Barcelona no se'n surt amb el tramvia: un pacte de ciutat que no arriba

Quatre urbanistes i arquitectes que han construït i pensat Barcelona reflexionen a NacióDigital sobre els motius pels quals el projecte ha tornat a encallar com el 2010 | Jordi Hereu, l'alcalde de la consulta de la Diagonal, defensa que requereix un acord de ciutat: "Tirarà endavant segur algun dia quan es donin les condicions"

Publicat el 22 de març de 2018 a les 18:14
El tramvia de Barcelona viu una nova setmana decisiva, la segona de la darrera dècada. L'Ajuntament ha de decidir aquest divendres si es tira endavant un primer tram de la unió d'aquest transport per l'avinguda Diagonal, entre la plaça de Glòries i Verdaguer. El projecte segueix encallat i, si no hi ha canvis d'última hora, tampoc prosperarà, com fa vuit anys. Llavors la connexió es va dirimir en una consulta ciutadana. Els barcelonins van votar en contra de les dues propostes de remodelació de l'avinguda que havia dissenyat el govern del socialista Jordi Hereu. Les dues tenien tramvia, i va vèncer l'opció de cap de les dues.

Com en el 2010, el projecte s'aboca a sucumbir al joc polític. I, de nou, afronta un moment decisiu a un any de les següents eleccions municipals, però ara amb el record que la consulta de la Diagonal va implicar la fi del govern d'Hereu. Enguany, amb un consistori altament fragmentat, difícilment hi haurà cap moviment que impliqui prendre mal amb el tramvia. L'enrevessat context polític català tampoc ajuda. Algunes de les veus més vinculades en la transformació de la ciutat hi reflexionen a NacióDigital. També Jordi Hereu, que defensa que tard o d'hora hi haurà tramvia, però perquè prosperi implica un pacte de ciutat "que encara no hi és".

1. Per què no s'ha arribat per ara a un acord sobre el tramvia?

Per a l'arquitecta i catedràtica d'urbanisme de la UPC, Maria Rubert, "es fa difícil prendre decisions sobre temes tècnics", i més si és "gent inexperta" qui en té la responsabilitat. L'urbanista Jordi Borja, un dels padrins polítics d'Ada Colau, considera que hi contribueix el fet que l'oposició actua "amb les ganes de debilitar el govern", però també es mostra crític amb els "comuns".

[blockquote]"Les decisions més importants s'han de prendre en els dos primers anys del mandat", remarca l'urbanista Jordi Borja[/blockquote]
D'entrada perquè, segons Borja, "les decisions més importants s'han de prendre en els dos primers anys del mandat, no en els dos últims", i lamenta que "l'únic error" que veu a l'alcaldia, la decisió d'expulsar els socialistes del govern "sense necessitat de fer-ho", segons ressalta. Aquest cop el PSC està a favor del tramvia, però darrerament no li ha posat les coses fàcils a Colau. Vicente Guallart, que va ser l'arquitecte en cap de l'Ajuntament en el mandat del convergent Xavier Trias, afirma que "s'ha imposat molt més la ideologia que no la transformació de la ciutat", i critica que Colau hagi actuat amb "una idea preconcebuda" i com si tingués "una mena de superioritat moral" amb el seu projecte estrella.
 

Un passatger a punt de pujar a un tramvia. Foto: Adrià Costa


"No se li escapa a ningú que estem parlant de qüestions que van molt més enllà de la tecnologia", sosté Josep Acebillo, que va ser l'arquitecte en cap de l'Ajuntament que va pilotar la transformació olímpica, la del Fòrum i la instal·lació del Trambaix. Amb una resposta per escrit, opina que amb el tramvia es busca com a "objectiu polític" expulsar els cotxes de la ciutat, però adverteix que el Tram "pot funcionar en un context i ser un desastre en un altre".

