Barcelona retira l'estàtua de l'esclavista Antonio López

El monument es guardarà al Centre de Col·leccions del Museu d'Història | Ara s'obrirà un procés participatiu per decidir el nou nom de la plaça

Publicat el 04 de març de 2018 a les 12:32
L'estàtua de l'esclavista López ha deixat de formar part del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona aquest diumenge al matí, quan els operaris municipals han retirat la seva figura de sobre el monument situat a la cantonada entre la Via Laietana i el passeig d'Isabel II. L'acció ha tingut lloc enmig d'un ambient festiu i ha aplegat nombroses persones convocades per l'Ajuntament de Barcelona, que ha organitzat actuacions a càrrec del grup Comediants o Sindillar.

Antonio López i López, conegut com el primer marquès de Comillas, va ser un destacat empresari i comerciant que es va enriquir a Cuba gràcies al tràfic d'esclaus. L'estàtua original es va erigir l'any 1884 després de la seva mort, i s'havia mantingut fins avui amb excepció d'un parèntesi durant la Segona República, quan es va enderrocar.

Aquesta mesura estava sobre la taula del govern municipal des va arribar al consistori el 2015. Ara l'Ajuntament ha anunciat que obrirà un procés de consulta ciutadana per decidir el futur nom de la plaça, que actualment s'anomena com l'esclavista. Una de les propostes que ha tingut més ressò és la de la plataforma Tanquem els CIE, que planteja rebatejar-la amb el nom d'Idrissa Diallo, que va morir el 2012 al CIE de la Zona Franca per causes poc clares.

La retirada de l'estàtua era una llarga reivindicació per part diversos col·lectius socials, que denunciaven el passat esclavista d'Antonio López i la seva relació amb aquesta activitat en què estaven involucrades altres famílies catalanes de l'època. En cas d'Antonio López, la seva família era originària de Cantàbria, però l'esclavista es va instal·lar a Barcelona el 1856 després de viure a Cuba durant 25 anys.

És a Cuba on va construir la seva fortuna gràcies al tràfic de persones des de les costes africanes, i això li va permetre desplegar una extensa activitat empresarial. Així, va fundar el Banco Hispano Colonial –que encara conserva la seu a la Via Laietana-, la Companyia General de Tabacs de Filipines o la Companyia Transatlàntica de Vapor. Una de les seves residències a la ciutat va ser el Palau Moja, que va comprar l'any 1870 i que avui és propietat de la Generalitat. El monument retirat era un dels rastres de la memòria de l'esclavisme a la ciutat, una pràctica que va perdurar més enllà de l'abolició del comerç d'esclaus a l'Estat l'any 1820.

Plaça Antonio López a Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo