L'Ajuntament de Barcelona va poder frenar el risc d'expulsió dels llogaters de la Casa Orsola, la setmana passada, però no ha aconseguit fer el mateix amb unes altres veïnes, unes de més particulars, les del Monestir de Pedralbes. Com és habitual, el dia de Santa Eulàlia, els regidors del consistori s'han apropat al recinte religiós a honorar la patrona de la ciutat i a tastar el mató de les monges clarisses. Ara bé, aquesta vegada la cita ha quedat tenyida pel to gris de la imminent realitat: a partir del 15 de febrer, les germanes clarisses -les tres que hi queden-de Pedralbes es traslladaran a Vilobí d'Onyar, a un altre espai de l'orde de Santa Clara.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha encomanat a la reversibilitat. "Tot està preparat i enllestit perquè algun dia sigui reversible i us puguem tornar a tenir al Monestir de Pedralbes", ha expressat el batlle, des de la sala capitular del recinte. Les seves paraules certificaven un comiat forçós -per les circumstàncies- que indignava els veïns mobilitzats, que esperaven sota els porxos i que, quan els parlaments i els càntics oficials s'han acabat, han engegat màquines.
"Ai, clarisses, ai, clarisses, no marxeu, no marxeu. Toquen les campanes, toquen les campanes i us quedeu, us quedeu", entonaven desenes de persones que també sostenien pancartes que han aconseguit colar al recinte històric. Gairebé com a cantautors, els veïns s'havien reunit per compondre uns versos que fins i tot esmentaven, nom a nom, les últimes monges de Pedralbes.
El veïnat fa temps que reclamava moviments a la part eclesiàstica i a la part municipal per aconseguir revertir l'actual maldecap: per garantir l'activitat monàstica es requereixen almenys cinc monges i actualment en queden tres, de 66, 73 i 90 anys. Tanmateix, mentre algunes veus reclamaven aconseguir traslladar monges d'altres espais al monestir barceloní per mantenir la presència de les clarisses, d'altres es resignaven a una mudança imminent, tot lamentant la manca de relleu generacional. Sor Immaculada ha atribuït "als canvis tan profunds i tan accelerats" que s'han viscut en societat els darrers anys el fet que "les noies no han sentit la crida per consagrar-se" en aquesta comunitat de Pedralbes.
Durant el parlament, la monja ha volgut anunciar que es continuarà mantenint el culte a l'església del recinte "gràcies a la col·laboració" dels caputxins i les parròquies del voltant. En acabar, la sala s'ha fos en un aplaudiment comú amb regust a comiat, especialment entre totes les autoritats -regidors i altres càrrecs- presents a la cambra de pedra. Tothom a primera línia aplaudia, menys una persona. Sor Isaura, l'altra monja clarissa present a l'acte, ja que la tercera no s'hi ha presentat per problemes de salut, ha mantingut les mans ben separades i ben quietes. El gest, revelador, apuntalava la seva disconformitat amb la decisió de l'orde de marxar de Pedralbes. Ho resumia un titular recent a El Periódico: "Sor Isaura, monja de Pedralbes: «Em quedaria mil vegades al monestir»".
La visita a Pedralbes es mantindrà per Santa Eulàlia
Pel que fa al futur, Collboni ha anunciat que la voluntat del consistori és mantenir la tradició i seguir visitant el mateix espai el dia de Sant Eulàlia. També el de mantenir el mató, amb la recepta de les monges, en un negoci de proximitat. A més, l'alcalde socialista ha promès que convidaran cada any, el dia 12 de febrer, les germanes clarisses perquè els acompanyin en l'homenatge a la patrona de la capital catalana. Ara que les monges desapareixen del recinte, Collboni ha lamentat que malgrat que les clarisses "hagin hagut d'abandonar el monestir fins a cinc vegades" durant els darrers set segles, al final sempre han tornat.
Les paraules, però, no han convençut els veïns, que han continuat alçant les teles convertides en pancartes. "Conservem el llegat humà i històric de les clarisses de Pedralbes", deia un dels missatges. "No buidem de vida del monestir de Pedralbes", rematava un altre text.