[blockquote]Segons l'arquitecte Vicente Guallart, "s'ha imposat molt més la ideologia que no la transformació de la ciutat"[/blockquote]
Considera que cal tenir clara la influència que té la mobilitat sobre l'eficiència socioeconòmica de la ciutat, i que els efectes contaminants dels cotxes es resolen "amb altres tipus de vehicles que tecnològicament no contaminen". A Xangai s'han substituït les motocicletes convencionals per les elèctriques, i "pràcticament han acabat amb la contaminació atmosfèrica i l'acústica", exemplifica.

2. Pot servir per descongestionar de trànsit l'avinguda Diagonal?

Acebillo opina que "no es descongestionarà" l'avinguda, i que la reducció d'espai la farà "funcionalment" més petita. "De ben segur que treure els cotxes de la Diagonal congestionarà l'Eixample, sobretot els carrers València i Mallorca", assevera. El tramvia tindrà una "mínima eficàcia" si es força, amb mesures regulatòries, que el trànsit mar-muntanya amb cotxe particular, taxi o bus sigui més lent.

[blockquote]"De ben segur que treure els cotxes de la Diagonal congestionarà l'Eixample", afirma l'arquitecte Josep Acebillo[/blockquote]
En opinió de Borja, "si hi ha el tramvia, hi haurà menys cotxes perquè no hi cabran". Reclama que s'aposti per Rodalies i, com Rubert, insisteixen en el fet que els vehicles s'ha de reduir un 50% dins de la ciutat. Guallart dubta que, "tal com està plantejat ara", el tramvia serveixi per descongestionar la Diagonal. Subratlla que a mitjà i llarg termini el vehicle privat "no té sentit" a la ciutat, però recela que el substitut sigui el tramvia, i afegeix que en altres ciutats del món es plantegen "sistemes més flexibles", com l'autobús elèctric.
 

L'aposta del govern d'Ada Colau per reformar la Diagonal amb tramvia. Font: ATM


3. Començar només pel tram Glòries-Verdaguer és un primer pas o un pedaç?

"Sempre és un pas endavant", opina Borja, si bé avisa que "el que no es pot fer és deixar-ho per sempre així". Remarca que, una vegada començat, s'ha de continuar. Guallart, per la seva banda, creu que l'opció que ha triat Colau de començar per un tram per atreure el suport de l'oposició és "un nyap", i insisteix: "Només fer un trosset fa riure". Acebillo agrega que, amb la decisió, s'hipoteca el futur. "És un nyap vergonyós que només intenta exercir una mena de xantatge als futurs governs municipals, per tal que es vegin obligats a continuar un projecte que no desitgen", destaca. Rubert defensa que centrar-se en aquest debat és "absurd", ja que creu que la discussió hauria de basar-se en altres aspectes.

[blockquote]"És un nyap vergonyós que només intenta exercir una mena de xantatge als futurs governs municipals", critica Acebillo[/blockquote]

4. El model de gestió és motiu suficient per bloquejar-lo?

ERC i la CUP s'han escudat per no donar suport al tramvia en el fet que no està garantit que els beneficis de la connexió, que es pagarà íntegrament amb diners públics, no vagin a parar a l'empresa privada Tram, que té la concessió de les línies existents fins al 2032. Segons Acebillo, "ni el model de gestió ni els beneficis han de ser suficients per bloquejar-ho". Rubert titlla aquest debat de "cortina de fum" que "no té res a veure" amb la decisió de si tirar endavant el tramvia. A parer de Borja, l'actitud d'ERC és "estrictament oportunista i demagògica", i critica que els arguments del líder dels republicans a l'Ajuntament, Alfred Bosch, són "d'una pobresa total".

[blockquote]La urbanista Maria Rubert veu en el debat una "cortina de fum", i "no té res a veure" amb la decisió a prendre[/blockquote]
Guallart destaca que hi ha "una contradicció absoluta" sobre la taula, i és que "es planteja una inversió pública per tenir una gestió privada". En tot cas, Acebillo considera que la qüestió important és quin model de mobilitat es vol, i cita innovacions com l'electrificació del transport urbà, públic i privat; un asfalt especial per produir electricitat per l'efecte piezoelèctric i, en suma, avançar en nous models de gestió de la mobilitat fins i tot analitzant la tendència actual d'anar progressivament cap a models de transport propers al cost zero per al ciutadà, entre altres.

