Així ho ha exposat a l'I Congrés Internacional sobre Dret i Victimologia, celebrat aquest dilluns a la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat Catòlica de València (UCV). Centrat en la situació dels menors a la societat digital, la trobada organitzada pel grau en Criminologia ha comptat amb un elenc d'experts, ha informat la institució acadèmica. Antón forma part del grup de la policia dedicat a investigar els delictes a internet que es cometen amb els menors com a víctimes i té una llarga trajectòria en aquesta àrea, lluitant, entre altres xacres, contra les xarxes de pornografia infantil.
Des del seu coneixement professional, ha explicat la conducta dels criminals que operen en aquest àmbit: "Milions de nens i adolescents juguen online i interactuen a través de les xarxes. Fent-se passar per algú de la seva edat, una persona adulta, generalment un home, parla amb un menor a qui després enganya per tenir un cert tipus de converses o perquè li enviï fotos o vídeos". El policia ha asseverat que "quan el pederasta obté alguna cosa que el menor no vol que sigui pública, l'extorqueix. A canvi de no treure a la llum aquestes converses o contingut audiovisual, l'adult exigeix al menor que li enviï més continguts privats, seus o d'amics seus, per exemple. La víctima d'aquest crim pot acabar suïcidant-se, per la qual cosa parlem d'un assumpte realment perillós", ha resumit Antón.
[noticiadiari]2/265957[/noticiadiari]
Per evitar que això passi, l'especialista ha defensat la necessitat "d'ensenyar els menors des de molt aviat que mai han de compartir fotos ni vídeos seus o d'altres persones a internet, perquè mai saben amb certesa amb qui estan parlant". El membre del cos de seguretat ha assegurat, així mateix, que els perfils d'un menor a totes les xarxes socials han de ser sempre privats i les contrasenyes han de ser molt fortes, amb doble factor d'autenticació. A més a més, Antón ha subratllat que mai ha d'acceptar-se una sol·licitud d'amistat d'algú que no es conegui. "Els pares han de conèixer el que fan servir els seus fills i mirar sempre amb qui parlen. Una cosa són els amics que tenen al carrer i una altra els que tenen a internet. Els xavals no coneixen personalment la majoria de les seves amistats en línia: simplement veuen una foto de perfil que els agrada o és algú que juga al mateix videojoc i amb això en tenen prou per interaccionar amb qui es trobi darrere del nom d'usuari", ha conclòs.
Noies d'entre 12 i 17 anys, víctimes més freqüents
Al congrés també hi ha participat el criminòleg Adrián Jiménez, professor de la UCV, que ha assegurat que "les víctimes més recurrents del grooming són noies d'entre 12 i 17 anys que passen bastant temps a internet, amb perfils públics a xarxes i que pugen fotografies seves de contingut personal". L'assetjador sent "predilecció" per a aquestes víctimes potencials perquè percep "que estan més obertes al contacte amb desconeguts i que no tenen embuts a l'hora de mostrar alguns continguts".El criminòleg ha incidit a dir que "ara molts menors no prenen consciència dels riscos existents a les xarxes socials. Entre ells, els més vulnerables són els que no reben prou atenció, afecte, validació, contacte càlid i estret per part dels seus pares. Inevitablement, tendeixen a intentar satisfer aquesta necessitat psicològica fora de casa. Una mala relació d'afecció, un vincle paternal no saludable fa que el menor estigui més predisposat a conductes no segures a xarxes, buscant aquest afecte i validació en els altres".
[noticiadiari]2/265935[/noticiadiari]
Sobre aquest factor de risc, Jiménez ha exposat una hipòtesi: "Les noves tecnologies de comunicació han afectat totes les generacions, de manera que la dependència de les xarxes socials i dels mòbils no és només cosa de nens, nenes o adolescents. La família també es troba en aquesta situació i quan volen evadir-se de qualsevol conflicte amb els seus fills, els donen el telèfon perquè juguin i callin. Dedicar molt de temps a les xarxes és perillosíssim. Es genera la desafecció de la qual parlàvem, més distanciament familiar, menys temps de qualitat compartit i, en conseqüència, més individualisme".
El professor de la UCV també ha apuntat una altra conseqüència "molt negativa" de la societat digital: ha aparegut una menor tolerància a la frustració. "Estem acostumats cada dia a rebre constantment likes i cors com a resposta a les nostres fotos i missatges a internet. Volem comprar alguna cosa i ho tenim a un clic. No ens avorrim mai, sempre trobarem una sèrie o una pel·lícula que ens satisfaci. El nostre cervell s'està acostumant a una dosi de dopamina constant i cada vegada ens costa més experimentar plaer. Paradoxalment, ens refugiem en els nostres dispositius digitals per satisfer aquesta addicció a la dopamina", ha relatat.
Tanmateix, Jiménez ha criticat el sharenting, l'"estès" costum actual de molts pares i mares "de compartir imatges de les seves criatures a xarxes socials, sobretot quan encara són molt petites". Segons ha advertit aquest expert, el caràcter perillós del fenomen s'ha vist multiplicat en els últims anys: "Gràcies a la intel·ligència artificial, a un criminal li ha bastat amb tenir fotos amb la cara d'un menor per crear imatges i vídeos falsos, però de gran realisme, que mostren continguts aberrants", ha conclòs.
[plantillavirals]
