L'operador energètic que promou el govern d'Ada Colau s'anomenarà Barcelona Energia, i es posarà en marxa l'estiu del 2018. Inicialment subministrarà l'electricitat als edificis municipals i als carrers, però uns mesos després, entre finals del 2018 i principis del 2019, també tindrà llars abonades. D'entrada només podran ser 20.000, ja que, com que serà un ens propi municipal, el volum de negoci privat està limitat al 20%. Serà un nombre escàs d'habitatges si es té present que a la capital catalana n'hi ha uns 657.000.

Segons ha explicat aquest dijous el regidor d'Energia, Eloi Badia, el ple municipal d'aquest divendres aprovarà definitivament la creació del servei, que es prestarà des de l'empresa Tersa, on participen l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana, i que ara produeix energia a partir de la incineració de residus i de la gestió de plaques fotovoltaiques com la del Fòrum. La iniciativa no ha rebut cap al·legació en contra, i rebrà el vot favorable de tots els grups municipals excepte el PP, que s'abstindrà.

L'únic precedent a l'Estat d'un operador energètic similar és a Cadis, si bé aquest és públic-privat, mentre que el barceloní serà 100% públic, de manera que, segons ha destacat Badia, serà "l'empresa pública més gran de l'Estat" del sector elèctric, i preveu operar només amb energies renovables. Tersa ja genera una part de l'energia que necessiten els carrers i edificis municipals, però no la suficient, de manera que caldrà comprar-ne en el mercat. L'Ajuntament fomentarà que siguin els veïns que també en generin per adquirir-la.

Per tant, l'operador funcionarà com a productor d'energia –mantenint l'activitat que ja fa Tersa- i com a comercialitzadora. Els veïns que el contractin per la llum pagaran "el mínim indispensable" pel subministrament, segons ha garantit Badia, el qual preveu que es facin auditories en cada domicili que vulgui ser client per veure quina ha de ser la potència elèctrica contractada: no més de la necessària. A més, l'ens estarà compromès en el compliment de la llei catalana 24/2015 contra la pobresa energètica.

Evitar més impugnacions del contracte elèctric

El subministrament de llum a l'Ajuntament es fa per ara amb el controvertit contracte elèctric. El consistori va treure'l a concurs a principis d'any, i va incorporar-hi clàusules per afrontar la pobresa energètica en compliment de la llei catalana 24/2015, però les grans companyies, Endesa i Gas Natural, van impugnar-lo i un tribunal va anul·lar el contracte a instàncies d'Endesa. Ara el consistori ha negociat un contracte provisional per un màxim de mig any, i que estarà en vigor fins a que tregui a concurs el definitiu en els pròxims mesos.

La idea del consistori és que, quan adjudiqui aquest contracte, sigui l'últim cop que ho fa, ja que l'estiu del 2018 la llum ja la proveirà Barcelona Energia. Badia assegura que l'operador no es posarà en marxa fins llavors a causa de tots els tràmits que s'han de fer per activar-lo, com ara tramitar els permisos corresponents amb el Ministeri d'Indústria. L'Ajuntament gasta anualment uns 34 milions d'euros en el contracte elèctric, i calcula que amb el nou operador s'estalviarà uns 500.000 euros cada any.

L'operador serà un ens propi, una fórmula escollida per evitar que el consistori hagi de convocar un concurs per contractar la llum a l'operador. Aquest avantatge també té el seu inconvenient: només el 20% del negoci pot generar-se de clients privats, o sigui, de les llars. No obstant això, la intenció és que l'operador tingui caràcter metropolità, i que pugui assumir el subministrament de llum a altres empreses i organismes, com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), cosa que permetrà proveir més habitatges.