5. Aquest atzucac cal arreglar-lo amb una consulta ciutadana?

Acebillo indica que la democràcia directa i participativa "és sempre un atribut positiu en els processos urbans". Tot i això, precisa que, "atesa la complexitat del tema, és necessari informar adequadament als ciutadans per tal que puguin decidir amb total coneixement", i agrega: "Així és com es fa a Suïssa, i no intoxicant els ciutadans amb hipòtesis tècniques estrambòtiques i antiquades". Segons Guallart, "les consultes ciutadanes sobre qüestions tècniques sempre són complicades", i sosté que d'entrada cal un debat amb "un lideratge neutral".
 

Hereu quan van iniciar-se les votacions de la consulta de la Diagonal. Foto: ACN


Rubert no té cap dubte sobre que la decisió s'ha de prendre en l'àmbit tècnic. "No es pot posar la política per complicar les coses", reclama, i agrega que el tramvia no és una qüestió a sotmetre a consulta ciutadana. Borja es mostra més taxatiu i rebutja que una qüestió urbanística d'alta complexitat s'hagi de deixar en mans dels ciutadans. "Els governs són per governar, no per fer consultes", defensa, i opina que en un tema tan tècnic cal que decideixi el govern. Explica que, abans d'anunciar la consulta ciutadana del 2010, Hereu va contactar amb ell per saber la seva opinió, i l'urbanista va advertir-lo dels perills de tirar-la endavant. "Si vols perdre les eleccions, fes aquesta consulta", va avisar-lo, i això és el que va passar.

6. El tramvia està tocat de mort o encara es pot estendre en el futur?

Borja considera que tard o d'hora hi haurà tramvia. "Es farà, si no ara, en el mandat següent", assegura. "I no només perquè ja existeix, sinó perquè els cotxes han de semidesaparèixer de la ciutat compacta", afegeix. Guallart veu la connexió per la Diagonal "impossible" en aquest mandat, però no la descarta a mitjà termini "si es plantegés un debat obert, seriós i no precuinat". Rubert no s'aventura a fer un pronòstic, ja que és "molt difícil" avançar-se perquè tot plegat, també com ens movem, evoluciona molt ràpidament.

[blockquote]Borja va advertir Hereu dels perills de la consulta de la Diagonal: "Si vols perdre les eleccions, fes-la"[/blockquote]
Acebillo també opta per no mullar-se sobre si en el futur hi haurà tramvia. "No ho sé", assevera, però defensa que a la Diagonal li manca "un transport públic fort, eficient i subterrani". Creu que podria ser un nou model de metro, però que el més convenient seria prolongar els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) des de la plaça Espanya fins a Francesc Macià, la Diagonal i Glòries, qüestió que ja va ser estudiada tècnicament fa uns anys. Agrega que, quan l'estació de la Sagrera funcioni, podran quedar lliures els túnels de la Meridiana, que podrien ser utilitzats per continuar la línia dels FGC que proposa fins al Vallès.

[blockquote]L'exalcalde constata que el tramvia s'ha tornat a convertir "en una arma de desgast polític" com en el 2010[/blockquote]
Hereu, l'alcalde que va sotmetre el tramvia de la Diagonal a consulta ciutadana, prefereix no entrar en detalls sobre el projecte. Com en el 2010, sosté que s'ha tornat a convertir "en una arma de desgast polític", a un any de les eleccions municipals, i que tirar-lo endavant implica un gran consens. "Requereix un pacte i un acord estable que encara no hi és", defensa, però creu que no ha mort encara que no l'aprovi el ple: "Això es tirarà endavant segur algun dia quan es donin les condicions". Considera que es necessita "altura de mires, no tacticisme", i no només per al tramvia. Per a l'exalcalde socialista, cal posar-se a treballar en un pacte global de ciutat amb visió estratègica.
 

Dos tramvies de Barcelona en una parada. Foto: Adrià Costa