Un any del pitjor dia al País Valencià. Les conseqüències d'una crisi climàtica que no hem tingut voluntat real de frenar col·lectivament i les d'un urbanisme desendreçat es van sumar a una nefasta gestió de la protecció civil i les emergències. En un vespre, la dana va fer 229 morts que esperen justícia i reparació. Un any després encara queda molt per resoldre (també anímicament), massa per remuntar i, sobretot, totes les responsabilitats per assumir.
La Generalitat té encara un president, Carlos Mazón, que no ha explicat on era la tarda dels fets. Si, com s'ha dit els darrers dies, dormia la mona o es dutxava després d'una llarga sobretaula al Ventorro; o si, senzillament, va ser incapaç de prendre les decisions adequades i confiar quan tocava en els tècnics de la seva administració i de l'estatal, a la que va intentar culpar en un gest covard. El PP espanyol no l'ha rellevat perquè no té un substitut clar i perquè qui l'hauria d'investir, l'extrema dreta de Vox, prefereix que no arribi el recanvi i que ell es rosteixi.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
Però Feijóo sap que Mazón no és el futur. Que si acaba la legislatura, un president encausat per la seva mala gestió i que ha mentit, no és cavall guanyador. Per més que es valgui de populisme, d'afany tecnòcrata posant-hi uniformes o del clàssic anticatalanisme de la dreta espanyolista. És possible que ben aviat el líder conservador intenti algun moviment (si Francisco Camps no s'avança) per evitar un càstig a les urnes que, de retruc, encariria l'arribada de Feijóo a la Moncloa.
Però el País Valencià també s'ha de salvar d'ell mateix. De massa ciutadans que cauen en la temptació de traduir el seu lògic enuig i sensació de desemparament en quedar-se a casa o donar suport a formacions reaccionàries i populistes, com Vox o fins i tot el mateix PP. El "sols el poble salva el poble" que s'entonava en els dies posteriors a la tragèdia no només ha de servir per treure fang i activar cadenes de solidaritat. També s'ha de traduir en una acció política intel·ligent que arraconi aquells que governen contra el bé comú i que intenten anorrear encara més un territori que voldrien més despersonalitzat, amb menys autoestima i del tot avergonyit de la seva identitat i la seva llengua.
Sobre la dana un any després un aconsello tres articles: la crònica de Moisès Pérez sobre com campa l'antipolítica a la zona afectada, el repàs als canvis de versió de Mazón que fa Marc Orts, i els colpidors testimonis i el seu dia a dia que ha recollit la Neus Climent.
Avui no et perdis
- El DAFO de Junts després de trencar amb el PSOE: què s'hi juga Carles Puigdemont?; per Oriol March.
- Entrevista a Francesc-Marc Álvaro: «Aliança Catalana és el cavall de Troia de l'espanyolisme»; per Oriol March.
- Catalunya regula per primer cop les comunitats energètiques i les bateries per a l’emmagatzematge d’electricitat.
- Els hotelers plantegen que els congressistes tinguin una taxa turística més baixa: «Està sobre la taula»; per David Cobo.
- Crònica: «Aïllar els intransigents»: Henrique Cymerman i Tomàs Alcoverro desxifren la tragèdia de Gaza; per Pep Martí i Vallverdú.
El passadís
Junts ha decidit canviar la seva estratègia mediàtica a Madrid. Els platós de televisió de les cadenes espanyoles són cada matí camp de batalla polític i la portaveu de Junts ja no diu que no a ser-hi perquè el partit ha decidit que també s'ha d'explicar al públic que no consumeix els mitjans en català. Ahir el dia va ser especialment intens... Nogueras va ser a La Hora de la 1 (TVE), Espejo Público (Antena 3), El programa de Ana Rosa (Tele 5), Al Rojo Vivo (la Sexta), Mañaneros 360 (TVE). El dia el va començar i acabar en català, però. La primera entrevista la va concedir a Ricard Ustrell (la portaveu va trolejar al presentador estrella de Catalunya Ràdio provocant un tens intercanvi) i l'última a La2Cat.
Vist i llegit
Dissabte hi va haver una manifestació massiva a València en record de les víctimes de la dana i contra la gestió de Carlos Mazón. La televisió autonòmica À Punt, que el govern de progrés va reobrir després que el PP tanqués Canal 9, està ja totalment sota control de l'executiu del PP. A l'hora de la manifestació de protesta van posar toros, amb una audiència de només l'1%. La plantilla de l'ens va reaccionar amb dures crítiques a la direcció. A El País la crítica de televisió Mariola Cubells retrata com la pública valenciana torna a les males pràctiques de Canal 9 com a "culminació d'anys de manipulació". La podeu llegir aquí.
La perla del DOGC
Sovint, els que no treballen a l'administració pública pensen que els que hi treballen lliguen els gossos amb llonganisses i que les despeses tenen poc control. No és, com era d'esperar, el cas de l'Oficina Antifrau, encarregada de perseguir les males pràctiques o possibles casos de corrupció a les institucions públiques del país i que ho té tot ben regulat i estipulat. El DOGC ha publicat aquesta setmana el règim de dietes, despeses i allotjaments del seu personal quan, per una representació oficial o una investigació, s'han de desplaçar pel país o per l'estranger. Hotels de tres o quatre estrelles màxim, classe turista, sis euros per esmorzar (si es comença abans de les set del matí) i dinou per dinar o sopar per al personal desplaçat de l'Oficina que dirigeix Miguel Ángel Gimeno.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
