La taca dels lloguers inflats de preu fa temps que s'estén per Barcelona com una massa dúctil capaç d'adaptar-se a tot allò que troba. El mercat de l'habitatge ha estat el gran focus de debat dels darrers anys. Però no és l'únic front en què la part immobiliària ha pogut aplicar pujades continuades i desafiants per als arrendataris. També s'ha impactat en els comerços de la ciutat. Fa temps que els relats de botigues de barri que tanquen la paradeta per un cost sobrevingut del nou contracte de lloguer s'han normalitzat. L'any passat, l'entitat Som Sant Antoni, a un dels barris més sol·licitats de la capital catalana, advertia que una desena de locals de l'avinguda Mistral havien tancat en pocs mesos pel mateix motiu: una renda que ja no podien pagar. Ara, a Barcelona comença a plantejar-se una via d'intervenció: i si es regulen els lloguers de les botigues amb una fórmula similar a la que s'aplica als pisos? És la proposta que ERC vol fer desembarcar a l'Ajuntament la setmana vinent, en comissió municipal.
I és que el cas de Sant Antoni té poc d'excepcional. Altres zones, com Ciutat Vella, fa temps que acusen un fenomen similar. De fet, segons dades de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el preu dels lloguers ha crescut més d'un 10% al conjunt de la capital catalana entre el setembre de l'any passat i el setembre d'aquest any. En només un any el valor del metre quadrat de lloguer per als locals comercials s'ha incrementat una desena part (10,04%) a tot el territori barceloní.
Amb aquest escenari a la mà, el grup liderat per Elisenda Alamany preveu portar a la comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de dimarts vinent una proposició perquè el govern de Jaume Collboni comenci a engegar la maquinària per activar aquesta mesura, ha pogut saber Nació. Conscients que la regulació necessitaria una normativa similar a la que s'ha anat treballant en matèria d'habitatge, però, la petició busca que l'Ajuntament pressioni els governs de la Generalitat i de l'Estat "per dur a terme, amb la major celeritat possible, una regulació efectiva dels lloguers dels locals comercials destinats a activitat econòmica".
Un dels que hi ha estat a sobre és el regidor republicà Jordi Castellana. El també portaveu del grup municipal defensa que, després de la via de la regulació dels habitatges, que era prioritària, ara "cal començar a obrir la idea" dels locals comercials. Així, ERC planteja una proposta que podria ser similar a la del topall als pisos -que no permet incrementar el preu del nou contracte respecte a l'anterior- però queda oberta a negociar "quina és la millor eina" a desplegar. Això, però, si bé pot implicar un camí llarg que pot contemplar retocs de lleis o del codi civil català, s'ha de començar a bellugar ja, reivindiquen els republicans. "Són molts els casos que et diuen: el meu negoci funciona, si no fos per la nova pressió immobiliària", rebla Castellana.
Els comerciants, interessats però crítics
D'entrada, el sector del comerç barceloní es mostra prudent amb la mesura. Mentre que Barcelona Oberta, l'entitat que aplega els comerços de les zones més turístiques prefereix esperar a veure com avança la proposta, l'altra gran associació d'eixos comercials, Barcelona Comerç, remarca que la mesura els obre tot un seguit d'incògnites. "No sabem com es vol desplegar i, d'entrada, creiem que només un topall no resoldrà el problema", apunta Pròsper Puig, president de l'entitat que concentra 23 eixos comercials. Així, deixa la porta oberta a què l'instrument els acabi de seduir, però reconeix que no ha estat la seva principal demanda fins al moment.
Puig matisa que sí que hi ha un problema amb el preu dels arrendaments a algunes zones molt sol·licitades. "Hi ha lloguers que fan inviables els negocis de barri", exposa el representant comercial. De fet, una de les crítiques habituals de les associacions veïnals és que la manca de mesures de protecció al comerç local afavoreix l'arribada de franquícies i nous models de negoci com els brunch o les botigues d'especialitats.
Pel president de Barcelona Comerç, cal esperonar l'Ajuntament a fer altres polítiques més directes i sostingudes en el temps. Durant un temps, el consistori va abocar uns 16 milions d'euros a comprar 50 baixos comercials que després va tenir dificultats per reactivar. Això, però, és un model que falla si el fas petit, assegura Pròsper Puig. "Una mesura que funcionaria és el que fa París. Fa molts anys que s'ha dedicat a comprar molts locals amb una empresa público-privada i com que té molts locals pot fer moltes coses: des de determinar quina barreja d'usos comercials se t'instal·len a una zona fins a decidir quin topall hi posa al lloguer dels locals. I dona molts beneficis perquè té molt de moviment. Aquí l'Ajuntament no està per la feina", sentencia l'empresari.
El precedent de la pandèmia i el futur incert
Mentrestant, encara ressona la mesura que durant la pandèmia del coronavirus va posar al centre del debat la necessitat tant de rebaixar els lloguers residencials com els comercials. En aquell moment, durant més de mig any, enmig de tancaments forçosos de diverses activitats, es va permetre renegociar els arrendaments entre els explotadors del servei i la propietat de l'immoble. Si no hi havia acord, la quantitat es rebaixava automàticament un 50%. Allò, però, emmarcat en l'excepcionalitat pandèmica, ara només serveix per recordar que, en algun moment, la preocupació pel lloguer també va tocar la carpeta comercial.
De moment, el camí sembla llarg. Ara bé, mentrestant, els comerciants plantegen si l'administració els podria reunir amb els agents immobiliaris per discutir el futur d'una relació que cada vegada evidencia més tensions. L'increment interanual del 10% del lloguer en els nous contractes ho demostren. Ara, ERC plantejarà una via cada vegada més establerta: la possibilitat d'incidir amb un topall en el mercat immobiliari.