L’Ajuntament de Barcelona demanarà a la Generalitat i al govern espanyol que regulin els lloguers dels locals comercials, després que la Comissió d’Economia i Hisenda hagi aprovat aquest dimecres una proposta d’ERC en aquest sentit, com va explicar Nació. El regidor republicà Jordi Castellana ha subratllat la necessitat d’una regulació d’aquest tipus davant “l’increment desmesurat” de preus a la ciutat que “està forçant el tancament de negocis de proximitat”. Castellana ha admès que un control de rendes pot “generar dubtes” però ha defensat que també pot comportar “beneficis” com preservar el comerç local, evitar la gentrificació o fomentar l’emprenedoria comercial.
La proposta d'ERC vol protegir el comerç de barri “davant la pressió immobiliària i l'expansió de franquícies” que substitueixen botigues tradicionals en sectors com les gelateries, les botigues de records o altres negocis. Els republicans afirmen que es poden arribar a pagar lloguers de fins a 15.000 euros mensuals de lloguer al centre de la ciutat. Segons Castellana, l'arribada de grans grups internacionals amb capacitat financera elevada acaba “expulsant” el comerciant de la ciutat.
Els comerciants, interessats però crítics
D'entrada, el sector del comerç barceloní es mostra prudent amb la mesura. Mentre que Barcelona Oberta, l'entitat que aplega els comerços de les zones més turístiques prefereix esperar a veure com avança la proposta, l'altra gran associació d'eixos comercials, Barcelona Comerç, remarca que la mesura els obre tot un seguit d'incògnites. "No sabem com es vol desplegar i, d'entrada, creiem que només un topall no resoldrà el problema", apunta Pròsper Puig, president de l'entitat que concentra 23 eixos comercials. Així, deixa la porta oberta a què l'instrument els acabi de seduir, però reconeix que no ha estat la seva principal demanda fins al moment.
Puig matisa que sí que hi ha un problema amb el preu dels arrendaments a algunes zones molt sol·licitades. "Hi ha lloguers que fan inviables els negocis de barri", exposa el representant comercial. De fet, una de les crítiques habituals de les associacions veïnals és que la manca de mesures de protecció al comerç local afavoreix l'arribada de franquícies i nous models de negoci com els brunch o les botigues d'especialitats.
Pel president de Barcelona Comerç, cal esperonar l'Ajuntament a fer altres polítiques més directes i sostingudes en el temps. Durant un temps, el consistori va abocar uns 16 milions d'euros a comprar 50 baixos comercials que després va tenir dificultats per reactivar. Això, però, és un model que falla si el fas petit, assegura Pròsper Puig. "Una mesura que funcionaria és el que fa París. Fa molts anys que s'ha dedicat a comprar molts locals amb una empresa público-privada i com que té molts locals pot fer moltes coses: des de determinar quina barreja d'usos comercials se t'instal·len a una zona fins a decidir quin topall hi posa al lloguer dels locals. I dona molts beneficis perquè té molt de moviment. Aquí l'Ajuntament no està per la feina", sentencia l'empresari.
