el mateix percentatge que a Ciutat Vella, tot i que la ràtio de de delictes és molt inferior -28,2 per cada 100 habitants-, i per sota també de la de Sant Martí i Sants-Montjuïc.
 
La realitat dels districtes és molt plural i, per tant, els contrastos es veuen més clars si s'analitza la problemàtica de la inseguretat per barris. N'hi ha quatre en què aquesta és la principal preocupació per prop d'un 30% dels veïns: Bon Pastor (32,9%), Ciutat Meridiana (32,4%), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (29,9%) i El Besós i el Maresme (29,1%). Per contra, n'hi ha 15 on menys del 5% dels habitants l'esmenten, la majoria dels quals a Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts o Gràcia, però entre els quals també hi ha El Poblenou (1,8%) o Can Peguera (0%).
 

Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el districte al que pertany i el percentatge de veïns que hi tenen la seguretat com a principal problemàtica. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La complexitat a l'hora de determinar en quin moment la percepció d'inseguretat respon a una realitat tangible també surt a la llum pel fet que tan sols un 10,8% dels barcelonins que asseguren que la inseguretat és el problema principal del seu barri afirmen que aquest és el problema que els afecta més. Igualment, els que reclamen una atenció prioritària a aquesta qüestió valoren igual que la mitjana la tasca de la Guàrdia Urbana, la qual aproven amb un 6,2. Fins i tot en els districtes més conflictius, com Ciutat Vella, aquest cos millora la nota al llarg dels anys, igual que els Mossos d'Esquadra.

Així mateix, no hi ha massa correlació entre les diferents variables dels enquestats i la seva preocupació per la seguretat, si aquestes es filtren per districtes. Així, tot i que, a nivell de Barcelona, els ciutadans de religió musulmana reclamen més atenció a la seguretat que la mitjana, això es deu a que molts d'ells viuen a zones com el Raval, on la problemàtica és més candent. En canvi, els musulmans i catòlics de cada districte tenen una preocupació similar per la inseguretat entre ells.

[blockquote]La preocupació per la inseguretat depèn bàsicament del barri, atès que, dins de cadascun, no hi ha diferències rellevants entre electors, edats, ideologia o nivell d'estudis[/blockquote]
Tampoc no hi ha correlació amb el sexe, el temps que es porti residint a la ciutat, el nivell d'associacionisme o els estudis dels veïns. I tan sols hi ha lleugers vincles, i en determinats districtes, en relació al record de vot (el votant de CiU, PSC i PP està una mica més preocupat per la qüestió), edat (la gent gran) o la ideologia (la gent de centre). La variable de la nacionalitat és peculiar, ja que els que no tenen l'espanyola pateixen més delictes i reclamen més atenció a la inseguretat, però, en canvi, tenen una sensació de seguretat molt superior -del 7,38, en el cas dels provinent de fora d'Europa-.

Més preocupació entre les classes populars

Tot plegat provoca que, malgrat allò que es pugui pressuposar, la seguretat no sigui una preocupació de les classes benestants, sinó tot el contrari. Si es filtren les respostes pel nivell d'ingressos a la llar, el percentatge de delictes patits és similar en tots els estaments, o una mica superior en el cas dels rics, però, en canvi, les llars més humils són les que tenen més la inseguretat com a principal problemàtica i les que suspenen més la ciutat pel que fa a la seguretat. Un 40% dels veïns de Ciutat Vella en llars amb menys de 1.200 euros mensuals, per exemple, puntua amb menys d'un 5 la seguretat de la ciutat.

La manca d'un coixí d'estalvis per fer front a les pèrdues que implica generalment ser víctimes d'un delicte podria explicar aquest fet, almenys en part, ja que la preocupació superior per la seguretat és una constant que es repeteix també entre aquelles persones amb dificultats per arribar a finals de mes. Per tant, si l'esquerra vol evitar que el seu electorat clàssic se'n vagi a la dreta o a les forces ultres emergents, amb un discurs més dur contra la delinqüència, haurà d'elaborar un model propi de seguretat, com planteja Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.