Com en el 1992, Barcelona s'ha tornat a quedar sense la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès). En aquella ocasió va ser Londres l'escollida, d'on ara precisament l'EMA n'haurà de marxar a causa del Brexit, i la capital catalana va ser segona. Aquest cop, però, no ha passat ni de la primera ronda de les votacions del Consell d'Europa. Finalment, Amsterdam ha estat la guanyadora i acollira la seu de l'agència europea, després d'imposar-se a Milà i Copenhaguen. 

Malgrat l'excel·lent puntuació tècnica de la capital catalana, la tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats de la candidatura, i això que a darrera hora el govern espanyol havia endegat una ofensiva amb l'objectiu de convèncer Europa del fet que optar per Barcelona seria enviar un missatge d'estabilitat contra els nacionalismes. Les reaccions no s'han fet esperar i des del "bloc del 155" han aprofitat per carregar durament contra l'independentisme. 

Poques hores abans del desenllaç, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ja ha apuntat cap a l'independentisme com el culpable d'una possible derrota de la capital catalana. Montserrat ha assegurat aquest dilluns que el govern espanyol té "la consciència molt tranquil·la" per la feina feta per defensar la candidatura de Barcelona i ha avisat que "potser d'altres no la poden tenir tant". També ha criticat les acusacions al govern espanyol de no haver fet prou per defensar la candidatura. "Em dol molt", ha dit, en referència als comentaris del farmacòleg Joan Ramon Laporte 

Els esforços d'última hora per intentar atreure l'EMA a Barcelona no venien només de l'executiu espanyol. A la mateixa ciutat es va aconseguir el divendres una imatge inèdita, la dels darrers tres alcaldes –Ada Colau, Xavier Trias i Jordi Hereu- mostrant unitat per defensar la candidatura de la capital catalana. Van reivindicar que la ciutat estava "preparada" i amb una "magnífica candidatura" per ser escollida i van recordar que destaca per la qualitat de vida, les bones connexions i l'ecosistema de recerca. L'apel·lació dels últims mesos a recuperar l'esperit olímpic havia tingut els seus efectes en diversos gestos.

La candidatura de la capital catalana era l'única que ja tenia l'edifici a punt per acollir l'EMA, la Torre Agbar, ara anomenada Torre Glòries. A més, tenia a favor que és la preferida pels treballadors de l'agència que s'hauran de traslladar a una nova destinació. Encara més, en l'etapa olímpica Barcelona ja va pugnar per tenir aquesta agència i va quedar segona per darrere de Londres, d'on ara l'organisme en marxarà el 2019 a conseqüència del Brexit. En l'àmbit polític, però, hi ha dos elements que li podien anar en contra: el fet que hi ha altres països que al·leguen que no acullen encara cap gran organisme europeu i el procés català.

El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol podia influir negativament a la candidatura, i més després que dues de les tres administracions que l'han defensat s'havien quedat sense els interlocutors més visibles que l'havien treballat. Amb la repressió de l'Estat a l'1-O i la declaració d'independència, la Generalitat ja no podia tirar del conseller de Salut, Toni Comín, exiliat a Brussel·les, i l'Ajuntament tampoc del fins ara tinent d'alcalde Jaume Collboni pel trencament del pacte de govern al consistori a causa del suport socialista a l'article 155 de la Constitució per reprimir el camí cap a la independència.
Si bé és cert que en carreres com la de l'EMA hi sol haver més treball darrere les càmeres, ja no es podia repetir la imatge d'unitat que havien mostrat el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament, sobreposant-se als contínues desavinences per la qüestió nacional. El consistori va designar un nou responsable de defensar la candidatura, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, però el canvi ha arribat just cinc dies abans de fer-se l'elecció. Només ha seguit al peu del canó la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. Darrera ofensiva diplomàtica de Rajoy i Felip VI

És precisament des de l'Estat espanyol on els darrers dies s'havien redoblat els esforços perquè l'EMA acabi a Barcelona, i el que mantia l'esperança entre els que encara no doneavn per perdudes les aspiracions de la candidatura. El mateix president Mariano Rajoy i el rei Felip VI han liderat en els darrers dies una ofensiva diplomàtica per mirar de salvar les opcions de la capital catalana. Es tractava de convèncer els estats del fet que, optant per la capital catalana, la UE donaria un missatge clar del fet que no es produeixen secessions en el seu territori, cosa que afavoriria l'estabilitat d'Espanya i d'Europa en conjunt.

