Menys aigua, menys flors
La principal causa de la caiguda de les papallones és la sequera acusada i la manca d’aigua associada, que provoca un assecament de la vegetació, tant en els parcs i jardins urbans -els quals no es poden regar- com a les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats.“Al no ploure ni poder-se regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”, explica Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS i investigadora del CREAF i de la Facultat de Biologia i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Els resultats d’aquest estiu nefast no es coneixeran amb detall fins que acabi la temporada, a l’octubre, però les experiències de les persones voluntàries i les visites científiques als parcs i jardins ja deixen veure clarament aquesta tendència.
D’altra banda, els episodis de calor intensa repetits també programen que veiem menys papallones, perquè l’excés de temperatura fa disminuir la supervivència i reproducció i perquè algunes espècies marxen a altituds més elevades o més al nord per trobar la vegetació que necessiten. A més, les erugues són més sensibles que les papallones adultes i poden morir per deshidratació.
La calor i la sequera estan afectant l'abundació de papallones a Barcelona. Foto: Pau Guzmán / CREAF
Cal recordar que les papallones són espècies bioindicadores, és a dir, ens informen de quin és l’estat de salut de l’ecosistema on viuen. Per tant, el fet que les papallones disminueixen per la sequera i la calor és extrapolable a altres artròpodes com abelles o escarabats i fins i tot a alguns animals vertebrats.
[noticia]237176[/noticia]
Evitar el ciment, cercar l’ombra
A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no les veiem als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos (estivació) i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.[noticia]260256[/noticia]
En segon lloc, canvien els patrons de mobilitat i no arriben o arriben menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. Segons Melero, “les papallones quan es mouen van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”.
[impacte]
