El burca, una peça de roba que tapa la cara o el cos sencer, va néixer amb una doble funció. Protegir la cara de les tempestes de sorra del desert i com una manera de protegir les dones que vivien en tribus transhumants dels atacs o intents de segrest dels bandits. Gràcies anar cobertes despistaven l'enemic en no distingir el gènere. Poc a poc, s'ha transformat en una manera femenina d'interpretar la yihab. I per tant, en els temps que corren, de polèmica assegurada.
Poc s'imaginaven els ancestrals inventors del burca que aquella protecció antropològica seria fato de lluita política. Lleida va aprovar fa pocs dies una moció municipal que prohibia el seu ús en instal·lacions municipals. Una mesura que no va agradar gens ni mica als imans de la ciutat.
El plenari de Barcelona va tombar una moció d'aquestes característiques pocs dies abans que s'aprovés la de la capital del Segrià. I ara El Vendrell o Reus s'apunten a la carrera. Ajuntaments que han detonat una polèmica que ha obligat, fins i tot, al President Montilla a intercedir. Cas de l'alcaldessa de Cunit i senadora pel PSC, Judith Alberich, que aquest dimarts volia registrar una petició de regulació a la cambra alta espanyola. "En immigració les administracions reaccionem, no regulem" afirmava la neguitosa alcaldessa.
Ara la polèmica està sobre la taula amb aires francesos. El país dels drets civils i del laïcisme que va obrir la caixa de pandora de la seva prohibició. I els aires de França sempre constipen Catalunya.
Fa quinze dies els grups parlamentaris catalans confirmaven a preguntes de Nació Digital quina era la seva posició respecte la prohibició de la peça (vídeo). Tots es van mostrar, amb més o menys intensitat, oberts a prohibir-lo. CiU,PSC, C's i PP de manera contundent. ERC i ICV amb algun però sobre el "com" prohibir-lo. Ara algú ha posat el debat sobre la taula i les corredisses obliguen a prendre part, postura i decisió.
[/youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KILxG0qWq_w[/youtube]
Sánchez Camacho, cap al Senat
Si el PSC s'ha fet enrere, el PP entra a cavall sicilià. Aquest dijous, la líder del Partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, ha anunciat des de Santa Coloma de Gramenet que, com a senadora, presentarà al Senat una moció per regular l'ús del burca i el nicab a nivell estatal. Segons la cap de files popular "és un tema que afecta els drets de les dones i no farem cap pas enrere, perquè diem sempre el que pensem i en la immigració cal una política valenta i decidida". A més, ha reclamat la paternitat de la mesura tot recordant que ella va ser "la primera" que va acordar tirar endavant aquesta iniciativa.
ICV, no els agrada el burca però tampoc el PP
Una proposta que ha enervat els ecosocialistes. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ja ha acusat aquest dijous mateix a Alícia Sánchez-Camacho, "d'intentar distreure l'atenció sobre altres temes'" portant el debat sobre el burca al Senat. Herrera ha criticat que els populars volen "generar debats de forma artificial" i, segons ha dit, no és la primera vegada que ho intenta fer el PP de Catalunya. En aquest context, ha lamentat la proposta del PP i ha deixat ben clar que "no li agrada gens" el burca i que el considera una "aberració".
CiU, "no és una prioritat"
Amb el pragmatisme d'ADN que llueix CiU, el seu president, Artur Mas, no considera que la regulació del burca sigui una de les prioritats de Catalunya ni d'Espanya perquè "no es un fenomen molt estès". Segon Mas, la seva presència "no té prou calat" com per fer-ne una llei a nivell estatal. Tot i això, el líder nacionalista assegura que CiU donarà suport als municipis, com Lleida, el Vendrell, Reus o Cunit, on es cregui oportú regular-ho si es detecta una forta presència del vel integral als espais públics.
Tal com va expressar dimecres el president de la Generalitat, José Montilla, Mas assegura que el burca és "incompatible amb la nostra cultura" i ha titllat "d'inadmissible" el seu ús als espais públics.
Ridao demana serenor, i Capdevila vol acció
Pel que fa als republicans, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, considera que cal un debat més "ampli i raonable" a l'entorn de la immigració, l'empadronament i l'exhibició de símbols religiosos com el burca. Ridao ho afirmava aquest dimecres, sense deixar de reconèixer que a ERC "no li agrada el burca" però ha advertit que no s'ha "d'instrumentalitzar" una qüestió com aquesta en clau electoral.
Una opinió que divergeix en formes i contundència a l'expressada per la consellera d'Acció Social, la republicana Carme Capdevila, qui aposta perquè sigui el Congrés qui reguli l'ús del burca i no els ajuntaments.
Per Capdevila, el debat sobre el vel islàmic integral s'ha de produir a la cambra baixa perquè el seu ús suposa una vulneració dels drets fonamentals de les dones. També ha afegit que la regulació ha d'anar acompanyada de mesures per identificar les dones que porten burca i poder mediar amb elles. La consellera, però considera les ordenances municipals que el prohibeixen com a "respostes electoralistes".
La qüestió jurídica
Un dels fets que més justifica i alhora neutralitza el debat, és si el seu ús és representatiu o no. Per una banda, el burca és un fenomen gairebé residual, però molt vistós. I els seus detractors volen receptar un antídot abans que s'escampi. Un argument, el del poc ús, que avalaria la tesi del "no cal, per ara". No podem oblidar, però, que agradi o no agradi, en política, com en la vida, l'última paraula la té la realitat.