En tot cas, el ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, va deixar entreveure el dimecres al Congrés quin era l'interès que hi havia darrere l'ofensiva del govern espanyol per obtenir l'EMA. Va assegurar que l'executiu de Rajoy "es deixarà la pell" per aconseguir que l'agència vingui a Barcelona, i va argumentar que si fos així "seria un suport no només a Barcelona sinó a tota Espanya i la UE en la seva lluita contra el populisme i el nacionalisme", a més de l'economia i la innovació de la ciutat. Guanyar l'agència també representava un cop d'efecte en plena precampanya a les eleccions catalanes del 21 de desembre.
 
L'àmbit de la salut confiava en la proposta tècnica

Amb aquest escenari encara hi havia un punt d'incertesa sobre les possibilitats de Barcelona abans de la votació del Consell d'Europa, si bé en una cosa coincidien tots els actors de l'àmbit de la salut que ha consultat NacióDigital: el procés català no era innocu per a la candidatura. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès, es mostrava aquest cap de setmana convençut que "Barcelona té unes condicions molt bones per ser la seu", i probablement "va al capdavant, sent l'enemic de tots", fet davant del qual sospitava que la tensió política l'estan emprant altres candidatures per atacar la barcelonina.

Això sí, creuia que en la votació "hauria d'importar poc" aquest aspecte donat que Europa ha considerat la qüestió catalana com un afer intern d'Espanya. Des del Col·legi de Farmacèutics (COFB) defensaven que "els motius que posicionaven Barcelona com una bona opció per a l'EMA segueixen sent vigents", i recordaven que la capital catalana és el principal pol de recerca del sud d'Europa. Amb aquest procés, subratllaven, estava en joc "ser referents cada cop més rellevants en el món de la salut i la recerca". A Metges de Catalunya, la principal organització entre els professionals de la medicina, consideraven que encara no estava tot perdut. "És evident que la situació política no ha afavorit per res Barcelona", admetia el secretari general, Josep Maria Puig, però alhora recordava que la situació s'ha estabilitzat i que "de tensions regionals n'hi ha a molts països europeus". En la seva opinió, "el que ha passat políticament no hauria de tenir un pes definitiu", i menys quan Catalunya ha estat ara qui ha posat contra les cordes un Estat però això no vol dir que a la resta del continent no pugui passar el mateix en un altre indret, argumentava.
Segons el secretari de Treball i Economia de Comissions Obreres, Ricard Bellera, el que ha passat els darrers mesos "probablement li ha tret una mica d'impuls" a la candidatura barcelonina. Va avançar que, si s'acabava perdent l'EMA, ho veuria com "una oportunitat perduda" que difícilment es repeteixi en un futur, però considerava que "no s'enfonsarà el món", ja que "no depèn tot de tenir l'agència europea". Independentment de l'agència, defensava que igualment caldrà invertir en teixit productiu de bona qualitat i en bones contractacions de treballadors.

 

Estaven en joc 36.000 visitants anuals i 2.400 llocs de treball

Els efectes d'obtenir la seu de l'Agència Europea del Medicament sobre Barcelona serien notables, segons es recollia en un document d'anàlisi del Departament de Salut sobre les grans xifres del projecte al qual va tenir accés NacióDigital el maig. Acollir l'EMA suposaria, d'entrada, l'arribada dels gairebé mil funcionaris que hi treballen. Molts d'ells -concretament, sis de cada deu- tenen entre 30 i 45 anys. Persones joves, la majoria amb família, i amb una gran capacitat de consum. De fet, si es tenen en compte els acompanyants dels treballadors, el desembarcament de l'Agència suposaria, en paral·lel, l'arribada de 2.000 persones, 650 de les quals menors de 18 anys. El personal fix, però, encara queda molt lluny de les xifres de professionals que cada any visiten l'EMA. A Londres, la mitjana se situava al voltant dels 36.000 anuals i Salut espera mantenir-la. Aquest volum de visitants es traduiria, segons els números de la conselleria, en 30.000 nits d'hotel l'any, la meitat reservades directament per l'organisme i l'altra meitat contractades pels professionals de manera individual. L'EMA té un pressupost anual de 325 milions d'euros i al seu voltant hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar –almenys parcialment- a Barcelona. En la major part dels casos es tracta d'organitzacions amb alt valor afegit, com ara companyies de recerca, centres d'investigació, gabinets legals o consultories. Els càlculs de Salut també preveien que l'Agència subcontracti 400 treballadors i generi més de 2.000 llocs de treball indirectes. En total, doncs, almenys 2.400 ofertes de feina. La Torre Glòries, més coneguda com a Torre Agbar. Foto: Adrià Costa